Prova-ho
- Si tens problemes de pell (èczemes, acne…) pots complementar la dieta amb aigua de mar i sobretot evita els aliments rics en greixos saturats (embotits, carns, formatges i dóna preferència als aliments rics en greixos monoinsaturats (oli d’oliva verge de primera pressió en fred) i poliinsaturats omega-3 com peix blau, nous, algues i omega-6 com els fruits secs i llavors oleaginoses.
- Si tens problemes intestinals, la complementació amb aigua de mar afavoreix un bon equilibri de probiòtics i prebiòtics millorant el correcte trànsit intestinal i la salut de les microvellositats. Sempre, està clar, és important seguir una alimentació rica en cereals integrals, verdures i fruites del temps i aliments rics en probiòtics com els iogurts de bona qualitat o el quefir, els aliments fermentats com els envinagrats, el miso i el tempeh i aliments rics en prebiòtics com són les carxofes, els espàrrecs, les cebes rics en inulina i fruites. Si el problema persisteix, es pot ajudar amb un bon complement alimentós que presenti una barreja de probiòtics i prebiòtics.
- Si estàs embarassada, a més d’una alimentació rica en cereals integrals, verdures, algues i proteïnes de qualitat, una bona manera d’aportar nutrients essencials al fetus és mitjançant la complementació amb aigua de mar, ja que presenta la mateixa composició que el líquid amniòtic i a més li regales al futur nadó la informació ancestral dels nostres orígens.
- I per beure cada dia tria una aigua de baixa mineralització o que hagi estat filtrada per osmosis. Els minerals que hi ha a l’aigua no són biodisponibles.
Què té a veure l’aigua de mar amb una revista sobre nutrició? Amb aquesta frase del titular, Eurípides i Plató van descriure les virtuts d’aquest gran líquid que banya el nostre planeta. Tot i que tothom coneix els efectes beneficiosos que rebem després de banyar-nos al mar poques persones coneixen els efectes positius que ens proporciona físicament, mentalment i emocionalment. De fet, no va ser fins al 1904 que gràcies a l’investigador francès René Quinton es va veure que el mar era un gran plasma i que el líquid on es banyen les nostres cèl·lules és anàleg a l’aigua de mar original, ancestral, que era menys concentrada en sals que l’actual mar, d’on sorgí la vida sobre la Terra i els primers unicel·lulars. Aquest fisiòleg creà la teràpia marina utilitzant l’aigua de mar en una època de desnutrició i malalties infeccioses que cursaven amb diarrees severes i els seus descobriments van fer néixer una teràpia que va salvar moltes vides.
Afortunadament aquest descobriment i la seva pràctica no s’han perdut gràcies a l’interès de metges i investigadors. Un d’ells, Laurenao Dominguez Ruiz, escriptor i investigador colombià, es dedica a la creació de dispensaris marins en zones d’alta mortalitat infantil. Va escriure el pròleg del que es considera el millor llibre sobre el tema: “El Plasma de Quinton. El secret dels nostres orígens” d’Andrés Mahé.
L’aigua de mar original i el nostre plasma sanguini tenen moltes similituds. El 71-75% del nostre organisme està format per aigua, curiosament la mateixa proporció que ocupa el medi marí sobre la superfície de la Terra, i la seva composició mineral és similar a la del medi marí, un líquid fonamental per donar suport a la vida cel·lular. Per tant, podem entendre que aquest líquid, que acollí el naixement de la vida a la Terra i que banya les cèl·lules del cos humà exerceix un paper fonamental en la salut de l’organisme. Què és el que conté aquest mar ancestral que és tan beneficiós per a la nostra salut? A part de presentar tots els minerals necessaris per al bon funcionament de les cèl·lules trobem tots els elements bàsics per a la vida en la proporció correcta i en estat biodisponible. També conté àcids nucleics, ADN, aminoàcids essencials, proteïnes, traces d’hidrats de carboni i vitamines. Tots aquests nutrients ajuden a equilibrar l’organisme retornant-li la vitalitat. També potencia el sistema immunitari, afavoreix el trànsit intestinal, millora la salut de la pell, l’estrès, enforteix els ossos i millora l’estat d’ànim.
Complement contra algunes malalties cròniques
Avui en dia són molts els metges i nutricionistes que recomanen l’aigua de mar com a complement base de qualsevol dieta. Segons la Dra. Ana Alesón, metgessa naturista i membre de l’equip del Dr. Pros, “l’aigua de mar es pot considerar com un nutricèutic, actuant a la vegada com un medicament i com un aliment. Actualment s’utilitza com a complement de malalties cròniques com la fibromialgia, la fatiga crònica, la colitis ulcerosa, les al·lèrgies… per ajudar al drenatge i al reequilibri dels minerals tan importants per les reaccions químiques del cos. En el camp de les malalties respiratòries l’aplicació d’aigua de mar tant per via oral com tòpica o mitjançant aerosols, dutxa nasal i vapor és un element imprescindible que permet una evolució favorable i com a element preventiu, essent els nens un grup especialment susceptible”.
Per altra banda, la complementació amb aigua de mar pot compensar el dèficit de minerals que estem tenint a causa de l’alimentació diària actual i a l’actual sistema d’agricultura intensiva que desequilibra el contingut en minerals dels sòls empobrint-los de certs minerals, com és el cas del magnesi. L’aigua de mar és una excel·lent font a través de la qual podem recórrer als minerals i oligoelements que el nostre organisme necessita de forma biodisponible perquè gràcies al fitoplàncton (la biomassa més gran del planeta) i a l’acció del sol es fixen els minerals a l’aigua de mar, el zooplàncton s’alimenta del fitoplàncton obtenint una massa d’elements biodisponibles per l’ésser humà; és el que es coneix amb el nom de biocenosi: la transformació d’elements minerals no biodisponibles en elements biodisponibles.
També és important tenir en compte la qualitat de l’aigua de consum diari. Els sorprenents experiments del científic japonès Masaru Emoto amb les molècules d’aigua deixen clar que les aigües pures creen cristalls d’una bellesa incommensurable, mentre que les aigües contaminades o les aigües de l’aixeta i tractades amb clor provoquen el caos. Si l’aigua és la base del nostre organisme, seria interessant reflexionar, per una banda, el tipus d’aigua que prenem cada dia, ja que pot afectar positivament o negativament la nostra salut i, per altra banda, recordar el que René Quinton va assenyalar com a medi vital l’aigua, d’on procedim, l’aigua de mar, l’origen de la vida.
Font: El Plasma de Quinton. El secret dels nostres orígens” d’Andrés Mahé
