Darrere l’aparença dura d’en Xavi, s’hi amaga una persona molt afable i atenta. És programador informàtic i li encanta cuinar, activitat a la qual dedica força hores del seu dia a dia, sobretot des que es vegà.

Va començar a compartir la seva cuina a la Xarxa fa més de tres anys, i actualment actualitza cada setmana el seu bloc, Hiulit’s Cuisine, que té força seguidors fidels. En Xavi ens ha rebut amb un pícnic al parc Güell amb un assortiment de les seves especialitats: truita vegana de patata i carbassó, maquis crudivegans de coliflor, tempura de bròquil, guacamole i una mousse de xocolata de postres. I tot sense gluten!

– Xavi, explica’ns una mica el teu punt de vista sobre el veganisme.

Per mi, el veganisme és una filosofia de vida o estil de vida que intenta evitar, en la mesura que sigui possible, tota explotació animal, ja sigui per menjar (carn, peix, ous, llet, mel…), per vestir-se (cuir, pell, llana, plomes…), productes testats en animals i oci (zoos, aquaris, circs…).

Tot això ho faig perquè considero que els animals tenen el mateix dret que els humans a viure, ja que tenen capacitat de sentir. També, i molt important, ho faig perquè és l’única manera sostenible i viable que tota la població mundial pugui menjar; però bàsicament, en el meu cas, és pel tema dels animals. No crec que tinguem cap dret sobre ells i podem viure perfectament sense haver d’explotar-los com si fossin objectes.

Jo m’hi vaig introduir quan tenia divuit anys amb Straightedge, un moviment musical que promulga la serenitat i la salut i, per tant, en certa manera també el veganisme. Amb el meu veí anàvem a concerts i ja coneixia el tema, però el punt d’inflexió va ser el dia que em va convidar a dinar a casa seva i vaig veure que no hi havia carn ni peix com a segon plat; en lloc d’això hi havia tempeh a la planxa. Em va explicar per què ho feia i jo em vaig començar a informar del tema pel meu compte i, al cap d’un temps, vaig decidir fer-me vegà. Amb tot això, ma mare em va dir que, “molt bé, ja t’ho faràs, però jo no penso cuinar diferent per tu”; així que vaig haver d’aprendre a cuinar tant sí com no. [Riu]

Un mos

Plat preferit: Patata i mongeta

La recepta estrella: Croquetes de quinoa i pastanaga

Llocs per comprar els aliments especials: A Veganoteca, Ecocentre i Vegania, podrem trobar mozzarella molt bona feta de llet d’arròs!

Un restaurant:Veggiegarden de Barcelona, B12 de Girona, Viasko de Berlín i Kopps de Berlín

Un bloc: www.pipadecalabaza.wordpress.com

Un documental: Earthlings (pot ferir la sensibilitat de la gent)

Un lloc per viure: Berlín, per la cultura vegana, underground i la diversitat

Una activitat: Masa Crítica Barcelona (concentració de bicicletes pel centre de Barcelona el primer divendres de cada mes)

Una frase: “Els petits canvis són poderosos”, del Capità Enciam (és un dels tatuatges d’en Xavi)

– Com va sorgir Hiulit’s Cuisine?

Com que vaig haver d’aprendre a cuinar vegà, Internet va ser una gran font d’informació per a mi, i d’alguna manera volia retornar tot aquest coneixement a la comunitat. M’agrada compartir la informació i crec que el meu bloc és el meu petit gra de sorra.

Vaig començar amb un bloc senzill amb fotos i, amb el temps, l’he anat fent cada cop més complet i elaborat, fins que s’ha convertit en el bloc que ara podeu veure, també, gràcies al fet que la meva companya m’ajuda amb el disseny gràfic, a part de fer d’ajudant de cuina i d’encarregar-se de la part de dolços.

Normalment actualitzo un cop per setmana i totes les receptes que hi ha són plats que m’he fet per esmorzar, dinar o sopar. Abans de menjar-me’ls els fotografio amb molta cura, ja que han d’entrar pels ulls. També estic molt obert als suggeriments o demandes dels lectors, com per exemple el pastís que poma, que me’l van demanar fa poc.

No paro mai de formar-me i d’intentar conèixer receptes i estils de cuina nous. Fa un temps em vaig endinsar en la cuina crudivegana, i al bloc en podeu trobar algunes receptes, com els espaguetis de carbassó o els germinats de cigró, entre d’altres. Tot boníssim i molt fàcil de fer!

– Com descriuries el tipus de cuina que fas?

De manera breu, et diria que és fàcil i d’estar per casa: d’obrir la nevera i de fer amb el que hi tinc. El meu lema és “Cuina vegana casolana per a tothom i sense crueltat”.

M’agrada molt el menjar de tot arreu; llegeixo molts llibres de receptes, i m’ajudo dels coneixements de cuina de tota la vida de la mare i l’àvia. El que faig és adaptar les receptes: les “veganitzo”, és a dir, substitueixo els ingredients d’origen animal. Vaig aprendre a fer fricandó de seitan gràcies a ma mare, com també la truita de patates vegana amb farina i aigua en comptes d’ou, que, per cert, sempre és un dels plats estrella a tot arreu on el porto.

Com deveu haver vist, també tinc força en compte el tema del gluten. La nostra intenció, en futur proper, és anar adaptant les receptes a altres tipus d’intoleràncies o al·lèrgies, com la de la fruita seca, però a poc a poc

– Què més tens al cap?

El proper pas és impartir cursos de cuina vegana juntament amb en Diego, el cuiner de Vegetales a Pedales. De fet, comencem ben aviat: aquest dissabte que ve a l’Ecocentre! Podeu trobar la informació detallada al bloc.

També estem tirant endavant VeganHood, una associació sense ànim de lucre dedicada a difondre el veganisme i a facilitar informació a qui hi estigui interessat. Creem webs informatius, organitzem trobades i festes populars com la Festa Vegana, un festival anual en què col·labora molta gent a qui li agrada la cuina vegana i on s’ofereix menjar, beguda i música en directe. Està inspirada en l’èxit de la festa vegana de la cervesa a Los Angeles.

I a més llarg termini m’encantaria obrir un bar o un restaurant vegà aquí a Barcelona, o a Berlín. Vés a saber!

 

Pau Sabater i Clara Balmaña
Pau Sabater i Clara Balmaña

Dissenyadors, emprenedors i viatgers amants de l’alimentació saludable