Avui coneixem la Christine Mayr, autora del blog CRUA raw gourmet cuisine i xef professional de cuina crua. És originària de Munic, però viu a Barcelona des de fa ja força temps. Vital i riallera, ens explica que fa més de trenta anys que és vegana. Quan en tenia vuit va decidir no menjar animals i es va començar a relacionar amb la cuina i els productes de l’hort ecològic que tenia a casa.
– Fes-nos cinc cèntims de la teva trajectòria com a xef professional de cuina crua.
A finals dels anys 90 vaig anar a viure als Estats Units, a San Francisco, on vaig descobrir la cuina crua a través d’un restaurant vegà en el qual oferien plats crudivegans. Vaig pensar que era una cuina impressionant! I poc després vaig fer els estudis de xef crudivegana al Culinary Arts Institute, on vaig obtenir el títol de Profesional Gourmet Raw food Chef & Chef Instructor, Raw Food Nutricionist. Ara mateix sóc xef privada d’esdeveniments, assessora de restaurants a Munic, i imparteixo cursos de cuina i tallers, ja que m’agrada molt el contacte amb la gent.
– Quines són les teves influències culinàries?
Les meves primeres influències van ser la cuina italiana i la grega. Sempre m’ha atret molt l’ús d’herbes fresques als plats, com l’alfàbrega, la farigola, l’orenga o el romaní. Els llocs on he viscut o viatjat al llarg de la meva vida, la gent que he conegut com a raw food xef als EUA, i els meus amics es reflecteixen a la meva cuina.
– De quina manera?
Per crear un plat nou, m’inspiro en tot el que veig. Allà on sóc prenc com a referència els seus plats tradicionals i en faig la meva versió crudivegana. Per mi és un procés molt creatiu i, a la vegada, un repte!
– Posa’ns alguns exemples.
D’aquí de Catalunya he fet la sobrassada crudivegana o la paella sense arròs. I d’Alemanya, per exemple, l’apple strudel. Utilitzo els anacards remullats, la vainilla, i el xarop d’atzavara (agave en castellà) per crear la massa, que unto amb alvocat i la deshidrato. El resultat és una pasta tova en què finalment afegeix-ho la poma amb nous i vainilla. I sʼemplata amb una crema d’anacards. Un altre plat podria ser les mandonguilles amb tàperes. La carn l’he substituït per nous, pipes de carbassa, farina de lli, tomàquets secs, pols de ceps, sàlvia, sal i oli d’oliva. Ho barrejo tot i ho deshidrato. La gent que menja carn i prova la recepta en queda molt sorpresa.
– Com descriuries la cuina crua?
És una cuina molt creativa, pots arribar a crear qualsevol plat que t’imaginis. A més a més és una cuina sana, que preserva totes les vitamines, els minerals, els enzims, la clorofil·la, etc. dels aliments, ja que no queda tot destruït per la cocció.
– Quines són, doncs, les pautes que segueixes?
Incloure moltes fulles verdes de diferents varietats cada dia, uns 300 o 400 grams. La forma més senzilla de fer-ho és en forma de batut o amanida. Un grapat de fruita seca, també, la que ens càpiga en una mà. Germinats frescos com els brots de rave, d’alfals, etc. Fruits salats com el cogombre, l’alvocat, el pebrot, etc. Una cullerada de llavors diària també seria adequada. I també incloc els anomenats superaliments, que ens ajuden molt, sobretot tenint en compte el ritme de vida accelerat que a vegades portem.
Ja veieu que podem gaudir de la vida sense ser egoista i haver de fer mal als animals, amb productes de Km 0, ecològics i que siguin responsables socialment. Tinc la consciència molt tranquil·la, ja que alimentant-me d’aquesta manera no sóc part, ni em sento responsable, dels crims de la indústria alimentària.
Un mos
Un restaurant: Teresa Carles, La Federal
Un blog: www.mynewroots.org
Una pel·lícula: Home
Un documental: Food Inc, May I be Frank
Un lloc on viure: La Bretanya francesa
Un plat preferit: Batut verd i el púding de chía amb les fruites de temporada
La recepta estrella: Púding de caqui
Una activitat: Ceràmica japonesa
Un esdeveniment: Rohvolution, a Berlín, i Off Menú, a Barcelona
Un consell: Viatja, viatja i viatja. Gaudeix de tots els moments de la vida. Sigues conscient dels productes que menges. No acceptis el que trobes injust
Una frase: “No compris res que anunciïn a la televisió”
– I els cereals?
Utilitzem només els brots dels cereals. Molts contenen gluten i midó, i per això no s’utilitzen a la cuina crua. Igual que els llegums, que tampoc s’utilitzen perquè quan són crus són molt difícils de pair, però en canvi en forma de brot, sí que se’t posen bé. Tampoc mengem verdures com la patata o la carbassa, ja que també contenen força midó, que és molt poc digestiu. Sí que és veritat que de tant en tant menjo alguns aliments cuinats, com l’arròs integral o la quinoa, però sempre ho combino amb alguna cosa crua, ja sigui una amanida o un batut verd.
– Per tant, és una cuina molt lleugera?
Sí, és un tipus d’alimentació que fa que el cos pràcticament no gasti energia per fer la digestió, per tant, et queda tota l’energia per a tu! I et dóna molta vitalitat, ja que si no cuines els aliments, te’ls estàs menjant vius, t’estàs menjant la seva energia vital. I si tu menges aliments vius, estaràs al mateix temps més viu!
– Quins ingredients utilitzes?
A part d’ingredients ecològics, per mi és molt important el fet d’utilitzar aliments disponibles de la zona on vivim. Per exemple, aquí a Catalunya ha estat un descobriment per mi la carxofa! En faig moltes receptes, quan sóc aquí, però no quan sóc a Munic.
– Explica’ns una recepta d’un batut verd que t’encanti.
Te’n diré una per a aquesta temporada. A l’hivern sempre hi poso gingebre, taronja, plàtan molt madur o congelat, una culleradeta dʼespirulina, una mica de canyella, aigua i tot allò verd que pugui tenir a la nevera, com per exemple uns espinacs, unes fulles d’api, de pastanaga o de remolatxa, julivert, etc.
– Menges les fulles de la pastanaga i de la remolatxa? Ens podries dir una recepta per incloure-les a la dieta?
Sí, són molt interessants nutricionalment! Tenen més vitamines i minerals que les arrels. Si saps com fer una bona recepta amb aquestes fulles és un plat deliciós i ple de nutrients! Per exemple, les fulles de remolatxa tenen molt de ferro, proteïnes, calci, magnesi, fòsfor, etc. Ideals per netejar el fetge.
Un recepta per incloure les fulles de remolatxa seria: tallar-les molt i molt fines, afegir-hi una vinagreta, remoure-ho tot i incloure-les després a les amanides. Estèticament queda molt bé. Les de pastanaga, per exemple, les picaria molt i molt petites i les empolsaria per damunt de l’amanida com si fossin julivert picat.
– Què hi trobem, al teu blog?
Receptes, descripcions de productes de temporada, descripcions del que són els superaliments, informació sobre els tallers que imparteixo i fotografies.
– Què més et ronda pel cap?
A la llarga m’agradaria poder obrir un restaurant crudivegà a Barcelona, però veig que aquí encara no és el moment, haurem d’esperar… (riu)
