Avui coneixem la Isabel Celma, sòcia fundadora de la cooperativa de consum Cydonia, al Poblenou, des de fa més de quinze anys. També és autora del llibre Viatge nutritiu (actualment en la 3a edició), i professora de desenes de cursos de cuina en cooperatives o xarxes de consum solidari. Ens explica la voluntat que té de transmetre la seva experiència donant eines, idees i guiant totes aquelles persones que decideixin fer un pas cap al vegetarianisme. Assegura que a casa seva tota la família ha estat vegetariana des de sempre, i ho han viscut d’una manera molt natural. 

– Descriu-nos el tipus de cuina que fas.

El que faig és reconvertir receptes convencionals sense utilitzar productes animals. Utilitzo moltes receptes de la meva mare, de qui he après molt. Per exemple, faig un fricandó de seitan meravellós! O una fideuada amb algues, una paella de verdures, etc.

– I quina pauta alimentària segueixes?

Com dic en el meu “eslògan”: naturista, ecològica i de justícia social. Naturista és un criteri de salut, i es refereix a productes integrals, naturals, frescos i de temporada. Ecològic és un criteri de respecte al medi ambient: aliments no processats, no contaminats amb pesticides, no modificats genèticament, etc. I de justícia social vol dir que s’ha de tenir en compte també la part social i humana: adquirir només productes locals o tan locals com sigui possible. És a dir, comprar productes a aquelles persones que realment els produeixen, en lloc d’anar a grans superfícies i beneficiar les grans indústries alimentàries. I si es vol consumir esporàdicament algun producte de procedència llunyana, que sobretot tingui certificació de comerç just.

Jo, per exemple, em sento molt afortunada de formar part d’un grup de consum perquè pràcticament el 100% de la nostra alimentació surt d’aquesta cooperativa. Tot el producte fresc prové del nostre pagès, el Martí Rosell, de Feixa Verda, a Llavaneres, i cada setmana tenim un bé de Déu de fruites i verdures meravelloses! Jo no podria menjar ecològic amb productes de països llunyans, o que les condicions dels treballadors no fossin justes. Per a mi aquests tres vessants: naturista, ecològic i de justícia social, són indissolubles. Per a mi això és l’alimentació agroecològica.

– Per què no hem de comprar a les grans superfícies?

A les grans superfícies es venen pseudoaliments, ja que no considero que siguin aliments. Són elements processats, que han tingut una alteració industrial. Per a mi un aliment natural és l’enciam que puc collir del meu hortet, de la terra. Quan vaig començar a adonar-me d’aquest fet no em va caldre saber quins aliments eren bons i quins eren dolents, ja que vaig tenir molt clar que els productes bons eren els naturals, els integrals, els complets. Bons per al nostre cos, per a la salut emocional, per a la salut mental.

– D’on prové aquesta manera de veure les coses?

Nosaltres, el meu marit i jo, vam començar durant els anys 70 a introduir-nos en aquest món. Llavors la situació era semblant a la que tenim actualment, vull dir que va haver-hi el boom dels hippies, va ser una època de contracultura, la gran majoria érem vegetarians, el happy flower… fins i tot molts de nosaltres vam anar cap a l’Índia, l’espiritualitat, el ioga, etc. Aquest va ser el meu inici, l’hinduisme, l’espiritualitat i el ioga. I per qüestions espirituals ens vam fer vegetarians. Per a mi allò va ser un alliberament. Aquella època va ser molt bona, ja que estàvem molt acompanyats en aquest sentit, però a mesura que va anar passant el temps, alguns amics van deixar de practicar la meditació, el ioga, es van casar, van tenir fills, i finalment tot va quedar, en molts casos, en una anècdota. Però per nosaltres no, ja que per sort, el meu marit, el Lluís, ja era vegetarià quan ens vam conèixer. Tots dos ho hem seguit sent per convicció absoluta i amb naturalitat. De l’any 85 fins al 96 ens vam sentir bastant sols. Per sort, en la criança del nostre fill vam tenir molt de suport de la família i dels amics, no ens ho qüestionaven gens, ja que veien que era un nen molt sa i això ens va donar molta força. Però no vam tenir gaire companyia, érem una minoria absoluta. Però vam resistir fins que vam iniciar el tema de la cooperativa, i aquí ja ens vam sentir molt acompanyats, no com a vegetarians, però sí en el fet de dur una alimentació més natural i integral.

– Podríem dir que les cooperatives estan vivint un moment àlgid? Com ho esteu vivint vosaltres?

Cydonia va néixer el 1996 i des de llavors mai hem parat de tenir peticions d’adhesió. Des d’un inici vam posar un límit de 45 famílies, ja que volíem ser una cosa molt assequible i sostenible. Quan vam començar només hi havia dues cooperatives a Barcelona, el Rebost a Girona i el Cabàs a Tarragona. I quan vam arribar a les 45 famílies i seguíem tenint peticions i més peticions, el que vam fer va ser elaborar unes llistes d’espera, amb les quals ja hem tutelat dues cooperatives més del barri. Ara només al barri de Poblenou ja n’hi ha quatre! Abans les comptava, però ara ja no, no sé si n’hi ha ja 1.500 o 2.000 de consum ecològic. És una meravella. Jo recomanaria a tothom que busqués la seva cooperativa de consum més pròxima.

– En aquesta i moltes de les decisions que ens comentes es pot intuir una qüestió d’actitud envers la vida, oi?

Sí, totalment. Mira, quan va començar el moviment del 15M jo vaig anar a la plaça Catalunya i em vaig sentir la persona més feliç del món, vaig pensar que ja era hora que ens indignéssim, això no hi ha qui ho aguanti. Però amb el temps he anat veient que jo no vull ser una indignada permanentment. Estic molt indignada amb una sèrie de coses, però jo no em vull quedar només en això, també vull fer alguna cosa. Aleshores vaig pensar com podia ser més útil, si anant a la plaça Catalunya a manifestar-me tot el dia o transmetre un sistema alternatiu, no només de menjar, sinó de transformació social. Per exemple, nosaltres, com moltes famílies de la cooperativa, ja no anem a les grans superfícies a comprar productes, ho tenim tot a la cooperativa. Intentar consumir només de la cooperativa, això és una actitud. Si formes part d’una cooperativa, prens consciència des del primer moment que has de fer una planificació d’allò que necessites durant la setmana i no compres coses supèrflues. Adquireixes una visió sobre el consum molt diferent. Tot i que sempre tindrem les nostres petites contradiccions, crec que s’ha de ser molt crític en l’elecció d’un producte.

– I pel que fa a l’alimentació: quin és el teu bagatge?

Doncs bàsicament la meva base són els meus 33 anys d’experiència a la cuina. La meva formació teòrica va començar l’any 1978 quan vaig adquirir el primer número de la revista Integral. En aquells moments ja havia començat a fer algun canvi a la meva vida, però quan vaig descobrir la revista vaig veure que era el que havia estat buscant sempre. Jo quan era petita deia als meus pares “quan sigui gran seré vegetariana”, i gràcies a la revista se’m va obrir tot el món, ja que era exactament allò que buscava: la medicina no agressiva, el respecte pel medi ambient, la natura, aprofitar tots els elements que té. Però no ha estat fins fa ben poc, a través d’un curs amb lʼOlga Cuevas, que he adquirit més formació teòrica.

La meva experiència m’ha demostrat que puc fer un menú equilibrat sense la necessitat de cap producte animal. I per a mi, el que és la cosa més normal i senzilla del món, per a les persones que volen aprendre i que no saben com començar, resulta que és un gran aprenentatge que els puc transmetre. I pensava “però què haig d’ensenyar, jo?, si l’únic que he fet és alimentar la meva família”. Però ara veig que això té molt de valor i, per tant, crec que no és just que m’ho quedi per a mi.

– En el blog ens ha impactat una frase: “milers d’animals moren cada any per ser utilitzats com a aliment”. És com si fos un titular de premsa.

Exacte, vol plantejar la pregunta: perquè l’home té supremacia sobre els animals? No som éssers vius tots? Decidim quan neixen, quan moren i com ens els mengem. Estan totalment a la nostra disposició. Tolstoi deia que mentre hi hagués escorxadors hi hauria guerres, i que si haguéssim de matar nosaltres mateixos el nostre menjar, la majoria de gent seria vegetariana. I si ens fixem en la història, moltes de les persones sàvies de veritat han estat vegetarianes: Gandhi, Einstein, Plató, Leonardo da Vinci, etc. Això com a mínim ens hauria de fer reflexionar.

– Així doncs, de què depèn la salut per a tu?

La salut no és un estat, la salut és un procés. És a dir, una persona que té salut no ha de pensar que ja no se n’ha de preocupar, ja que la salut la pots tenir en aquell moment, però no sempre. A més a més, la salut al 100% tampoc la tenim, és un procés que no es pot aturar mai. Això no vol dir que un dia esporàdicament puguem fer una excepció.

– Això vol dir que hem d’estar sempre atents a la salut i escoltar el cos?

Exacte, cap de nosaltres estem lliures de malalties. Per exemple, quan tu poses la mà al foc i et cremes, aquell dolor t’està alertant que has de treure la mà. I l’apartes. Quan una persona emmalalteix o té algun símptoma, l’organisme li està dient que s’ha d’aturar, que hi ha alguna cosa que no funciona. Si tu passes d’aquest malestar, i vas passant i passant i passant, acabaràs emmalaltint. Sempre, darrere de qualsevol símptoma, petit mal o afecció física o psicològica, hi ha una explicació, i cal resoldre-la. El que passa és que vivim en una societat en què tapem tots els mals a base de pastilletes i el que fem és tapar els símptomes que ens estan avisant. Penso que els símptomes són una benedicció que hauríem d’escoltar i resoldre d’una altra manera, anar a buscar allò que els ha causat i fer un canvi. T’ho has de qüestionar tot fins a arribar al que realment vols i sentir-te bé amb tu mateix.

– Què hauríem de fer si volem saber més de tot el que ens expliques?

Ara per ara estic fent un taller mensual de cuina eficient i saludable a René. També organitzem una jornada sobre vegetarianisme i salut a la cooperativa Cydonia, i els dies 18 i 25 d’abril i 8 i 15 de maig, amb la xarxa de consum solidari, farem un curs de cuina agroecològica amb criteris naturistes, ecològics i de justícia social.

Pau Sabater i Clara Balmaña

Dissenyadors, emprenedors i viatgers amants de l'alimentació saludable