Avui coneixem en François i la Vanessa, dos artistes “transdisciplinaris”, ecoxefs i foodesigners, com ells mateixos es defineixen.

El seu projecte d’investigació artística els ha portat, des de fa ja uns anys, al món de l’alta cuina ecològica.

Estan instal·lats a Madrid, però tenim l’oportunitat de conèixer-los en persona a Biocultura Barcelona.

El seu treball creatiu sempre comença en una recerca històrica i etnogràfica profunda que dota tots els seus plats i treballs d’una intencionalitat i crítica que no deixa indiferent.

Què vol dir que sou artistes transdisciplinaris, ecoxefs i fooddesigners?

[Riuen.] Nosaltres vam estudiar Belles Arts: jo [François], a Salamanca i més tard a Holanda; i la Vanessa a Madrid i després va passar una temporada llarga a Anglaterra i Berlín. Ja des del començament, ens hem expressat en diverses disciplines: vídeo, text, música, mobs, performances, etc., però no va ser fins fa uns cinc anys que vam començar a entrar al món de la cuina i l’alimentació com a forma d’expressió. Actualment és el que ens interessa investigar i com més còmodes ens sentim per expressar el nostre missatge.

Com s’arriba d’artista a xef?

En el nostre cas, l’art és la vida. És a dir, nosaltres, la vida, el dia a dia l’anem adaptant al nostre projecte artístic. O sigui, ara som xefs perquè el nostre procés d’investigació artístic i de vida ens hi està portant, però qui sap d’aquí a un temps a què ens dedicarem; dependrà d’aquest procés d’investigació. Nosaltres no ho pensem, simplement ho fem. Si alguna cosa ens interessa o ens crea inquietud, ens hi tirem de cap, ens hi posem fins al fons per veure on ens porta realment.

Quin tipus d’alimentació seguiu?

Essencialment vegetal, per les possibilitats creatives immenses que ofereix, ja que ens dóna molt més joc en el camp de la investigació històrica i etnogràfica; i perquè és la més coherent amb els nostres valors.

Quin és el missatge artístic que voleu expressar?

Per crear els nostres plats, sempre en busquem les arrels històriques i etnogràfiques, per, llavors, poder-lo entendre del tot. Treballem també amb el concepte de l’agroecologia, que és molt més que un simple segell o etiqueta. Ens referim al terme agroecològic des d’un punt de vista transversal, en què els aspectes socials i humans dels aliments, a part dels de medi ambient i de salut, són també essencials.

Poseu-ne algun exemple.

Per exemple, hem treballat en un projecte sobre el foie gras. Ara mateix és un producte molt apreciat culinàriament, però si indaguem aquests temes socials, humans, mediambientals, de salut i morals veiem que és un producte molt conflictiu. Doncs bé, nosaltres vam anar als orígens, i això significa remuntar-se fins als egipcis, que són els que van descobrir que les oques que acabaven de travessar el Mediterrani tenien un fetge molt més gras i gustós que les altres, ja que havien hagut de carregar aliment i energia per la llarga travessia. Anant més enllà, vam trobar que el que menjaven les oques a la nostra conca mediterrània per aguantar la ruta i engreixar-se el fetge eren les figues; per tant, l’origen d’aquells fetges grassos eren quantitats ingents de figues. Doncs bé, el nostre treball ha consistit a fer una interpretació del foie gras a partir del treball amb el fruit de la figuera, de manera que ens oblidem completament de l’animal i el deixem tranquil, i fem aquesta interpretació a partir de les figues, que en són el veritable origen!

Caram, que interessant! Això és un treball d’investigació de debò!

Sí, mireu, nosaltres veiem que, en general, com a societat ens falta intenció, atenció i interès en el que fem, els productes que utilitzem i com els utilitzem. Això ho porta aquest model de societat globalitzada i ultraràpida en què vivim. Mengem sense coneixement de causa i això, per nosaltres, és molt greu. Us heu plantejat mai d’on ve exactament cada aliment que compreu? Quants quilòmetres ha viatjat? Quantes persones l’han manipulat? Quantes vides ha afectat?

Voleu dir que hem de ser molt més crítics amb el que mengem?

Absolutament! Actualment hi ha tanta perversió i mentides en tota la indústria alimentària que cal ser molt i molt crític. És una responsabilitat moral que tenim com a societat. Cal fer servir la nostra ètica i sentit comú per analitzar tot el que envolta els aliments i actuar-hi coherentment. Som el que mengem, com dieu, però hi afegiríem que mengem el que cuinem i cuinem el que comprem. Per tant, si ens preocupa la salut pròpia, però també la mediambiental i la dels éssers vius que viuen al món, hem de ser molt conscients del que comprem i el que no. Actualment comprar pot ser un veritable acte revolucionari.

Per tant, cal que parem molta més intenció i atenció, com vosaltres dieu, en el que fem?

Exactament. No fer-ho ens ha portat a aquesta pèrdua de valors que està experimentant la nostra societat. Sona tòpic, però nosaltres creiem fermament que cal recuperar en tota la seva amplitud valors com l’amor, l’empatia, la generositat… I això només és possible amb un canvi d’actitud.

MOS

Blog: Culiblog

Restaurant: Està per fer

Documental: El siglo del yo

Llibre: El detective del supermercado

Esdeveniment: Restaurant Day (Finlàndia)

Activitat: Crear i experimentar, buscar l’arrel de tot

Una recepta vostra: Muffins vegans

Un plat preferit: Falsos calamars amb tinta i arròs (Fran), amanida de mar amb algues (Vanessa)

Una frase: “Go gastro vegan”

Un desig: Recuperar les espècies vegetals en destrucció

Quin és el problema més gran que veieu actualment en el camp de l’alimentació?

Buf! N’hi ha molts, però potser un que ens posa els pèls de punta és el malbaratament alimentari de tota la cadena productiva, tal com està pensada ara. Ens sembla un horror veritable, i encara més que ho disfressin perquè no ens n’adonem i ho trobem normal, com si no hi hagués alternativa.

Per on podem començar?

Consum molt local: conèixer personalment les persones i les històries que hi ha darrere els aliments que comprem. Però també començar-se a plantejar l’autoproducció: tant d’aliments com d’objectes, estris, sabons… Aquest és un exercici molt efectiu per començar a valorar i a reflexionar profundament sobre tot el que tenim.

Per què vau triar l’alimentació com a camp d’investigació?

Perquè trobem que alimentar-se –en contra del que ens ensenyen des de petits, que simplement és posar “gasolina a la màquina”–, és un acte de transformació individual, i això és fascinant! Quan comences a canviar d’actitud i a parar-hi aquesta atenció/intenció de què parlem, descobreixes realment la dimensió curativa dels aliments i els canvis reals que produeixen en un mateix, tant físics com d’estat d’ànim i de caràcter. Això ens fascina i creiem que és bàsic treballar-hi per generar reflexió i debat en aquesta societat que ens imposa la idea que nosaltres no escollim res i que no som amos de les nostres vides.

Quin consell ens donaríeu?

Que us informeu, perquè hi ha més opcions.

Que sortiu corrents del supermercat.

Que mengeu a casa.

Que busqueu algú a prop de casa que cultivi i l’aneu a conèixer.

Que llenceu ja la paella de tefló i comenceu a cuinar bé i conscientment.

Que us apodereu de la vostra vida i us agrupeu amb els vostres semblants.

Quins projectes futurs teniu?

Ara estem treballant en els “restaurants hipotètics”: restaurants en espais singulars de Madrid, amb un menú degustació tancat que ofereix el resultat de les nostres investigacions i plats amb reflexions com les que us hem fet ara. De dijous a diumenge.

Per acabar, plantegeu-nos un exercici de creativitat.

Fran: Pregunta’t sempre “Què passaria si…?”, somia, deixa’t anar, tingues visió.

Vanessa: Fes-ho tot amb màxima atenció i intenció, no deixis passar res del que passi pel teu davant.

Pau Sabater i Clara Balmaña
Pau Sabater i Clara Balmaña

Dissenyadors, emprenedors i viatgers amants de l’alimentació saludable