Aprofitem Biocoltura per poder conèixer l’Odile, metge de família a Andalusia i autora del blog Mis Recetas Anticáncer, que, només amb un any de vida, ja s’ha convertit en un espai de referència a la xarxa sobre la lluita contra el càncer. Hi publica les receptes que, a ella mateixa, li van servir per superar-ne un d’ovaris de molt agressiu i complicat.

Ara, amb una pau interior envejable i alegre d’estar embarassada, ens explica que, quan apareix una malaltia, no ens hem de quedar només amb el diagnòstic de la medicina convencional i que hem d’investigar alternatives, experimentar i sobretot fer ús del sentit comú.

Hola, Odile. Explica’ns breument la teva història personal.

Vaig tenir càncer d’ovaris l’any 2010. Les probabilitats de superar aquest tipus de càncer eren molt i molt baixes, i vaig pensar que, a part de sotmetre’m a la quimioteràpia, hi havia d’haver alguna cosa més que jo pogués fer per combatre’l. Vaig iniciar una recerca intensa de tot el que s’havia publicat fins al moment a PubMed, la base de dades sobre investigacions científiques, amb l’objectiu de trobar estudis que relacionessin el càncer amb l’alimentació i amb les emocions.

Per què buscaves relacions entre càncer i alimentació?

Perquè, com a metge de família, gràcies al dia a dia, he pogut comprovar que el que mengem afecta molt la malaltia. Als diabètics, quan mengen malament, se’ls descontrola el sucre, en canvi, si mengen bé, el tenen regulat. I vaig pensar que si una bona alimentació ajuda les persones diabètiques, també havia d’ajudar una persona amb càncer o qualsevol altra malaltia; encara que a la facultat mai m’ho haguessin explicat.

Què us expliquen sobre l'alimentació a la facultat?

Pràcticament res, només alguna cosa sobre alimentació i

diabetis. No hi ha cap assignatura sobre alimentació i malaltia, i això és realment un problema, ja que si no ens informen a les facultats, després no ho podem transmetre als pacients. I no és que no hi hagi estudis: n’hi ha molts, però no es coneixen.

Quins són aquests estudis que parlen de la relació entre càncer i alimentació?

Per exemple, El codi europeu contra el càncer (1987), que afirma clarament que el càncer està molt relacionat amb l’alimentació, i que es pot prevenir amb uns hàbits de vida saludables. Però ni els oncòlegs el coneixen!

O l’estudi EPIC, fet a la UE a 500.000 europeus, 7.000 dels quals eren espanyols. Fa notar que hi ha una relació clara i estreta entre el càncer i l’alimentació: es pot veure clarament com al nord d’Europa es registra més càncer que al sud. I conclou, per tant, que la dieta mediterrània és una de les més saludables. Però la “falsa” dieta mediterrània que actualment fa la major part de la nostra societat s’ha pervertit moltíssim. Es refereix a la dieta mediterrània dels anys seixanta.

O el Quality Low Input Food 2007 UE, que explica els beneficis de l’agricultura ecològica respecte de la convencional. Demostra que el menjar no ecològic pot afavorir més càries, fractures, obesitat i infeccions, càncer…

En el teu cas, quins van ser els canvis en l’alimentació que vas fer per combatre el càncer i recuperar aquest estat fantàstic de salut que irradies?

Molta fruita, molta verdura, llavors, fruita seca, cereals integrals, llegums, i tot fresc. Vaig eliminar del tot la carn, els sucres, els lactis, tots els aliments processats i envasats, així com tots els aliments i productes cosmètics susceptibles de contenir pesticides, herbicides, transgènics o elements químics. A part, també vaig tirar pel dret pel que fa als estris de cuina: vaig llençar directament tot el que tenia tefló i alumini.

I, com que el meu càncer estava molt avançat, abans de començar la quimioteràpia vaig decidir només menjar cru per combatre-la.

Alimentació crua per combatre la quimio?

Sí. En termes de la medicina xinesa, la quimio és molt yang, que vol dir que genera moltíssima calor interna a l’organisme; bàsicament ho crema tot. I els aliments crus són molt ying, refresquen energèticament i, per tant, ajuden a equilibrar l’organisme en un moment tan extrem. Jo us puc assegurar que, haver començat una dieta radicalment crua abans de la quimio, em va servir per no tenir cap efecte secundari. Si ja s’ha començat la quimio, jo recomanaria combinar-la amb vegetals cuinats, perquè les mucoses digestives se’t debiliten molt.

Els aliments crus aporten molts fitoquímics, que són substàncies que només trobem als vegetals i que sʼha comprovat que poden bloquejar lʼefecte del càncer. Alguns aliments molt potents en aquest sentit són la cúrcuma, que conté curcumina; la pastanaga, que conté carotens; o la ceba, que conté quercetina. Per conservar aquests fitoquímics, és molt important com cuinem els

aliments. Com més cuinem un aliment, més substància sʼestà perdent. Aconsello

donar, per tant, prioritat als crus, al vapor o al bullit; i desaconsello totalment el fregit, la barbacoa i el forn.

I això no ho saben les persones que se sotmeten a quimioteràpia?

Doncs la veritat és que no; ningú els ho explica. Normalment els solen dir que poden menjar de tot, que és igual, que això no afecta de cap manera. I és una veritable llàstima.

Jo vaig començar a explicar-ho a les meves companyes de quimio i, com podeu imaginar, n’hi va haver que em van fer cas i n’hi va haver que no. El que va ser impressionant va ser veure, al llarg del procés, com les que m’havien fet cas es recuperaven molt més ràpid que les que continuaven menjant pastissos, carn, fregits i processats.

Aquestes investigacions calia explicar-les, oi?

Exacte. Això em va servir per veure-ho tot més clar i va ser quan vaig decidir obrir el blog. Al començament només era per compartir les receptes de la meva cuina amb les companyes de quimio i, més endavant, veient l’èxit, també vaig fer multitud de conferències aquí i allà per difondre aquest coneixement amb  tothom que lluités contra el càncer i ho volgués aprendre. Diuen que el que no es dóna es perd: vull ajudar els altres, és la meva vocació.

I us he de dir que ara, a Granada, estem generant molt de rebombori i s’està notant; hi ha infermeres que vénen a les conferències i llavors expliquen als seus pacients que han de fer una dieta limitant la carn, els sucres i incorporar més aliments frescos i ecològics. A poc a poc germinen les llavors que hem anat plantant.

Enumera’ns aliments molt bons i aliments molt dolents per prevenir el càncer.

Els molt dolents són els greixos trans (margarines, oli de gira-sol refinat), el sucre (directament, o tots els dolços industrials, els refrescos…), la carn vermella i la processada (embotits, frankfurts, hamburgueses…), les farines blanques i refinades (pa, brioixeria…).

Els aliments molt bons són tot el que és vegetal ecològic, tota la verdura, la fruita (cítrics, la fruita vermella), la cúrcuma, les llavors de lli, les crucíferes, el te verd de fulla ecològica (sense bullir, 8-10 minuts), la fruita seca, els llegums, els cereals integrals, l’oli d’oliva.

Quina és, doncs, la dieta mediterrània autèntica de la qual parlaves abans?

No és gaire difícil d’imaginar. Només cal que fem un exercici mental i que ens imaginem com vivien i què menjaven els nostres avis: molts vegetals i fruites fresques i de temporada, oli dʼoliva, cap aliment processat, molt pocs dolços (només per Nadal i Setmana Santa, i fets a casa, esclar), aigua i vi (poc); ni cervesa, ni alcohols forts, ni refrescos… Amanida com a entrant cada dia i, després, el plat calent, el potatge, compost de cereal, llegum i verdures, tot cuit a foc molt lent durant unes quatre o cinc hores sense arribar mai a 100º C; molt poca carn i embotit i de molta qualitat, és a dir, artesanal i d’animals criats en llibertat, i també una mica de peix de tant en tant.

Al blog també dius que les causes del càncer són un 5% genètiques i un 95% ambientals. Això què vol dir?

L’IARC (International Agency for Research on Cancer) ens diu que la probabilitat genètica (hereditària) de desenvolupar càncer és només del 5% i que, en canvi, el 95% de les probabilitats vénen donades per l’ambient. Això significa l’alimentació, l’estil de vida, els hàbits, l’exercici i els tòxics a què ens exposem (ambientals, ingerits, etc..).

Per tant, ens diu que el fet de tenir càncer o no és a les nostres mans! Si apostem per un estil de vida saludable i equilibrat és molt menys probable que en desenvolupem un.

Què li diries a una persona amb càncer?

Has de ser part activa de la malaltia; t’ho has de preguntar tot. Molts pacients no pregunten pel tractament al qual sʼestan sotmetent. Sʼha de preguntar la taxa dʼefectivitat, sʼha dʼestar informat: què et donaran i perquè, el tipus de càncer que tens, què pots fer… Encara que el metge et digui que no pots fer-hi res, busca informació, perquè sí que pots fer moltes coses.

Què li diries a un professional de la salut?

Que obri la ment i que investigui, que no es conformi amb el que li han ensenyat a la universitat. Que busqui molt més, que entengui la medicina des d’un punt de vista holístic i que tot el que aprengui no s’ho quedi per a ell, que ho comparteixi amb els pacients.

Pau Sabater i Clara Balmaña

Dissenyadors, emprenedors i viatgers amants de l'alimentació saludable