L’Ester és tota una experta en horts urbans. La seva inquietud li ha proporcionat una pila de coneixements, que ha rebut tant de gent entesa com a través de moltíssima recerca per internet. A més, la seva proactivitat i set anys d’horticultura urbana li han aportat moltíssima experiència. En fa sis, d’anys, des que va començar amb el projecte “Picarona i el seu hortet”, un bloc en què guia i ajuda tothom que es vulgui aventurar com ella en aquest món. 

L’Ester és comercial de productes alimentaris de proximitat, paradista i coordinadora del mercat ecològic del Vallès. És allà on ens rep emocionada un dia després de ser una de les guanyadores dels Premis blocs Catalunya 2012.

– Felicitats pel premi!

Moltes gràcies! Quan una cosa la fas per amor a l’art, perquè vols, no per obligació sinó perquè et surt de dins, el fet que t’ho reconeguin i et donin un premi t’omple d’orgull. Estic molt emocionada encara!

– Explica’ns una mica com va començar tot.

Un dia, passejant per un mercat d’aquests a l’aire lliure, vaig veure una parada on venien planter. Hi havia una pila d’enciams i vaig pensar: “Ostres!, podria provar de cultivar-los a casa, que tinc jardineres buides i a veure què passa”. Quan vaig arribar les vaig plantar, i vaig començar immediatament a buscar informació per internet. Vaig topar amb articles d’en Josep Maria Vallès (això era abans que publiqués el seu llibre de l’hort urbà) i també amb el fòrum d’internet Inforjardin (el porten tres persones que, de manera aficionada, fa molts anys que tenen hort i que volen ajudar la gent que comença). Allà em van guiar molt, hi havia molt poqueta gent que intentés cultivar hortalisses dins de jardineres, però vam tenir molt bona acollida i ningú ens va prendre per bojos. Ara es veu molt normal, però vuit anys enrere no era així!

– I el bloc?

Va sorgir molt poc després. Vaig pensar que, com que amb mi havien estat tan generosos, jo també havia de deixar la meva experiència per escrit als que vinguessin.

Al principi era un relat de la meva pròpia experiència. Les coses que jo em preguntava, doncs, les explicava per si algú més també se les preguntava. Així que de manera gradual vaig anar omplint i completant el meu bloc i ara, esclar, després de set anys i l’experiència amb el meu hort, ja hi ha moltíssima informació.

Després de tot aquest temps i amb la visió una mica més global, vaig començar a redactar uns petits manuals dels temes més bàsics i que susciten més dubtes al principi, com per exemple: triar la mida de les jardineres, que és molt important; el tipus de substrat que cal triar, que també és un tema decisiu; o bé la quantitat d’hortalisses que cal plantar en relació amb l’espai disponible, ja que un problema freqüent al principi és plantar massa coses en una jardinera. No pots “empatxar” l’hort, perquè llavors no et creix res bé. Has de deixar uns marges, igual que es fa en els horts tradicionals, perquè si poses les plantes massa juntes competeixen pels nutrients de la terra i llavors no creix res bé. A part, també cal tenir en compte que hi ha plantes que no les pots plantar una al costat de l’altra, perquè absorbeixen el mateix nutrient de la terra i llavors no creixen bé. Tot això t’ho ha d’explicar algú, si no doncs te la fots! A mi m’ha passat molts cops, però ja està bé, de fet, un hort també és això. Així doncs, amb el meu bloc intento facilitar al màxim tots aquests coneixements i trucs perquè no us faci por començar amb el vostre!

– De què serveix fer un hort?

T’ensenya a ser pacient, a viure al ritme de la natura. No pot ser, això que vagis a la fruiteria i trobis melons o maduixes tot l’any… T’ensenya a consumir producte de temporada i això t’ajuda a apreciar-ho més tot. No és el mateix menjar una escudella o un blat de xup-xup a l’hivern que una amanida fresca a l’estiu.

A més, si tens canalla és una cosa que els sembla màgica. El fet de veure créixer un tomàquet és fascinant per a ells, el misteri de la vida! També fa que la canalla es mengi la verdura d’una altra manera perquè l’han vist créixer i l’han estat cuidant. És una manera d’aprendre a viure la natura diferent. I em diuen moltes coses com: “Abans les bledes ni en pintura, i ara, com que les han vist créixer, s’ho mengen encantats!”. Crec que també és una altra manera d’educar la canalla, d’ensenyar-los d’on vénen les coses i que cada cosa requereix el seu esforç. I que un enciam no és allò que està embolicat a l’estanteria del súper, que és un petit brot amb quatre fulletes i que perquè es faci gran ha de passar un temps, s’ha de regar i cuidar.

També us diria que és molt relaxant. Bé, al principi pot ser una mica estressant perquè són moltes coses les que has d’assimilar i moltes decisions a prendre. Però després és molt relaxant. Arribes a casa i tens ganes d’anar a veure què ha canviat, si aquelles flors ja han crescut, si han canviat els colors… Tothom que conec que s’ha engrescat amb un hort m’ho diu, i mira que són gent de posicions molt diferents i de tota mena, però tothom coincideix en què és molt relaxant, així que alguna cosa tindrà perquè realment ho sigui!

Si esteu interessats a començar-ne un, passeu-vos per la secció Picabook, que està plena de consells i trucs per anar començant.

– Com ha afectat l’horticultura al teu dia a dia?

M’ha fet prendre consciència de la dificultat de cultivar fruites i hortalisses, i per tant, ser empàtica amb el que fan els companys horticultors. Si vas al mercat, ja no t’hi mires tant. Si una fruita té un copet ja no és tan important. També he començat a ser més consumidora de productes de Km 0 i de productes ecològics. Per mi en una balança són tant importants els uns com els altres. I també et diria que m’ha portat a començar a fer-me jo mateixa alguns productes com el pa, que hi estic molt aficionada i en publico algunes receptes al bloc, o a fer sabó amb oli reciclat. Pel que fa a l’alimentació, m’ha fet consumir més hortalisses, tot i que considero que a casa sempre he menjat bé i variat. Mai hi ha faltat tota mena de verdures i hortalisses, llegums, peix, etc.

– Dóna’ns algun consell ràpid per a qui estigui engrescat a començar-ne un, d’hort. 

Us diria que va bé començar amb poc per aprendre’n i familiaritzar-s’hi i llavors anar ampliant. Jo, per exemple, només tinc un petit balcó al pis. De fet, hi tinc tres testos amb plantes aromàtiques i un parell de jardineres amb enciams, bledes i espinacs que cullo per fulles quan són petitons. Sabeu les famoses amanides envasades variades de coloraines que tenen “brots tendres?”. Doncs collint-los per fulles del meu balcó me les faig jo mateixa! I no hi planto més coses perquè no hi tinc lloc. Un consell que us donaria, també, és que la temporada d’hivern no és la més agraïda, però és molt bona per començar perquè és lenta, i això us ensenyarà a ser pacients, a assimilar el tema del reg, etc. De manera que de cara a la estiu, que tot va més ràpid, hi ha més calor, més plagues, estareu més preparats!

– Què més tens al cap?

Principalment vull continuar contagiant entusiasme i ajudant tothom que vulgui endinsar-se en el món de l’hort urbà. Però us diré en primícia que estic treballant per estrenar aquest novembre que ve un programa de ràdio setmanal i d’una hora de durada que es dirà “Pagesos de ciutat”. Penjarem més informació tant al bloc com al Twitter: @picaronablog i @PagesosDeCiutat.

També tinc pensat començar a fer cursos en vídeo molt breus sobre temes bàsics de l’hort per a qui vulgui començar. I tot això sense deixar de fer els cursos i les xerrades que em van sortint arran del bloc. Vull continuar fent coses i anar ampliant activitats, però sense que se’m converteixin en una obligació, perquè llavors es perd l’alegria i la il·lusió.

Pau Sabater i Clara Balmaña

Dissenyadors, emprenedors i viatgers amants de l'alimentació saludable