Avui coneixem l’Anna i l’Ellen, creadores del bloc “Què soparem?”. Arterapeuta i professora de ioga, respectivament, ens expliquen el seu projecte amb molt de convenciment i emotivitat. Us avancem que en la quotidianitat aparent de les seves receptes s’amaga una càrrega de creativitat i imaginació que ens ha deixat fascinats! Per elles el detonant d’una nova recepta és sempre un acte o experiència quotidiana que les ha marcat. Per això us recomanem que a part de les receptes no us perdeu el relat que les acompanya.
Què significa per vosaltres el bloc?
– Anna: Gaudir. És el reflex del que som, de com vivim, com ens relacionem, de les coses que ens passen i les que capten la nostra atenció. El bloc va sorgir en un moment emocionalment delicat per a les dues i va néixer amb la voluntat de fer alguna cosa que ens agradés i fos sanadora.
Quina és la vostra filosofia?
– Ellen: Jo sóc vegetariana, però no intentem que el bloc sigui de conversió vegetariana. Mostrem que així és com mengem. Hi ha tres punts fonamentals per a la salut: la part física, la part mental o emocional i la part de l’alimentació. Totes tres són igual d’importants i hi ha d’haver un equilibri entre elles. A través de l’alimentació es pot exercitar la consciència de les altres dues. Com menges i què menges et dóna l’oportunitat de pensar tant en el camp nutricional com en el del benestar, físic i mental. Però també afecta la relació que tens amb tu mateix, si estimes el teu cos cal que et plantegis què hi estàs posant a dins! I també la relació amb tot el que t’envolta, ja que en tot el que mengem hi ha una claríssima relació d’interdependència amb tot el ventall d’elements i de persones que han hagut de ser presents perquè aquell aliment estigui al teu davant. I tot això ens porta a ampliar la visió ambiental i de justícia social.
Tot això, ho reflexiono i ho duc a la pràctica sense adonar-me’n mentre cuino. LʼAnna i la meva parella són els que m’animaven a compartir-ho.
Com va sorgir el bloc?
– Anna: L’Ellen sempre ha cuinat molt bé, i en la seva cuina es transmeten tots aquests valors i visions que us comentàvem. Així que la seva parella i jo la vam animar a fer-lo, ja que tot aquest coneixement l’havíem de compartir. Jo he estat l’encarregada de presentar-lo i difondre’l tal com el sentim.
D’on provenen les receptes?
– Anna: Les receptes són el resultat de les nostres vivències. Quan ens passa alguna cosa durant el dia, l’experiència ens porta a crear una recepta.
Sempre hi ha una història darrere d’una recepta?
– Ellen: Sí, totes les receptes o menús que publiquem sorgeixen de les vivències i converses. Per tant, cada recepta va acompanyada de la seva història. I una part molt important del bloc són els personatges imaginaris que hi mencionem! (riuen)
Expliqueu-nos més sobre aquests personatges imaginaris de les vostres històries.
– Anna: La part creativa en el nostre bloc és molt important! Tant pot sorgir d’una anècdota curiosa d’aquell dia, com de persones que ens trobem que ens desperten la curiositat. I els podem dedicar una recepta o un menú sencer.
– Ellen: Per exemple, un dia anant pel carrer em va cridar molt l’atenció un noi amb un paraigua japonès vermell, amb un estil punk, i portava a la mà un maletí de Bob Esponja! (riuen) Doncs he creat un menú per a aquest noi! A vegades els plats i els menús surten d’aquesta mirada. Jo dic que és la mirada de lʼAnna, una mirada que diu que tot és possible, que hi ha art en tot i que de tot en pot sortir alguna cosa.
– Anna: Fins al punt que quan parlem amb la gent a vegades pensem… aquesta persona és un menú! (riuen)
Un mos
Un restaurant: MaiLuna
Un documental: Babies. L’espigador i l’espigadora.
Una peli: Mi vida sin mí, d’Isabel Coixet. Waking life, de Richard Linklater.
Un bloc: Viatge nutritiu, d’Isabel Celma. Altermon
Lloc on viure: Ellen: A Barcelona. És on visc ara mateix i sóc feliç aquí. Així i tot, no tinc cap problema a canviar de ciutat, ja que he viatjat molt i he viscut a diferents llocs. M’adapto amb facilitat.
Anna: Al Garraf
Una activitat: Ellen: Ballar. Anna: Pintar
Un esdeveniment: El festival In-Edit
Un consell: Respirar, obrir la mirada i gaudir
Una frase: “És igual el que la vida va fer amb tu, el que importa és el que tu fas amb allò que la vida va fer amb tu”
“Qui mira cap enfora somia i qui mira cap endins desperta”
Ellen: Una frase que vaig dir durant una classe de ioga: “Cada respiració és una oportunitat”
Tenim molta curiositat. Quin va ser el menú per al noi del paraigua vermell?
– Ellen: A l’hora d’elaborar un menú per a un personatge, molts cops partim d’un concepte, i a partir d’aquí comencem a crear el menú. Tal com anava vestit el noi del paraigua vermell, vaig pensar que era el prototip de persona que combina una cosa molt sana, perquè és cool, amb una cosa molt decadent, perquè en realitat no li importa què menja. És a dir, pot arribar a menjar un smothie de clorofil·la amb un donut. Llavors, del concepte en fem la versió que nosaltres cuinarem sota les nostres pautes. En aquest cas va acabar sent: un brownie vegà com a aliment “decadent”, combinat amb un batut verd, com a aliment sa.
I quines són les pautes nutricionals que seguiu a l’hora d’elaborar un menú?
– Ellen: Els menús intentem que siguin equilibrats, que hi hagi una part de cru per a una digestió i una aportació de vitamines i minerals més bona; hidrats de carboni, preferentment integrals; i proteïnes, llegums o fruita seca. Miro que cada àpat tingui aquests aliments; si no, com a mínim, ho intento equilibrar al llarg del dia.
Explicant-nos això, no heu pensat que la gent us pot demanar que els feu un menú? Nosaltres volem el nostre menú!
(Riuen) – Anna: Per crear un menú per a vosaltres, el procés que seguiríem seria el següent. Primer, una comença a escriure una cosa, i després l’altra afegeix alguna altra cosa. I ens faríem preguntes com: si fossin un color, quin serien? I aquí es quan es comença a obrir tot un món ple de possibilitats. Aquest procés varia segons el que ens inspiri cada persona.
Per tant, no necessiteu conèixer la persona per crear un menú?
– Anna: No, per això els denominem personatges imaginaris, ja que en realitat no els coneixem.
Realment teniu una mirada molt creativa, com la d’un nen!
– Ellen: Estar en un procés creatiu significa estar en un estat totalment receptiu. Per exemple, encara que estiguis davant d’una situació aparentment molt senzilla, i estàs en un estat receptiu, allò només és la llavor de tot un món! En canvi, si no estàs en aquest estat receptiu, t’ho perds.
– Anna: Els nens són molt creatius, perquè són molt receptius a tot el que passa.
Què més us ronda pel cap?
– Anna: Ara per ara bàsicament continuar amb el bloc, seguint el mateix format. Amb vista al futur ens agradaria arribar a fer tallers, sempre gaudint, sense patir. Fet amb molt d’afecte i amb aquest esperit sanador amb el qual vam començar i seguim ara per ara!
