Avui coneixem l’Heva, de Tarjeta de embarque. Originària de Guadalajara i mare de dos nens, ens transmet des del primer moment la seva veritable passió per la vida en família, pausada i en harmonia amb la natura. Ens explica emocionada que està començant a dedicar-se professionalment al seu blog i als cursos de fotografia culinària.
– Explica’ns el teu projecte.
Mitjançant Tarjeta de embarque intento transmetre una alimentació de qualitat a través del producte i la seva elaboració. Miro d’explicar que l’elecció d’una manera de viure tranquil·la té molt a veure amb una bona salut i qualitat de vida. Que la feina es pot relativitzar, ajustar-se el cinturó i renunciar a moltes coses materials. Perquè el que veritablement importa no es compra i que cal donar als fills el que els pares i mares ens van donar a nosaltres: temps de qualitat. El meu blog, en definitiva, és el resultat de la meva manera de viure, hi intento transmetre l’amor que sento per la família i el temps que els dedico.
– I això com es compagina professionalment?
Quan va néixer el meu fill petit vaig decidir fer una pausa i dedicar-me a ells exclusivament, llavors va ser quan vaig començar el blog. Ara que un ha començat el col·legi, he pogut començar a impartir cursos. Aquesta pausa m’ha servit per trobar realment la meva passió i ara m’encanta veure que estic transformant una passió en una professió.
– Com t’inspires per a una recepta?
Vaig al mercat, compro un producte de temporada i penso la manera de cuinar-lo perquè se’n potenciï més el gust. Faig una cuina fàcil, amb pocs ingredients i, per sobre de tot, saludable. Per exemple, si compro pèsols, m’agrada fer una recepta que sigui amb el pèsol i poc més, que en sigui el protagonista. Llavors hi afegeixo alguns ingredients més, però que sempre es puguin distingir tots els gustos. A part d’això m’agrada fotografiar el context, la vida, tot el que passa al voltant de com he trobat aquell producte.
– Això té a veure amb l’alimentació dels fills?
La veritat és que sí, he comprovat que si introdueixes les verdures a poc a poc i d’una en una, fent-les protagonistes, tal com us deia, als nens els costa molt menys que si n’hi ha moltes de juntes. Sempre n’introdueixo una de nova barrejada amb ingredients suaus com la patata, que no amaguen el gust de la verdura nova però la fan més atractiva. Vaig buscant petits truquets com aquest.
– D’on ve la teva sensibilitat per l’alimentació saludable?
La Lucía del blog dimeloquecomes és una de les meves referències, sempre que tinc dubtes nutricionals m’hi poso en contacte, a més de fer la meva pròpia recerca. I també és gràcies a l’Anna, una de les integrants de Ventanas verdes, que també té un blog, naturaldelatierra, i que ha estudiat cuina natural i ara s’està especialitzant en cuina crudivegana.
– I quines pautes alimentàries segueixes?
Sóc vegetariana des de fa 20 anys, ovolàctia, tot i que de lactis quasi no en prenc i ja ho estem substituint tot per llets vegetals. Des de petita ja havia anat apartant els productes d’origen animal i a la maduresa vaig prendre la decisió de fer-me vegetariana. I si en aquest procés no he arribat al veganisme és perquè crec que has de tenir més informació sobre nutrició. El vegetarianisme és més senzill.
– I els teus fills també són vegetarians?
Dins de l’àmbit familiar tens una gran responsabilitat, pel que fa a l’alimentació, i ara per ara hem decidit que no, que no ho siguin. Sé que per algunes famílies això és impensable, però en el nostre cas hem decidit seguir una dieta saludable i respectuosa amb el medi ambient, però no vegetariana. I creiem que més endavant, quan madurin, seran ells mateixos qui prenguin una decisió. Algunes famílies ho fan a l’inrevés, fan que comencin sent vegetarians i que després decideixin, i em sembla igual d’encertat. Els meus embarassos van ser quan jo ja era vegetariana, però en el moment del naixement vam seguir les pautes alimentàries del pediatra, en aquell moment no ens vam plantejar cap altra cosa. Evidentment, el consum que fan de productes animals és mínima.
Un mos
Llibre: El gourmet vegetariano, de Yotam Ottolenghi // Autentica cocina vegetariana, de Paul Gayler
Un blog: Green kitchen stories i My new roots
Plat preferit: L’arròs en totes les seves versions
Recepta estrella: Les magdalenes de xocolata i la crema de pastanaga
Ingredient per descobrir: Les farines integrals. La meva preferida que mai falla és la d’espelta
Una activitat: Sortir al camp, que és primavera!!!
Un consell: Viure en calma i gaudir del moment
Un consell de fotografia: El que és fonamental és aconseguir la llum adequada, sempre llum natural i escollir la millor hora del dia
– Les fotografies del teu blog són espectaculars.
Gràcies, és el meu truc per poder arribar a molta gent. Vull mostrar que una cuina saludable i vegetariana pot ser tant o més atractiva que qualsevol altre tipus de cuina. També m’ha servit per anar evolucionant en el meu tipus de cuina. Crec que és una bona manera perquè persones que mai hi han tingut contacte la comencin a conèixer i s’hi vulguin acostar.
– Hem vist que pertanys a un grup de blogueres que us plantegeu reptes. Com funciona?
Sí, és una experiència molt interessant. Estic dins d’un grup que es diu Ventanas verdes i fem reptes saludables un cop al mes. No totes les blogueres són de cuina saludable, però s’hi esforcen molt, ja que des d’un bon principi vam decidir potenciar els productes locals, ecològics, complets i de temporada. Vam començar dues persones i ara ja en som vuit! Alguns dels reptes que hem fet han estat: un esmorzar sense gluten, receptes nadalenques saludables o que potenciessin productes com la carabassa, el lli, la coliflor, etc. L’últim que hem fet és el d’elaborar un iogurt casolà saludable. Jo n’he fet un se soja!
– Quins referents estètics han influït en el teu blog?
El principal és una noia d’Estats Units amb qui sento molta afinitat, ja que al seu blog transmet l’amor per la seva família i la cuina. Tot i que no fa cuina saludable és un gran referent per la seva fotografia, que és molt acurada. Es diu Canelle et Vainille.
– Per als interessats en la fotografia: quina càmera utilitzes?
La meva càmera és una Canon 5D però moltes fotos dels blog estan fetes amb una Canon 450D (bastant més econòmica). El que ajuda molt és la lent, un objectiu de 50 mm embelleix molt la fotografia.
