A tasty love story
Aarhus - Dinamarca

Avui us presentem la Josephine, la nostra bloguer danesa, que, després de més de tres anys viatjant, treballant i fent voluntariat per tot el món, ha tornat a Aarhus, la seva ciutat natal, per estudiar salut i alimentació holística a la universitat. Alhora treballa a la cooperativa d’agricultors, al departament creatiu de desenvolupament de receptes, i encara li queda temps per alimentar el blog de cuina nòrdica saludable A Tasty Love Story.

04 A TASTY LOVE STORY / AARHUS from Etselquemenges on Vimeo.

Aquesta noia vital, propera, molt alegre i amb una mentalitat molt oberta ens transmet que al seu blog es comparteix l’alimentació en tots els aspectes; i que per ella és bàsic sentir l’amor d’estar reunits i compartir un bon àpat al voltant d’una taula. Creu que per saber-nos alimentar primer cal tenir un bon coneixement del propi cos: saber-lo entendre, escoltar-lo, sentir-lo… Ens rep amb una abraçada efusiva que trenca el gel i ens fa sentir com a casa des del primer moment. Durant el parell de dies que estem plegats no parem! Ens porta al mercat d’agricultors per descobrir les millors parades, i les persones i històries que hi ha al darrere; ens convida a cuinar i menjar a casa seva, a passejar per un dels seus espais naturals preferits i ens fa un bon grapat de recomanacions molt sorprenents de la ciutat. Veniu?

ELLA

Explica’ns bé això d’aquests tres anys “lliures” abans de començar a la universitat.

Aquí a Escandinàvia és força normal prendre’s un temps per decidir exactament què t’agrada i què vols fer abans de començar la carrera. Jo, durant aquest temps, vaig viatjar una llarga temporada per Sud-amèrica, a Costa Rica i Veneçuela; i després vaig passar diversos mesos al sud-est asiàtic i a Austràlia amb un grup de gent de tot el món que viatjàvem plegats i practicàvem ioga. Quan vaig tornar vaig estar treballant en una escola d’infants amb necessitats físiques i psíquiques especials amb la qual, avui, encara col·laboro. Esclar, després de tot aquest temps, tens claríssim a què vols dedicar-te i t’hi llances de cap.

I tu, per què et vas decantar pel món de l’alimentació?

Sempre m’havia interessat molt la salut des del punt de vista de tenir un cos saludable amb el qual et sentis bé. Sempre he fet molt d’esport i quan em vaig independitzar, amb divuit anys, vaig començar a cuinar de debò i a preocupar-me per l’alimentació. Però no va ser fins un d’aquests viatges per l’Àsia que vaig adonar-me que l’alimentació tenia un paper transcendental en la salut. Va ser llavors quan vaig voler dedicar-m’hi professionalment. A partir d’aquí vaig començar a experimentar a poc a poc perquè fos saludable aplicant creativitat. El fet de desenvolupar receptes és simplement el que segueix quan ja hi estàs enganxat. El que no m’imaginava és que podria ser tan inspirador per a mi i als altres.

De quines bases alimentàries parties?

A casa sempre havia menjat força saludable, però després de tornar del Vietnam i, en general, del sud-est asiàtic i veure el respecte que tenen pels animals vaig ser vegetariana durant una llarga temporada. Ha estat des que he començat a estudiar que m’he relaxat i ho he començat a veure diferent.

En quin sentit?

La meva educació ha estat molt global per experiència pròpia i perquè ara estudio amb gent de tot el món i aprenem sobre cultures, tradicions i opcions alimentàries diferents. Però també estudiem la diferència que cal que hi hagi entre l’activitat de cada persona, o les alternatives als grans problemes de l’alimentació convencional d’avui en dia com els sucres, el gluten, etc., cosa que ens permet tenir una visió molt més àmplia i completa. M’agrada perquè no acabem sent professionals de la salut fets en un motlle, sinó que ens ensenyen a ser crítics i a tenir una opinió pròpia sobre cada aspecte de la salut, encara que hi hagi referències científiques pel mig; cada persona és un món i la nostra intuïció és el primer.

CUINA

Com definiries la cuina que fas?

Cuina ecològica, de temporada i amb amor i passió pel menjar. Inspirada per tots els meus viatges però sempre amb un toc nòrdic personal.

Hem vist que sempre expliques una petita historieta o anècdota en cada recepta.

Sí, això és molt característic en mi; d’aquí el nom del blog. Sempre tinc una història per explicar: com m’he sentit aquell dia, una anècdota graciosa, un record d’infantesa… Penso que és important veure la persona que hi ha al darrere del blog, fer-lo personal, íntim i divertit perquè tothom que et segueix se senti engrescat i, d’alguna manera, vinculat a tu i, per tant, a la recepta, de manera que els acabes inspirant.

Quin és el missatge del teu blog?

La joia de menjar una dieta sana. Que realment pots menjar el que vulguis: integral, vegetals, carn, soja o lactis, però si saps que se’t posa bé i d’una manera que t’encanti, que ho estimis. Defenso una alimentació que dóna al cos el que necessita segons l’activitat que hagis fet, el moment de l’any i les sensacions que tinguis. A més, crec que sempre hi ha d’haver una mica lloc per a petites llaminadures de tant en tant que ens facin sentir bé

És a dir, sense fanatismes.

Exacte, no t’hauria d’espantar cap tipus de menjar, sobretot si no se’t posa malament. Només les intoleràncies cal prendre-se-les molt seriosament. Els altres no crec que ens hàgim de posar límits si no és perquè ho triem perquè ens fa sentir millor. Per això, les meves receptes, tot i que la majoria són vegetarianes, també porten carn i peix, perquè tothom hi trobi el seu espai. Per mi, el primer és sentir-me bé, i perquè això sigui així m’he de sentir bé amb el que menjo i amb el meu cos.

Si ens hi poséssim ara, què és bàsic saber?

Per començar, aliments ecològics i complets, és a dir sense químics, sense refinar, ni processar. Però també, i igualment important, que siguin locals. Si tinc pomes ecològiques de França o pomes que són del meu poble que no són eco, però sé qui les produeix, preferiré les de proximitat, perquè crec que hi ha molt més que les etiquetes d’ecològic; l’origen del producte i qui hi ha al darrere és, de fet, un aspecte vital si volem ser coherents amb el que mengem.

I pel que fa als aliments?

Molts vegetals i de tots els colors; això és el que t’assegurarà que no et falti de res i t’equilibrarà la dieta. Cereals integrals i bons greixos dels olis vegetals i dels lactis. Tot això mantindrà el teu cos, et saciarà i et donarà energia lentament durant el dia. I llavors proteïnes de l’origen que creguis que és el més adequat tant des del punt de vista de salut com des del punt de vista social i humà. En el meu cas, crec que és correcte menjar carn i peix, però és essencial que els animals hagin tingut una bona vida. Quan en consumeixo sempre ha de ser carn i ous ecològics i peix salvatge pescat en condicions bones i legals. Amb aquest tema tornem a veure que no només és el menjar, sinó que també ets tu, la relació que estableixes amb el menjar i les decisions que prens. Per això hi ha tanta gent que és extremista, perquè hi ha un component psicològic i ètic en el menjar que no podem obviar. I cal respectar totalment les decisions dels altres, perquè tots som diferents.

I per personalitzar el tipus d’alimentació, què hauríem de fer?

Sentir el cos, escoltar les sensacions físiques, psíquiques i emocionals cada cop que fas algun canvi. Si m’he pres un vas de llet i no em trobo bé, o he menjat pastís i em noto inflada, doncs deu ser que no és bo per a mi. Simplement escoltar les sensacions del cos. Però insisteixo que el primer és una base sòlida de coneixement, perquè si fas una dieta basada en menjar processat (de supermercat), menjar ràpid, etc., evidentment que no notaràs com t’afecta un vas de llet o un pastís.

Ens pots dir un exercici per començar?

Jo, per exemple, als meus pacients, quan comencem una dieta saludable bàsica, els dono diverses alternatives o possibilitats. És a dir, cinc esmorzars diferents perquè els facin i llavors analitzem com s’han sentit. És una cosa que podeu provar, però sobretot sense pressa; penseu que serà una batalla que no s’acaba i que ens fa aprendre durant la resta de la vida; així que amb calma.

Una lluita de per vida?

Evidentment. A més, no hem d’oblidar que som humans; si ens posen un pastís al davant, la majoria ens el menjarem tot i saber que no se’ns acaba de posar bé, i és normal. I si som en una festa i hi ha molt de menjar, probablement menjarem més del compte, i això també és normal. Hem d’aprendre a viure amb aquests petits reptes, amb els quals probablement tothom batalla. Sobretot cal reconèixer-ho i no sentir-se culpable, però després ser coherent amb tu mateix en el dia a dia.

Què penses de les dietes?

Hi estic radicalment en contra. Avui en dia és increïble el bombardeig constant que tenim de tot tipus de dietes diferents i estudis científics nous. Crec que és bàsic aturar-se, tancar els ulls i tapar-nos les orelles i ser fidels al que creiem, perquè si estem perduts i no tenim clara la nostra direcció, començarem a posar normes noves sense sentit a la dieta i perdrem el nord amb el que realment creiem interiorment i se’ns posa bé. Aquest és un problema molt actual: tothom està súper preocupat i obsessionat amb una vida sana, però perdut sense un criteri propi.

Quins ingredients tens sempre a la cuina?

Llimona, sempre! En poso tant als plats salats com dolços, i en puc aconseguir d’ecològiques tot l’any, i a més són força econòmiques. Per a les postres sempre tinc vainilla. M’encanta!. I després sempre tinc algun lacti, sobretot formatge de cabra, perquè amb molt poc obtens un gust molt intens.

Hem vist que també fas servir molts aliments de la natura. Quins?

Els aliments nòrdics són una passada! Faig servir bolets, fruites i fruits del bosc, flors, diferents tipus de cebes silvestres, ruibarbre… No en pots trobar a tot arreu però hi ha granges a les quals pots anar, collir-ne i després pagar el que has agafat. També ho fem amb les peres i les pomes. Ara mateix, el bosc és ple de flors de wildramps, que fan una mica olor de ceba. És boníssima per cuinar; la poso en pestos o tot tipus de salses. I ara, entre juny i juliol, [l’entrevista va ser al juny] en tenim tanta com vulguem.

ESTIL DE VIDA

Què consideres que és un estil de vida saludable?

Escoltar el cos, fer activitat física, la que més t’agradi i practicar-la amb regularitat. També mantenir un bon estat mental, perquè ser feliç amb qui ets i el que fas et portarà molt bona salut.

Sí que és important, doncs, la part psicològica i emocional.

I tant! A la meva carrera hem tingut una gran part de psicologia i sociologia justament per tractar aquest vessant tan important. Tots som persones diferents, amb emocions, sensacions i sentiments completament diferents i que canvien al llarg de la vida i això està totalment connectat amb el cos. La salut sempre s’ha de mirar des d’un punt de vista holístic. Crec que si tothom fos més feliç, tindríem molts menys problemes de salut. Fixeu-vos que, quan estem feliços i realitzats, prenem bones decisions i això ens porta a la salut. Si estem infeliços, no volem anar a córrer ni menjar verdura, només llaminadures, i ja veiem que falla alguna cosa…

Què són els food clubs en què participes?

Són trobades gastronòmiques periòdiques entre amics o família per xerrar, riure i passar-ho bé al voltant del menjar.

I com funcionen?

Jo en tinc diversos; alguns que ens trobem un cop al mes, i d’altres, un cop a la setmana. La gràcia és que és una manera diferent de quedar que no sigui en un bar o restaurant del centre. És més íntim. I el millor és que cada vegada cuina algú diferent i anem a casa seva, de manera que va canviant tant l’espai com el menjar. I, esclar, per impressionar-nos acabem preparant coses delicioses. Tampoc gaire complicades perquè tothom estudia o treballa, però com que et toca un cop de tant en tant no és gaire feina.

Quina tradició més bonica.

Doncs sí. És una manera molt íntima de tenir relacions socials que, a la vegada, són al voltant del menjar. Així pots compartir visions i interessos. Mengem, bevem, xerrem, compartim i, en definitiva, gaudim de la vida en grup!

I en quins participes?

En tinc un amb els meus pares i els seus amics, que tenen fills de la meva edat. Ens reunim un cop al mes i es preparen plats realment deliciosos. Ens fem un fart de riure. Després en tinc un amb les meves amigues del batxillerat, que vam crear per no distanciar-nos i que funciona fantàsticament. Ens reunim un cop a la setmana. I després també en tinc un de postres! Aquest és amb noies de la feina i també és un cop al mes. Prenem te i pastís i ens ho passem d’allò més bé.

Com és un dia amb tu pel que fa a horaris i alimentació?

Em llevo cap a les set i prenc un smoothie, vaig a córrer i després em poso a treballar; cap a les onze esmorzo, que és un àpat molt important per mi. Ha de ser molt nutritiu i energètic, però sense excessos. Cereals integrals, fruita i alguna cosa que m’atipi. Sempre hi ha d’haver un aliment diferent cada dia, depenent de l’humor. Això és genial: relacionar el que menjo amb l’actitud amb què començo el dia és bàsic per mi. Evito tot el que porta sucre refinat, sobretot perquè crec que és una molt mala font d’energia. Llavors surto a comprar i cap a la una faig un dinar lleuger. Un menú molt típic meu seria un bon plat de verdures variades, amb un grapat de cereal complet i un ou poché a sobre. M’encanten les verdures, les fruites; en menjo moltíssimes cada dia. Però també els productes làctics, ja que a Escandinàvia en tenim de molt bona qualitat. A les quatre pico alguna cosa, com una fruita, i sopo cap a les set. Tot i que, després, cap a les deu prenc alguna cosa més, com un iogurt o un trosset de pastís dels meus. Crec que és bo sempre tenir alguna cosa per menjar que et faci sentir bé. El dia té un final més rodó si em puc prendre un te i un tall d’un dels meus pastissos saludables. Jo crec que acabes el dia molt més feliç.

Fas esport?

Simplement per mantenir-me en forma, no per muscular ni per competir. En el meu cas això vol dir anar a córrer tres o quatre vegades per setmana entre uns vuit i uns deu quilòmetres i, després, un parell de dies de gimnàs, on escalfo una mica i faig una horeta d’exercici fort. A part d’això, vaig a tot arreu amb bici; cada dia acostumo a fer uns vint quilòmetres tranquil·lament. Principalment és perquè, a la meva edat, ningú es pot permetre un cotxe i tothom va amb bici a tot arreu, fins i tot als pobles del costat. La veritat és que aquí és molt fàcil i natural, a mi em sembla fantàstic.

Ens hem adonat que és força comú a Dinamarca, oi?

Ho comença a ser; sobretot ho puc veure entre els meus amics. Jo sóc una de les que fa més esport perquè tinc temps, però també perquè ho prioritzo. Ara deu fer quatre o cinc anys que ho faig. A més, ens inspirem els uns als altres, perquè si vas caminant i veus tanta gent que corre, dius: Jo també vull córrer.

CULTURA DANESA

Quina és la cultura d’alimentació danesa?

Solia ser molta carn, patates i salses espesses; en general menjar molt pesat. Però els últims anys ha anat canviant quan el país s’ha obert a la resta del món i s’ha deixat inspirar. La nova cuina danesa i escandinava, en general, es basa molt en els ingredients que tenim exclusivament aquí, com el rugbrød, tots els peixos nòrdics, les herbes locals, els fruits del bosc, els vegetals, les pomes i peres d’aquí; les sidres i vinagres que se n’extreuen. I en els gustos forts dels pickles –fermentats– de cogombre, remolatxa o qualsevol vegetal per poder menjar a l’hivern; o els saltats de la carn o el peix per conservar-los. A banda, en comptes de fer servir mel o sucres, ens agrada molt aprofitar el dolç de les fruites amb xarops naturals. Es tracta de treure el màxim de partit de tots aquests aliments autòctons, de recuperar aquesta herència rústica. El menjar nòrdic és molt rústic en el sentit més positiu del terme.

Què és el rugbrød?

És un element clau aquí. És aquest pa tan fosc que mengem, fet de moltes llavors i fruita seca. Però també és un plat molt típic d’aquí. Quan diem rugbrød sovint vol dir un plat amb llesques molt fines d’aquest pa amb amanida, ous, talls fins de pernil fumat i altres ingredients al gust. Això, aquí, és tan comú com un entrepà a qualsevol altre lloc; molts danesos s’ho fan per dinar. És una passada, ho heu de tastar!

Com està la cultura ecològica a Dinamarca?

Creix cada cop més. Fa poc veia que és el país del món on més producte ecològic es compra per habitant. Que siguem un país petit i ric suposo que hi ajuda. Tot i que és molt car, la gent s’ho pot permetre, però continua sent massa car. Totes les empreses grans, els restaurants, tothom s’està posant les piles. Ara pots tenir qualsevol cosa eco; fa deu anys només pastanagues i flocs de civada. Per exemple, hi ha tanta llet ecològica que, a molts supermercats, la llet de marca blanca és ecològica. El moviment s’ha tornat gegant.

Hem vist que tots els restaurants tenen penjats segells amb cares somrients. Què són i com funcionen?

Són segells governamentals i n’hi ha de dos tipus. Primer, el segell de producte ecològic, que és una corona reial de color vermell amb dos semicercles al voltant; aquest és per als productes. A banda, hi ha el segell que dieu, que és una petita cara de color verd, que és el de qualitat de restauració. Aquest està enganxat a totes les portes dels restaurants amb un full ple de dades sobre el restaurant perquè, ja des de fora, el client el pugui avaluar. La cara pot ser des d’enfadada fins a molt contenta, passant per una d’inexpressiva i una de semicontenta. Amb aquest codi tan intuïtiu, sabrem si el restaurant fa servir un 10-30%, un 30-60%, un 60-90% o més d’un 90% de producte ecològic i de proximitat. Per tant, val la pena fer-hi un cop d’ull abans d’entrar on sigui.

Quines mesures més teniu a Dinamarca?

Fa relativament poc que hem aprovat un impost per als greixos i els sucres equivalent al de l’alcohol i el tabac, que ja fa temps que tenim. Tot i que discrepo en alguns aspectes, en general crec que fa la gent molt més conscient del que menja. Tot i que encara falta molt de camí per recórrer.

Què canviaries tu?

Primer posar al mateix preu el menjar ecològic que al convencional. Que no hi hagués diferències. Perquè a vegades és simplement ridícul el que poden arribar a costar segons quines verdures ecològiques. La gent ho pot pagar, però el preu és massa desproporcionat comparat amb el menjar convencional. Si fos per mi, també alentir la producció per evitar el malbaratament i fer productes de més qualitat.

Pau Sabater i Clara Balmaña

Dissenyadors, emprenedors i viatgers amants de l'alimentació saludable

   

tornar  —  amunt