L’Ella és la nostra bloguer anglesa i, amb només vint-i-dos anys, ja té una visió i un coneixement holístics sorprenents de la salut i l’alimentació, bàsicament a causa de la gravíssima malaltia del sistema nerviós que va tenir fa dos anys durant una llarga temporada i que la va fer estar el 95% del temps al llit sense poder fer res.
Com que la medicina convencional no trobava cura ni solució per al seu cas, va investigar incansablement fins a descobrir el poder de l’alimentació sobre la salut. Al cap de dos anys, i després d’haver deixat de menjar gluten, lactis, productes animals, sucres refinats i tots els aliments processats, pot presumir d’un estat de salut, d’una energia i d’una motivació envejables!

És graduada en Història de l’Art, estudiant d’alimentació naturopàtica i autora del blog Deliciously Ella –que a dia d’avui ja segueixen més de set mil persones cada dia– en què presenta receptes vegetals, lliures de gluten i sucres, però sobretot senzilles i delicioses.
Des del primer moment, va estar encantada de participar en el projecte Boníssim Europa i, durant la nostra estada en terres angleses, va descobrir-nos alguns dels racons saludables –i alhora amagats– de la city i va convidar-nos a casa seva a cuinar i a degustar algunes de les seves receptes.

ELLA

Fes-nos cinc cèntims d'aquesta malaltia que vas tenir.

Vaig tenir una síndrome de taquicàrdia postural, que bàsicament és una disfunció greu del sistema nerviós central. Com que és el que ho controla tot, em produïa dolors crònics fortíssims, arítmies cardíaques, problemes estomacals incomptables, migranyes constants i la llista segueix… No podia fer res, no em podia ni moure, ni pensar. Vaig estar, durant sis mesos, el 95% del temps al llit i hipermedicada.

I què hi deien els metges?

Durant aquests sis mesos em van fer totes les proves i tractaments possibles, i realment no va canviar res de res…

Segons la medicina convencional era incurable, doncs?

Sí… Però jo després d’aquests sis mesos horribles em vaig dir que allò no podia ser, que només tenia vint anys i de cap manera volia passar la resta de la vida en aquell malson. Així que em vaig llegir absolutament tots els llibres que hi ha sobre salut alternativa per trobar-hi solució.

I què vas descobrir? 

Vaig començar a cercar alternatives de salut holística i natural, i de seguida vaig veure que tot em conduïa cap a l’alimentació una vegada i una altra.

En aquest punt va ser on vas radicalitzar l'alimentació?

Sí. De cop i volta vaig deixar el gluten, els lactis, els productes animals, els sucres i qualsevol aliment processat o amb additius químics, que bàsicament són els causants principals de totes les grans malalties d’avui en dia.

És un canvi molt dràstic respecte de la dieta convencional...

Sí. I va ser molt complicat perquè penseu que jo, mai a la vida, havia menjat verdures ni fruites; només menjava pasta, gelats, xocolata, menjar preparat… Va ser molt difícil, perquè no sabia cuinar i no sabia com preparar-me plats que tinguessin bon gust. Al principi només menjava plàtan, maduixes i torrades amb alvocats. Però vaig començar a notar els efectes positius molt ràpidament i això em va encoratjar molt.

Què et va ajudar a saber què podies menjar a partir de llavors?

Kris Carr em va inspirar moltíssim. És una dona que va tenir càncer de fetge, d’estómac, de pulmons… Els metges li havien dit que no es curaria, però ella va decidir deixar-ho tot, viatjar pel món i llegir moltíssim per trobar alternatives. Ha escrit molts llibres per explicar les seves aventures de viatges, com es va iniciar en el món de la cuina vegetal i com es va curar. Té receptes increïbles. Vaig pensar si ella va ser capaç de guanyar el càncer jo també podia guanyar la meva malaltia menjant coses que m’agradessin.

Si hem de jutjar pel teu aspecte actual, aquest canvi d'alimentació tan dràstic et deu haver funcionat molt bé.

Totalment! Al cap de pocs mesos, ja vaig poder deixar tota la medicació que prenia i ara, un any i mig després, em sento realment més bé que mai! Mai m’hauria pensat que només gràcies a l’alimentació arribaria tan lluny; és simplement increïble. Ara només menjo aliments que aporten amor i salut al cos i que em fan sentir increïblement bé, però el millor de tot és que, gràcies a la feina que faig, tot el que menjo és increïblement deliciós!

Com la vius, ara, la malaltia?

Ara sé què la provoca i això m’ajuda molt. M’ho prenc com que sóc un tester per saber si un aliment és saludable o no. El que a qualsevol persona li afectaria i degradaria la salut a llarg termini, a mi m’afecta instantàniament i de manera molt extrema. Sóc un tester de “saludabilitat” dels aliments.

I el blog, com va sorgir?

Quan vaig fer el canvi radical, vaig decidir obrir un blog per ser estrica amb mi mateixa i obligar-me a seguir aquest tipus d’alimentació, i alhora ser molt creativa i constant en generar receptes noves. Per sorpresa meva, el blog ha crescut com l’escuma i, a dia d’avui, ja tinc més de set mil visites diàries i moltíssims missatges de persones amb problemes similars que em fan mil preguntes. M’he adonat que hi ha moltíssima més gent del que em pensava amb problemes amb el gluten, els lactis, la proteïna animal i el sucre… i que busquen alternatives saludables, però que no deixin de ser delicioses ni llamineres.

CUINA

Com definiries la cuina que fas?

Deliciosa, saludable i molt simple, tan fàcil com sigui possible. Vull que tothom es vegi amb cor de provar-ho, que quan ho vegin, no s’allunyin perquè creguin que no ho sabran fer.
El concepte és abraçar els aliments purs, sense processar, sense refinar, provinents del món vegetal. Si menges així, podràs menjar tant com vulguis perquè al cos li encantaran i els processarà molt fàcilment. Però en cap cas poden ser productes amb additius estranys, perquè això farà que els aliments ja no produeixin aquests efectes tan increïbles en nosaltres.

Quins ingredients tens sempre a la cuina?

Dàtils, són el numero u per mi, sempre en tinc; l’alvocat, que m’encanta per fer guacamole; i els moniatos, fantàstics amb canyella i fets al forn.

Un ingredient per descobrir?

El moniato en pastisseria; és súper dolç i proporciona un gust impressionant.

Els teus plats preferits?

Els plats dolços són els que m’agraden més: pastís de xocolata; rawbrownies, fets només amb ametlles, dàtils i cacau –és la primera recepta que vaig fer i m’encanta; sempre que vull fer-me un regal me’n preparo–; el gelat de plàtan; el pastís de pastanaga i els batuts verds.

Dóna'ns idees de snacks saludables.

Fruites deshidratades (figues, dàtils, orellanes) sucades en crema de qualsevol fruit sec: els dàtils farcits de crema d’ametlla i congelats són els meus preferits i són extremadament fàcils de fer i deliciosos. Els plàtans madurs congelats són la base ideal per fer tot tipus de gelats saludables. Sempre hi ha maneres de convertir els teus plats preferits en saludables, només has d’aprendre la manera de fer-ho.

Quins són els trucs per a un bon pastís sense gluten, lactis, ous, ni sucres?

La farina d’ametlla; els plàtans madurs (quan són marrons), que substitueixen els ous i el sucre perquè fan que tot quedi enganxat, i els dàtils (no podria fer pastissos sense).

Quins substitus del sucre fas servir?

La mel, els dàtils, els plàtans madurs, el xarop de dàtil o el d’erable pur (cal vigilar perquè als supermercats normals en venen un que és 10% de xarop i 90% de sucre).

Un consell a l'hora de posar-se a cuinar.

Simplement cal provar-ho. Jo trobo que sempre tot em surt millor del que penso; sempre tendeixes a pensar que se’t trencarà tot i que no quedarà bé, però al final tot funciona perfectament. Cal llançar-se.

Una recomanació de receptes d'inspiració.

M’ha costat molt trobar llibres que veritablement siguin una inspiració, i el que ara ha sortit i m’encanta és el de Green Kitchen stories de David Frenkiel i Luise Vindahl. Un altre referent per mi és Honestly Healthy de Natasha Corrett i Vicki Edgson.

ESTIL DE VIDA

Què és un estil de vida saludable?

Viure realment estimant el que fas, dormir bé, relaxar-se, pensar molt bé què et poses dins el cos, no estar estressat, apreciar cada dia –dedicant-hi temps– tot el que tens.

Explica'ns què vols dir al blog quan parles d'aprendre a estimar el menjar.

Per mi, l’alimentació es tracta d’entendre què menges, de descobrir què és el que et va més bé a tu personalment i, sobretot, apreciar el que més t’agrada i gaudir-ne. En cap cas, segons la meva opinió, té a veure amb el càstig o la privació que les dietes t’obliguen a fer.

Quin consideres que és el problema d'alimentació principal?

Crec que la gent no entén l’alimentació. Sobretot aquí a Anglaterra tothom està obsessionat amb les dietes, però dietes estúpides que no tenen sentit, que tothom segueix, però que mai ningú acaba d’entendre realment… Sobretot ara, amb les dietes low fat i low calories; estan obsessionats només amb les calories i comparen una rajola de xocolata amb un alvocat sense entendre ni tenir en compte la manera com el cos metabolitza i assimila cadascun d’aquests aliments.
En general hi ha una gran manca de coneixement; tothom està molt confós, ningú sap què és realment saludable i per això acaben fent cas del màrqueting de tots aquests tipus de dietes.
La gent està acostumada a menjar proteïna animal tres cops al dia i ni s’adonen ni saben que això no és bo per a la salut i que hi ha alternatives.

Posa'ns algun exemple d'aquestes dietes absurdes.

Abans d’estar malalta vaig fer de model a París durant tres mesos. Ho detestava; vaig arribar a veure noies que menjaven només dues pomes al dia.
La més absurda ara mateix –que en veureu anuncis per tot arreu– és la 5/2; i consisteix bàsicament en què durant cinc dies menges el que vols i, llavors, durant dos dies no menges res. Simplement són coses que no tenen cap mena de sentit. I a Anglaterra ara mateix, als diaris i a tot arreu, hi ha la idea que això és el que cal fer i la gent ho segueix sense plantejar-s’ho. Si realment menges menjar de debò no t’hauràs de veure fent coses ridícules com aquesta.

Quina intenció té ara el teu blog?

Repartir salut i felicitat! És a dir: vull contribuir a educar les persones perquè puguin distingir què els és saludable de debò i què no. D’altra banda, vull ensenyar i demostrar que és molt fàcil cuinar receptes saludables i delicioses. De vegades trobes receptes de cuina saludable, però que són complicades o que fan servir molts ingredients i, a més, difícils de trobar. Jo vull fer receptes que tothom pugui fer; que no vegis com una bogeria si no en tens ni idea o si no has cuinat mai, com jo quan vaig començar. Crec que hi ha molta gent que no sap per on començar ni com fer-ho. Ho vull fer molt accessible i proper.

A part, vull trencar els tòpics que la cuina sana només són amanides o enciams iceberg; en realitat la cuina saludable té a veure amb postres sumptuoses, snacks deliciosos, capricis de tot tipus i bols plens de colors de vegetals increïbles. I tot fet amb ingredients naturals al màxim.

Què diries a una persona que està malalta o desesperada com tu ho estaves, i a qui la medicina convencional no ajuda?

Li diria exactament el que vaig fer: descobreix com i què menjar, aprèn a escoltar-te el cos, a estimar-lo i a tenir cura de tu mateixa.

CULTURA BRITÀNICA

Com es viu la cultura ecològica a Anglaterra?

Molt més avançada a Londres que a qualsevol altre lloc. A la capital pots trobar mercats, botigues especialitzades i restaurants, però els has de buscar, no te’ls trobes al davant. Encara hi ha moltes persones que no ho entenen del tot. I fora de les grans ciutats costa molt encara. Jo he estat vivint aquests últims quatre anys a Escòcia i encara són molt i molt lluny d’aquí.

Adaptes receptes angleses?

Doncs, la veritat és que no, perquè els plats sempre són de carn amb alguna salsa. Gens sa, tot plegat; a part que no inspira i és poc agraït d’adaptar. De la cultura anglesa em quedo amb el procés: el rostit. Ho faig molt, això de rostir tot tipus de verdures.

Com seria una recepta ràpida de rostit?

M’encanten els moniatos, pastanagues, xirivies, pebrot vermell i carbassó. Junts o per separat. Hi poso canyella, pebre vermell i, llavors, herbes provençals, oli d’oliva i sal. Ho poso al forn i torno al cap d’una hora. Absolutament deliciós!

Hem vist, però, que hi ha certa cultura del rawfood.

Sí, cada cop més. M’he adonat que ha sorgit de la necessitat de crear opcions radicalment saludables a la cultura alimentària tan insana que tenim. Començar de zero i fer-ho absolutament tot saludable. Als països mediterranis segurament no teniu aquest afany, perquè ja us alimenteu de molts vegetals i des de sempre heu tingut opcions saludables.

Recomana'ns un lloc per fer un viatge culinari.

Toronto. Hi vaig estar fa poc visitant una amiga i vaig al·lucinar amb la quantitat de restaurants vegetarians, raw i saludables en general que hi ha, i sempre són plens! Mai havia menjat rawfood aquí abans d’anar-hi, i allà és molt popular; tothom menja així i ho troben normal. Realment digne de conèixer.

Pau Sabater i Clara Balmaña

Dissenyadors, emprenedors i viatgers amants de l'alimentació saludable

   

portada  —  amunt