Earthsprout
Ystad - Suècia

Pagesa ecològica, nutricionista natural i xef saludable. L’Elenore, la nostra bloguera del sud de Suècia, després d’haver recorregut mig món i haver-se format en el que l’apassiona, ara combina aquestes disciplines al seu blog, Earthsprout, amb el lema “Ajudar les persones alhora que ajudem el planeta”.

És una noia aparentment tranquil·la i pausada, però que desprèn una passió increïble i un agraïment desbordant en tot moment pel que fa. Ens ha impressionat la manera superlativa que té de descriure-ho tot, sempre magnificant el costat positiu; així com les respiracions profundes que tot sovint fa amb els ulls tancats per aturar-se i ser plenament conscient d’on és. Tot això ens ha transmès perfectament la visió que té de la vida: hem de viure amb passió extrema i perseguir els somnis. I és realment convincent,perquè ella mateixa sembla veritablement realitzada, en pau i feliç.

Viu en una petita casa de fusta al boscos dels afores de Ystad, amb el seu marit, amb qui fa poc que s’ha casat, i molt aviat amb el seu fill. Hem tingut el plaer que ens hi convidi i poder-la acompanyar tot un dia sencer durant el qual hem pogut gaudir de la preparació i degustació d’un completíssim esmorzar al seu jardí, visitar l’hort d’on treu gran part dels ingredients del que cuina, recórrer plegats alguns dels paisatges més bonics del sud de Suècia, visitar el seu restaurant tradicional preferit i, no menys important, i tal com volia la Clara: córrer bojament per un dels infinits camps grocs de flors de colza. No us perdeu tot aquest periple!

ELLA

Agricultura ecològica, nutrició natural i cuina saludable, quina combinació tan completa!

Sí, des de petita m’ha preocupat el planeta Terra i he volgut trobar maneres d’ajudar-lo. Així que, després d’haver estudiat disseny de producte i d’haver viatjat per tot el món durant dos anys, un estiu vaig voler parar i seguir una idea que m’havia sortit del cor: fer un hort. I així ho vaig fer la següent primavera i estiu. Durant aquell temps vaig adonar-me que les plantes són veritables superherois naturals i que necessitava aprendre’n molt més perquè era un gran camí per canviar moltes coses.

Em semblava genial tenir el coneixement des de com funciona i com creix una llavor fins a quins efectes té en l’organisme, com pot beneficiar la salut i el benestar; i finalment presentar-ho de la manera més deliciosa possible. Així que vaig fer cas a la meva intuïció, encara que no tingués cap precedent, i vaig posar-me a estudiar agricultura, nutrició i cuina tant a la universitat com pel meu compte, per explorar idees i possibilitats d’aquesta supercombinació.

Una prespectiva holística

Exacte, crec que, ara, el planeta necessita això. Hem de fer un pas enrere i veure tota la fotografia sencera per entendre-ho tot de la manera més àmplia. Llavors ens podrem plantejar com ens volem encaminar com a societat.

Un cop acabat tot aquest estudi, com l'has portat a la pràctica?

He iniciat la meva pròpia empresa, Earthsprout, que precisament combina l’agricultura ecològica, la nutrició natural i la cuina saludableper oferir assessorament, articles, productes, llibres, tallers, receptes i qualsevol tipus de servei de cuina o nutrició.

Ho havia de convertir en una empresa d’alimentació i estil de vida,primer, perquè m’encanta el menjar i,segon, perquè ara mateix és el que mou la gentmés fàcilment.

I quina intenció té Earthsprout?

Mostrar que tothom pot viure una vida extàtica en un cos extàtic. Que, si es vol, tothom pot sortir de les estructures socials que ens tenen presoners, adoptant un estil de vida “verd-deliciós”, diferent, supersaborós i sensacional. I que, per fer-ho,necessitem sobretot diversió, molta diversió i una mica d’inspiració, que és el que espero aportar amb la meva tasca.

A què et refereixes quan dius que les estructures social ens mantenen presoners?

Doncs que la nostra societat està estructurada de manera quadriculada i les persones no som quadriculades. Penso que, per viure en el nostre màxim superpotencial, hem de sortir de la quadrícula; necessitem explorar què ens funciona realment. Perquè aquesta quadrícula ens diu com hem de menjar i com hem de viure; intenta suplir les necessitats de tothom però acaba no suplint-ne cap ni una.

Ens ho hem de qüestionar tot?

Jo crec que sí. Us heu plantejat mai: Què hi ha a fora de la quadrícula? Què fa el sistema per mi? Què fa el sistema per la meva feina? Què fa el sistema per la meva creativitat? Que fa el sistema per la meva salut i el meu benestar? Jo no crec en normes socials universals, penso que cadascú hauria de crear-se les seves. Per això jo intento inspirar la gent a trobar les seves claus i inspiracions secretes, les seves maneres particulars, els seus trucs. Per poder trobar el seu benestar total i una vida d’èxtasi.

No és gaire freqüent viure diferent dels estàndards socials, per això...

Cada cop més i més, penso! El món està canviant i veiem un interès creixent per la cultura ecològica, tot el que és natural, etc. Potser primer és el menjar ecològic, després la higiene personal, la roba. I després, segons com, ja ens plantegem una altra manera de viure general.

He de dir que realment crec que ens estem movent en direcció al canvi. No puc parlar de tot arreu, però a Suècia, si mires el que ha passat en els últims deu anys, realment han passat moltes coses. La veritat és que tinc fe que estem anant en la bona direcció. I si jo puc ser una part d’aquest canvi, doncs fantàstic! Si en puc ser part d’una manera explosiva, divertida i fabulosa, encara millor!

Què passa si seguim les estructures socials?

Si fas alguna cosa només pels diners, però que en el fons no t’encanta, estaràs totalment insatisfet amb la vida i això comportarà pensaments no saludables, un cos no saludable, relacions no saludables….

Jo sóc tremendament feliç d’haver tingut el coratge d’haver començat aquell hort, perquè m’ha permès ser on sóc avui. En aquell moment era una idea boja que no sabia ni d’on venia, ni perquè, ni on em portaria… Crec que a vegades simplement has de seguir les idees boges, perquè segurament són les que realment vénen de la intuïció. I això és el que et farà feliç de debò!

Tu no segueixes cap estructura?

Simplement no crec en els consells universals que diuen que per estar sa has de fer això o menjar allò altre… No hi crec! Perquè això és una altra capsa estructurada! I ja hi ha tanta i tanta gent que ho fa, que no vull fer-ho així.

Què hem de fer per sortir de les estructures socials?

Divertir-nos molt i posar explosions de sabor fabuloses a la vida.

Cap truc per seguir la nostra intuïció?

Relaxar-se, parar, deixar d’escoltar el que passa al voltant, el que l’altra gent diu o fa. Només has de parar, tancar els ulls, agafar aire i passar temps amb tu mateix, amb els teus pensaments, idees, sentiments, sensacions. Com el que estem fent avui: simplement passar temps a la natura, abraçant els arbres, contemplant les flors, tocant l’herba…. Ser conscient d’on ets en aquest moment. Això ens fa ser més a prop de nosaltres mateixos. En definitiva, abaixar les revolucions i escoltar què et passa pel cor i pel cap. Evidentment, menjar de manera saludable ajuda molta poder seguir la intuïció.

Avui en dia això sembla impossible

Estem massa acostumats a viure a un ritme i d’una manera productiva i frenètica que ens fa fer les coses a tota velocitat i l’una darrera l’altra, però sense pensar el que fem; i al final del dia no ets ni conscient de què has fet. I molts cops són coses que realment ni importen.

Quin seria un exercici per començar?

Crear espais secrets abans de menjar cada àpat. Jo sempre ho faig: paro i respiro profundament diverses vegades. Simplement em relaxo, aprecio tot el que la natura m’ha proporcionat i en dono gràcies.

Ens hem adonat que tu n'ets molt, d'agraïda.

És que crec que la gratitud és una gran clau a la vida, la considero el nou punt G! La gratitud transforma la manera de pensar. Podria ser aquí sense donar-hi importància, o fins i tot pensant en algun comentari que m’han fet o en aquell correu electrònic no gaire bo, o que el temps no és com esperava, etc. Però això seria una manera molt poc divertida i trista de viure! En canvi, sóc aquí i estic tan i tan agraïda per aquesta tassa de te i poder passar aquest temps amb vosaltres, i per l’àguila que ens acaba de sobre volar i pel dinar meravellós que hem fet…La gratitud fa que la vida valgui la pena. T’envia directament al centre del que està passant ara mateix.

I si tenim un mal dia?

Llavors és el moment de gaudir d’una barreta de xocolata crua o d’un superbatut verd. Prendre alguna d’aquestes dues coses en un dia una mica gris farà que el vegi d’una altra manera i que canviï.

Crec que és molt important cuidar-se. Mireu, per exemple, el regal que us esteu fent amb aquest viatge; això és fantàstic! El recordareu sempre! Cal que ens fem regals saludables molt sovint.

CUINA

Com definiries el tipus de cuina que fas?

Principalment completa, pura i raw. Però, evidentment, també estacional, deliciosa, nutritiva, divertida, experimental, innovadora i aventurera.

Què significa raw per tu?

Raw, per mi, no només vol dir cru, perquè també faig plats cuinats; per mi també vol dir els productes en l’estat més natural i pur, tal com la natura ens els ofereix: honorant el seu estat original. Tant si ho cuino com si no, sempre procuro mantenir-me tan a prop de l’estat natural com sigui possible.

De totes maneres, hem vist que tens moltes receptes crudiveganes.

Sí, el rawfood m’ha inspirat molt. Quan el vaig descobrir va ser un: Uau! Pots menjar unes postres que són bones per a la salut? O una pizza? O una hamburguesa? Em va al·lucinar, perquè manté els aliments en aquest estat pur, complet i natural alhora que en potencia els gustos i les textures; és un altre món. I el sabor és una veritable explosió. Per això és força protagonista en la meva cuina.

Quins ingredients tens sempre a la cuina?

Els bàsics són llimones, alvocats, canyella, la meva pròpia llet de sèsam i de civada, i espècies. A més, sempre tinc fulles verdes fresques i hortalisses que recullo o compro dos cops a la setmana. Al rebost: fruita seca, llavors i cereals, sempre complets i sense gluten, com la quinoa, el mill o el gra de fajol. Si tinc tot això a casa, sempre puc fer coses delicioses.

Un ingredient per descobrir.

Les ortigues; des que les vaig descobrir, que en vaig quedar enamorada. Al llarg de la història s’han fet servir per a molts remeis naturals i això em va inspirar moltíssim. M’encanta recuperar aquest tipus d’aliments i presentar-los de manera atractiva per redescobrir-los. A l’apartat “Fun&faboulos facts” de cada post del blog explico detalladament alguns d’aquests productes que trobo super inspiradors. L’ortiga és la que em va inspirar a començar amb el mix de superaliments nòrdics.

Explica'ns això del teu mix.

En un moment de la vida vaig quedar enlluernada pel moviment del rawfood. Vaig adonar-me quefa servir molts superaliments, i vaig experimentar amb la lúcuma, la maca, el mesquit… Però llavors em vaig adonar que les mateixes propietats que llegia a l’etiqueta dels superaliments que vénen de l’altra punta del món, si obria la porta i sortia al jardí, les trobava en plantes, flors, fruites del bosc increïblement poderoses nutricionalment i amb unes propietats medicinals extraordinàries. Trobava estúpid tractar algun dels superaliments com el rei i oblidar tota la resta d’arreu del món; així que vaig fer una recerca dels millors superaliments nòrdics i vaig crear una barreja que jo mateixa recullo, deshidrato i preparo per després distribuir en petits paquets des d’Earthsprout.

Redescobrir els superaliments locals!

Exacte! És també una manera d’inspirar la gent a qüestionar-se el corrent dominant i a sortir al jardí o al bosc a veure què hi troben! Perquè et pot sorprendre molt. Per exemple, vaig estar un any fent pràctiques al sud d’Espanya i allà feia servir moltíssim les fulles d’olivera o l’àloe… els superaliments espanyols. I ara que sóc aquí, doncs, faig servir fruites del bosc i les plantes autòctones!

És fer créixer l’estatus dels superaliments locals, però, a més, crec que el nostre cos està mes adaptat al lloc on hem crescut; per tant, és bo prendre aliments i superaliments de l’entorn.

Què hi ha en aquest mix de superaliments nòrdics?

Ortiga, calèndula, fruites del bosc assecades, i tot tipus de flors i plantes medicinals nòrdiques. Volia que la gent es mirés el meu producte i hi veiés una finestra a la natura. Us convido a investigar quins són els superaliments del vostre entorn!

ESTIL DE VIDA

Què consideres que és un estil de vida saludable?

Per mi, un estil de vida “verd-deliciós” consisteix a alimentar tant el cos com l’ànima; i això és diferent i únic per a cadascú. Però el denominador comú seria viure amb amor, alegria i gratitud. Passant-ho fantàsticament bé, sent present en tot el que fas i menjar plats deliciosament saludables cada dia.

Quina és la manera de trobar les nostres guies alimentàries?

Crec que tothom hauria de provar d’introduir-se en el món dels aliments complets, purs i raw. Això potser per a alguns no vol dir eliminar completament els lactis o la carn, i potser per a uns altres vol dir ser totalment vegans. Però recomano a tothom avançar més i més cap a un estat més natural dels aliments. Això et portarà a tenir un cos saludable, que et farà sentir atractiu i ple d’èxtasi; sentiràs l’electricitat corrent pel cos i –yeah!– farà que desenvolupis el teu màxim potencial com a persona.

Una manera seria tastar productes naturals nous que no coneixes. Anar al mercat d’agricultors comprar aliments naturals desconeguts i després experimentar a la cuina. I jugar, jugar, jugar i jugar! Considera que passar-ho realment bé a la cuina també és menjar saludable.

Cap més truc per aplicar de manera quotidiana?

Menjar de manera calmada és molt important per a l’alimentació saludable: no estrès als àpats. Perquè això sí que destrossa la digestió, no permet absorbir cap nutrient i deixa molt aixafat. És un concepte molt senzill, però és un gran problema avui en dia.

També diria el fet de respectar i honorar el menjar que tenim al plat, sigui quin sigui. Si vas on sigui a menjar i els aliments no són els que tu triaries si fossis a casa, crec que és molt important, igualment, respectar i honorar el que tens al plat i recordar que també prové de la terra i, per tant, permetre que et nodreixi el cos en la mesura que sigui possible.

CULTURA SUECA

En quin punt es troba la cultura eco a Suècia?

Hi ha hagut molts canvis últimament gràcies a influències de fora del país. El món en general, aquests últims anys, ha anat agafant consciència no només per la nostra salut, sinó per la del planeta; i Suècia també ha seguit la tendència.

Aquí tenim algunes petites empreses que conreen ecològic però, a més, d’una manera molt conscient i respectant la manera tradicional, tenint molta cura del producte, fent productes increïbles de debò.

Es troben fàcilment?

No diria fàcilment; has de saber on trobar exactament cada cosa. Tots els supermercats tenen alguns productes ecològics, però per trobar varietat cal anar a les botigues especialitzades. Encara no és especialment accessible; i, a més, hi ha força diferència de preu, però si consumeixes local i estacional és molt més moderat.

Quin consideres que és el problema d'alimentació més greu qui hi ha al món?

La desnutrició, però no al tercer món sinó a tot arreu. Som tan poc intuïtius que tot i tenir-ho tot a l’abast no ens sabem alimentar. La bona notícia és que això és fàcil de canviar: simplement tens hem de començar a preguntar què necessita realment el nostre cos.

Només cal fer un pas fora de les estructures quadriculades del sistema i avançar cap a l’extravagància i singularitat de cadascú de nosaltres per trobar el que realment necessitem amb diversió i explosions fabuloses de gustos.

I com ho fem?

Simplement hem de sortir i reconnectar-nos amb la natura per nodrir-nos, i donar-nos adob a nosaltres mateixos, necessitem més adob. Per mi el menjar saludable és adob pel cos i estar a la natura és adob per a l’ànima

Pau Sabater i Clara Balmaña

Dissenyadors, emprenedors i viatgers amants de l'alimentació saludable

   

portada  —  amunt