Green Kitchen Stories
Estocolm - Suècia

Director d’art i psicòloga nutricionista, en David i la Luise són els nostres bloguers d’Estocolm. Viatgers incansables, amants de la bellesa estètica i creatius per naturalesa, són una de les grans referències de cuina saludable europea i tenen mig món enamorat de Green Kitchen Stories, el seu blog de receptes vegetarianes.

06 THE GREEN KITCHEN // ESTOCOLM from Etselquemenges on Vimeo.

Tot i la gran fama que tenen, ens sorprèn gratament la seva proximitat i humilitat. Ell, un suec calmat i rialler, i ella, una danesa enèrgica i d’idees molt clares, fan una parella encantadora. Ens expliquen com d’una afició personal conjunta n’ha acabat sortint un projecte immens que els sorprèn fins on està arribant. Ens expliquen com de fàcil, deliciosa i variada pot arribar a ser una cuina vegetariana saludable com la que ells fan cada dia.

Viuen al centre d’Estocolm des de fa quatre anys amb l’Elsa –la seva filla–, i compaginen les seves feines respectives amb la tasca de bloguers i tot el que l’envolta. Han pogut dedicar-nos una tarda en un dels seus restaurants favorits d’Estocolm i ens han deixat un bon grapat de recomanacions increïbles a la ciutat i voltants que segur que us encantaran.

ELLS

D'on va néixer Green Kitchen Stories?

[Riuen] És força graciós en realitat. Tot va començar a Itàlia, on ens vam conèixer. Jo [David] sempre he estat vegetarià i en aquella època, quan vivia a Itàlia, només m’alimentava de pasta, pizza i gelatto. En canvi, la Luise no menjava res d’això; des de sempre s’havia alimentat de manera molt saludable amb una dieta ecològica, completa, sense gluten… Així que quan vam anar a viure plegats a Suècia vam haver de trobar una manera d’entendre’ns a la cuina.

Quin repte!

I tant! Al principi va ser complicat, jo pensava que el menjar saludable mai seria tan bo com la pasta i la pizza; només veia limitacions. Però llavors vam començar a experimentar plegats per trobar un punt en comú. Jo vaig aprendre a fer servir alternatives a les farines, al sucre i a tots els productes refinats; i ella va començar a cuinar només amb vegetals. Un cop fet aquest canvi, i amb el temps –uns sis mesos–, ens vam adonar que el que creàvem cada dia a la nostra cuina era força especial i vam decidir començar a fotografiar-ho i recopilar-ho.

Cuina vegetariana saludable.

Sí, exacte. Però menjar normal de cada dia, no receptes extravagants de restaurant; receptes de dijous per exemple, m’explico? Sembla evident, però ens vam adonar que realment no hi ha gaires precedents. Llavors ja no vèiem cap limitació, sinó al contrari: els aliments complets, frescos i saludables tenen unes possibilitats infinites que fins llavors ni imaginàvem. Perquè en una dieta convencional de seguida acaba sent carn o peix amb acompanyament, o pasta i pizza per l’altra banda. Nosaltres busquem de manera creativa i divertida la màxima varietat en el sentit més ampli del terme.

Una afició que s'ha convertit en professió.

Sí, estem molt il·lusionats i agraïts de la manera com va tot. De fet, actualment la Luise ja hi treballa a mitja jornada i la idea és que ens hi puguem acabar dedicant tots dos. Ens sembla una passada que hàgim pogut unir feines tan diferents –jo, treballant en revistes, i ella, en temes socials i de nutrició– en un projecte conjunt tan inspirador, que ens omple tant i que ens fa tan feliços.

Qui fa què?

Ens ho repartim força, però hi ha alguns rols clars. Ell és l’estilista i el fotògraf i fa totes les receptes de postres perquè és molt precís. En canvi, la majoria de les altres receptes les faig jo perquè sóc més d’improvisar. El tema d’escriure ens els repartim.

Al blog sovint hi apareix l'Elsa també.

Sí, li agrada col·laborar a la cuina amb nosaltres. Li interessa i ja sap molt d’aliments i de menjar. Sap el nom de totes les verdures, llegums i plantes… Intentem que el menjar sigui divertit per ella ja que hi ha molt de menjar a la nostra vida.

CUINA

Com definiríeu el vostre estil de cuina?

Cuina vegetariana, senzilla, atractiva i sobretot deliciosa, sempre respectant els paràmetres saludables.

Quin és el missatge de Green Kitchen Stories?

Nosaltres creiem que, per tenir una salut plena, l’alimentació ha d’estar bàsicament basada en vegetals tot i que no se sigui vegetarià. La nostra tasca és inspirar per introduir-ne més en el dia a dia.

Com?

Expliquem de manera atractiva què comprar, com preparar-ho i per què. Tenim moltíssimes receptes en què expliquem ingredients i maneres diferents de cuinar o preparar-los: fermentació, maceració, remullat, germinat… N’hi ha per a tots els gustos. Mostrem que és fàcil i que tothom ho pot fer.

Què és bàsic per vosaltres a la cuina?

La varietat. Nosaltres no ens volem encasellar i per això creiem tant en la varietat. Tenim receptes totalment raw, altres de cuinades, de combinades, de veganes, de vegetarianes… Dins dels nostres paràmetres de saludable, volem oferir tota la diversitat possible.

El vegetarianisme sovint es veu com una limitació

Sí, per falta de coneixement i d’experimentació. Després de disset anys, la meva família encara em pregunta quan hi vaig: “Fill, què podem cuinar per tu?”. I jo penso: “Mare meva, tenim centenars de receptes al blog. Mireu-ne una!”. Però sempre acaben cuinant salmó, patates i amanida. I els vegetarians només tenen l’amanida…

Un problema clàssic

Desafortunadament, sí. El problema és que culturalment estem molt acostumats al fet que un àpat sigui principalment proteïna animal i tota la resta és simplement el que l’acompanya. En comptes de pensar que els plats “d’acompanyament” –els vegetals, llegums i cereals complets– haurien de ser el centre de l’àpat.

Com capgirem aquesta situació

Amb creativitat! Quan fas una hamburguesa o tall de carn no has de pensar; el tires a la paella i el fregeixes. Però si tens un carbassó o un pebrot, no el pots fregir i ja està; n’has de fer alguna cosa, l’has d’entendre, manipular, combinar amb altres ingredients… Això fa que t’espavilis, que siguis creatiu i que aprenguis moltíssim.

Una idea per començar

Una manera de començar és triar un dia de la setmana, per exemple dilluns, i fer tots els plats vegetarians. Es pot començar per fer sopes i estofats, que són realment fàcils. El nivell següent és fer-se un batut verd per esmorzar. No cal fer-ho tot de cop, però començar amb un “dia verd” per setmana crec que és bona idea. Em sembla que tothom ho pot assumir i n’hi ha prou per començar a apreciar els canvis.

I com enteneu els altres tipus d'alimentació?

Creiem que cal tenir una relació natural amb el menjar no saludable. És a dir, si ets en una festa, està bé menjar el pastís que hi ha, però cal tenir molt clar el menjar que menges cada dia. No ens agrada la cultura del “fer trampes”: és a dir, fer una dieta estricta i pensar que si un dia no es respecta vol dir fer trampes. De cap manera! Creiem que és perfectament bo i normal menjar un pastís no saludable un dia. Hem de tenir una relació natural amb tots els tipus de menjar.

I amb l'Elsa com us ho feu?

Simplement mirem d’ensenyar-li a menjar bé i que ella sàpiga diferenciar el que és sa del que no ho és, per poder prendre les seves pròpies decisions. Però mai obligar ni prohibir res. Per exemple, ella mai ha menjat galetes convencionals, però si algú li dónes una galeta no saludable, no li prendríem pas, perquè seria un trauma. Ha de ser ella qui ho experimenti i prengui la decisió.

És a dir, llibertat personal total.

Sí, exacte. Mai t’hauries de sentir culpable per menjar diferent que els altres. El menjar és per gaudir-lo i sentir-se bé amb un mateix. Si la culpa entra en joc és que alguna cosa no va bé. Nosaltres mengem el que ens fa sentir bé.

Quins ingredients mai falten a la vostra cuina?

Tot tipus de fruita seca, llavors i cereals complets en gra i també les farines respectives. A casa sembla que les col·leccionem [riu]. També tenim fruites del bosc; durant els mesos càlids, fresques, i a l’hivern, congelades.

Un ingredient per descobrir?

Gra de fajol. És un dels nostres preferits. És una llavor, de fet, no porta gluten i té moltíssimes possibilitats.

Com el feu servir?

El remullem i després el cuinem. En podem fer porridge o servir-lo com si fos arròs. També es pot germinar i posar en amanides o fer-ne servir la farina per fer dolços i pastissos.

Quines plantes silvestres feu servir?

A la primavera, sobretot, ortigues fresques i violetes que anem a buscar nosaltres mateixos.

ESTIL DE VIDA

Què considereu que és un estil de vida saludable?

De fet, són diverses coses, no només l’alimentació: l’exercici físic constant, tenir una vida activa –nosaltres anem amb bici a tot arreu–, dormir bé i les hores que cadascú necessita, jugar o passar temps a la natura, prendre’s les necessitats personals i la cura del cos seriosament, tenir relacions sanes amb tothom qui t’envolta i sobretot perseguir els somnis! Definitivament has de fer el que et veus fent; això és el més saludable de tot!

I com ha estat fer créixer l'Elsa amb aquesta visió?

La canalla fa el que tu fas, no el que li dius que faci. Si nosaltres mengem aquest tipus de menjar i és l’únic que hi ha disponible, doncs evidentment menjarà això. Per ella, tenir menjar saludable al voltant és normal. Cuinem el que sigui i ens ho mengem tots plegats a taula. I el mateix amb la resta. Fins ara ha funcionat de manera molt fàcil i suau.

Predicar amb l'exemple.

Exacte, hi ha moltes famílies que la dona menja més vegetals, però l’home és del tipus carn i patates; llavors els fills veuen que hi ha una alternativa als vegetals. Nosaltres tenim molt clar com volem menjar i com volem viure com a família, i això és el que fem tots dos sense confrontacions. El problema és quan hi ha conflictes. Els nens ho veuen tot. L’únic que pots, de fet, és inspirar. Si aquí tenim cigrons i nosaltres els trobem boníssims, ella veu els cigrons i troba que són boníssims.

Quin consell donaríeu a pares i mares?

Que ho qüestionin tot. Hi ha alternatives al sistema convencional que t’aconsella donar des de petits lactis, gluten, sucre… Cal llegir i informar-se molt. Jo [Luise] vaig estudiar com ho feien a diferents països i cultures del món per tenir una visió més holística i poder prendre les millors decisions per ella.

Que valents!

Simplement fem el que creiem i ho expliquem obertament. Una reflexió que sovint plantegem és: Per què li donaries res al teu fill o filla que no menjaries tu mateix? 

Hem vist que viatgeu molt.

Ens encanta viatjar, conèixer cultures, persones i maneres d’alimentar-se d’arreu del món. És la font d’inspiració més gran del blog i de les nostres receptes.

Expliqueu-nos-en algun.

Ara fa un parell d’anys, quan l’Elsa tenia uns set mesos, i aprofitant els mesos de maternitat i paternitat, que aquí a Escandinàvia són força, vam marxar durant mig any a recórrer diversos indrets del món. Volíem aprofitar-ho i estar plegats i viure una gran experiència en comptes de només treballar, treballar, treballar.

On vau ser i què hi vau fer?

Tres mesos a Califòrnia, on vam aprendre molt sobre les modes més innovadores dins el món saludable i sobre superfoods. Després tres mesos més al sud est asiàtic: Tailàndia, Vietnam, Cambodja, Laos… No havíem planejat res i ens vam deixar portar: vam descobrir gustos, aliments i maneres de cuinar i menjar excepcionals que ens van inspirar i canviar moltíssim.

Caram!

Sí, i ara ja n’estem planejant un al Marroc i més endavant un altre a Sri Lanka. Hem d’aprofitar i conèixer aquest planeta excepcional, la seva gent i el seu menjar tant com puguem.

I ja heu publicat un llibre de receptes que és un èxit.

Sí. De fet va ser una proposta d’una editora que no vam poder refusar, esclar. Qualsevol amant de la cuina col·lecciona llibres i sempre ens havia fet il·lusió escriure’n un a la llarga. Però ens ha arribat abans del que ens imaginàvem, i tot i que el vam crear només en una primavera –una bogeria–, ara n’estem molt i molt contents. La majoria de receptes són exclusives per al llibre però també hi vam incloure algunes de les nostres preferides que ja havíem publicat al blog, perquè realment és el que cuinem molt sovint a casa, així que vam creure que no hi podien faltar.

CULTURA SUECA

Quina és la cultura alimentària tradicional de Suècia?

Menjar de granger: patates, carn i lactis bàsicament, però també molt de cereal com la civada, el gra de fajol i l’espelta.

I vosaltres adapteu la cuina escandinava?

No considerem que fem cuina escandinava, però sí que hi donem un toc. Sovint comencem el dia amb un porridge –en tenim moltes versions–, i això probablement és força escandinau. I fem servir molt la civada, les patates fresques a l’estiu i plantes com l’anet.

En quin punt es troba la cultura ecològica a Estocolm?

Realment ha millorat molt últimament. Ara hi ha moltes opcions ecològiques interessants quan vas a comprar i a menjar fora, tot i que encara són un pèl cares.

Quin és el problema alimentari més gran actualment?

El menjar escombraria en el sentit més ampli. No només les cadenes de menjar ràpid per emportar sinó també supermercats, botigues… Estem envoltats de menjar molt processat que no és menjar real, que és molt barat, fàcil de trobar a tot arreu. Menjar de microones que no requereix esforç. Ara mateix, fins i tot quan tens temps de cuinar, no ho fas perquè, com que hi ha opcions, no en tens la necessitat.

...

A part, en aquest tipus de menjar hi ha moltíssim sucre i tot tipus d’additius que fan que t’hi enganxis i no el puguis deixar. Et destrueix els hàbits normals de menjar. Si et vols alimentar bé, has de fer un esforç per trobar aliments originals sense processar, i això és un problema. Afortunadament, veiem que cada vegada hi ha mes gent que està interessada i disposada a canviar.

Per acabar, cap recomanació per a la nostra pròxima aventura?

L’Àsia. És increïble en molts sentits. Per començar, menjar vegetarià és molt fàcil allà; a part, de manera natural tenen molt poc gluten i molt pocs lactis. Són cultures naturalment saludables. El que cuinen cada dia ja és sa: vegetals, llet de coco, espècies… Però, a part, els colors, les olors, els gustos… Un món per descobrir.

Pau Sabater i Clara Balmaña

Dissenyadors, emprenedors i viatgers amants de l'alimentació saludable

   

portada  —  amunt