Man reading the label on food packaging in a supermarket

El mes de desembre de 2014 va entrar en vigor l’actual llei d’etiquetatge nutricional sobre la informació alimentària facilitada al consumidor. Es tracta del Reglament 1169/2011 relatiu a la informació que cal facilitar al consumidor en els productes alimentaris. Entre altres àmbits, inclou l’etiquetatge dels productes, quina informació han de portar en l’envàs i com s’ha de presentar.

Encara que les empreses tenim fins al 13 de desembre de 2016 per adaptar tots els envasos a aquesta normativa, des de fa ja uns mesos Amandín actualitza tota la informació dels envasos per adaptar-los a la nova llei sobre etiquetatge nutricional.

Però, què és l’etiquetatge nutricional?

L’etiquetatge nutricional ens ajuda a saber què conté exactament el producte que comprem. Serveix per informar el consumidor sobre les propietats nutricionals d’un aliment i li ha de permetre triar amb coneixement de causa i utilitzar els aliments de forma segura.

L’etiqueta/envàs d’un producte ha d’esmentar el nom del producte, una descripció i l’estat físic en què es troba, o el tractament a què s’ha sotmès (pols, congelat, fumat…). En cap cas es pot substituir la denominació del producte per una marca comercial o missatge publicitari.

L’etiquetatge nutricional posa èmfasi especial sobretot en les declaracions saludables que apareixen en l’etiqueta dels envasos.

Una declaració saludable és una declaració que afirma, suggereix o dóna a entendre que un aliment té propietats nutricionals beneficioses amb motiu de l’aportació energètica que proporciona i dels nutrients o altres substàncies que conté. És a dir, que hi ha una relació entre un aliment i la salut.

Amb l’objectiu de regular aquestes declaracions i els missatges que apareixen en les etiquetes dels productes, la Unió Europea va desenvolupar unes normes que regulaven la justificació, la publicitat i la presentació de declaracions de salut. L’administració competent va comptar amb experts en alimentació, grups de consumidors i científics. Una base científica consolidada resulta fonamental per poder vincular alimentació i salut, així com per poder comercialitzar els productes amb al·legacions de propietats saludables.

I és que un aliment pot considerar-se funcional quan es demostra satisfactòriament que, a més dels seus efectes nutritius, afecta beneficiosament una funció o més de l’organisme, de manera que millora l’estat de salut o benestar.

En resum:

  • 25 d’octubre de 2011. El Parlament Europeu i el Consell adopten el Reglament (UE) núm. 1169/2011 sobre la informació alimentària facilitada al consumidor.
  • 12 de desembre de 2011 entra en vigor el Reglament, però no serà aplicable fins al 13 de desembre de 2014 a excepció de les disposicions relatives a la informació nutricional, que no seran aplicables fins al 13 de desembre de 2016.

Els consumidors reclamen cada vegada més informació nutricional. Quan comprem un producte, cada vegada ens interessem més per comprendre què ens diu l’etiqueta, quin és l’origen dels ingredients, què significa que un producte “pot contenir traces de…”, etc. Per aquest motiu els fabricants hem de deixar ben clara la informació que apareix en els productes.