La Beverley s’apassiona parlant del menjar. La seva actitud vital la fa somriure sense parar, fins i tot quan parla de períodes difícils que ja han passat. Ens transmet energia, tot i que la seva veu, pausada i fina, no revela gens de nerviosisme. Serenitat energètica, doncs, podria ser el que el seu discurs propaga. Beverly Pugh és educadora de salut i coach nutricional en raw food, a més de ser xef de receptes crudiveganes: living food, com ella ho anomena. Natural dels Estats Units d’Amèrica, fa una pila d’anys que es va establir a l’illa de Mallorca, on crea les seves receptes i on ha escrit el llibre Comida con vida. Ens hi hem trobat durant l’edició de Biocultura, on presentava les seves creacions culinàries per a Vegetalia.

Beverly7

Què has vingut a presentar a Biocultura?

He dissenyat algunes receptes crues per a Vegetalia.

Parlem-ne.

Es tracta de vuit productes crudivegans sense gluten, que contenen hortalisses, llavors, fruita seca i plantes aromàtiques deshidratades i que no han estat cuinats a més de 42ºC. D’aquesta manera, en mantenim els nutrients actius i potenciats.

Què passa quan cuinem els aliments a més de 42ºC?

Alguns nutrients es destrueixen a temperatures altes i l’aliment perd propietats molt beneficioses. L’aliment deixa d’estar viu. Si tu agafes una llavor de llentia i la plantes, germina i creix, perquè és viva; si la cous i la intentes plantar, no et donarà fruit. Sóc de l’opinió que els aliments que mengem haurien de ser “vius”, que ens aportin energia i vida. Si ens alimentem amb aliments que el foc ha escapçat, perdem valor. Per això sóc partidària de menjar fruita seca i llavors que hagin estat hidratades amb aigua i després deshidratades a temperatures suaus: sense torrar ni passar-les pel forn. Així aporten energia que va directa al cos, i són molt més saludables que les que han estat cuinades.

Beverly6

Quines creacions culinàries has preparat?

Sobretot petites idees per emportar, quan algú vol anar de pícnic o vol fer un mos original. Tenim crackers amb ingredients com el lli marró, la ceba, el tomàquet, la farigola, la pastanaga i el coriandre, per exemple. Tenen una textura molt especial, cruixent, i un gust que no deixa indiferent! Una altra recepta és la del musli vital, que porta avellanes, nous, ametlles, panses i llavors de carbassa i gira-sol, tot de cultiu ecològic. I també tenim pa esseni de panses o ceba, sense gluten ni llevat de forner.

Abans de ser crudivegana, eres macrobiòtica. Per què vas decidir canviar?

Primer de tot, deixa’m que et digui que no m’agrada gens el terme crudívor, ni tampoc el de crudivegà. Quan es diu la paraula cru, sembla que de seguida tothom pensa en carn crua. Em considero una vegetariana que no cuina a més de 42ºC, i prou. M’estimo molt més ser catalogada de persona que es nodreix amb aliments vius: living food, com diem en anglès.

Com va anar el canvi d'alimentació?

Jo vivia a Virgínia, als Estats Units, i feia un curs de rebirthing. La meva professora em va parlar d’un llibre, Nature’s first law, i el vaig anar a buscar a la biblioteca. Me’l vaig llegir amb molta atenció, perquè en aquell moment tenia problemes de salut: no absorbia bé el ferro, estava per sobre del meu pes ideal i volia canviar alguns mals hàbits. Em va interessar molt i al cap de poc vaig tornar a la biblioteca i vaig buscar més informació sobre els autors. Vaig veure que David Wolfe, un dels coautors, feia una conferència a Nova York aquella setmana i vaig decidir anar-lo a veure. Un cop el vaig haver sentit, em va convèncer.

Què us va explicar?

Va parlar dels beneficis que suposa menjar aliments vius, de la gran quantitat de malalties que es prevenen (obesitat, diabetis tipus 2, malalties autoimmunitàries, etc.) i dels grans avantatges d’una dieta alcalina i antiinflamatòria.

Beverly3

Quins són els beneficis principals d'incorporar el raw food a la dieta?

Millora el sistema immunològic, desintoxica l’organisme, depura la sang –fent que excretem toxines, prevenint l’aparició de determinats tipus de càncer–, revitalitza el cos, aporta energia i tonifica i fa que ens aprimem o ens mantinguem en el pes ideal. Personalment vaig baixar catorze quilos progressivament; al meu web tinc les fotos d’abans i després. Jo menjava molt pa i molta pasta –molts hidrats de carboni– i m’engreixava molt. A mesura que incorporava aliments crus i receptes crudiveganes em sentia més lleugera i també més vital. Vaig anar deixant els greixos i la carn, i vaig experimentar un procés de rejoveniment. La pell canvia, també la textura dels cabells i, sobretot, guanyes en claredat mental i energia. Científicament, et podria parlar de rejoveniment cel·lular, però, el que jo vaig experimentar, també, va ser un rejoveniment psíquic: em vaig tornar més sensible, més conscient i vaig recuperar i incrementar les ganes de viure i riure. A poc a poc em vaig reconnectar a la terra, a les ganes de sentir la vida en el cos; vaig recuperar el goig de passar-m’ho bé, de viure de manera molt senzilla: celebrant la vida.

Mai no mescleu res cuit?

En principi la dieta raw és a base de vegetals crus, però sí que mengem germinats i aliments cuits per sota dels 42ºC. A més, la transició d’una dieta carnívora o vegetariana cap a la dieta crudivegana s’ha de fer lentament i amb la supervisió d’un nutricionista especialista en aliments vius. El primer pas és deixar de menjar carn (i això també vol dir peix), després lactis i ous, i, en canvi, augmentarem els vegetals. Val a dir que s’ha de tenir un coneixement elevat de nutrició per poder transformar la dieta i per això la transició ha de ser progressiva i lenta: ha de permetre que la persona llegeixi, s’assessori i sàpiga quins vegetals substitueixen la proteïna animal.

Beverly1

Com obteniu la proteïna els crudívors?

De tots els vegetals de fulla verda: espinacs, bledes, bròquil, enciam, cogombre, espàrrecs i totes les hortalisses de color verd. Contenen clorofil·la, que ens aporta proteïnes vegetals, minerals (com el calci) i vitamines. D’aquí que els sucs verds siguin tan importants!

“Els aliments que mengem haurien de ser ‘aliments vius’ que ens aportin energia i vida

Parlem-ne.

Són tres els ingredients que ens calen: fulla verda orgànica i ecològica, fruita dolça també eco, per evitar pesticides, i aigua. Les fruites dolces més utilitzades per fer els batuts són el plàtan, la poma, la pera, la taronja, la mandarina, el kiwi, el préssec, la pinya, el mango, el meló, els gerds, les cireres i maduixes, la llimona, les prunes i els nabius. Aconsello 60% fruita i 40% fulla verda, com a mínim al començament, quan ens estem habituant als batuts verds. A més, als batuts no és recomanable barrejar més d’una hortalissa verda, ni més de dues fruites.

D'on obteniu la vitamina B12, que només es troba en aliments d'origen animal?

Amb complements. En el meu cas em faig anàlisis de sang habitualment i si veig que em cal, me’n prenc.

Ara David Wolfe vindrà a Barcelona. L'heu convidat a fer una conferència, oi?

Sí, serà a Barcelona el 21 i 22 de novembre d’aquest any, a Cal Valls. Ens parlarà de receptes, dels beneficis del raw food i dels últims estudis mèdics. És un dels tres especialistes de més renom en el camp de l’alimentació viva. Tenim Brian Clement, Edward Howell, Gitta Lénárt, Victoria Boutenko.

De quina manera "cuines"?

Jo no cuino! Jo “cruino”, treballo amb aliments crus!

[Riu.]

Com "cruines", doncs?

Per mi “cruinar” té a veure amb la veneració de l’aliment: agafar els productes de la terra (de temporada i ecològics) i combinar-los harmònicament, barrejant plantes medicinals, germinats, llavors, batuts de fulla verda i fruita, purés vegetals d’aliments crus passats per la batedora o liquadora… Al matí podem prendre un suc verd, seguit d’un musli vital a base de fruita seca barrejat amb llet d’ametlla. Per dinar podem combinar hortalisses i llegums cuinades a menys de 42ºC. Sense deixar-nos la fruita seca i fresca! Fins i tot si no fem una dieta crudivegana, incorporar batuts verds ens ajudarà molt a alcalinitzar l’alimentació i a guanyar salut i energia.

Beverly4

Els sucs verds milloren el sistema immunològic, desintoxiquen l’organisme, depuren la sang i fan que ens aprimem o ens mantinguem en el nostre pes ideal

Parla'ns de l'aigua estructurada. En fas servir per als batuts verds?

Sí! L’aigua estructurada és el resultat d’agafar l’aigua de l’aixeta i filtrar-la amb un purificador d’aigua potable. El sistema és molt senzill: consta d’una unitat de filtre que conté minerals que destrueixen els bacteris anaeròbics (els nocius) i reforça els aeròbics, que ens aporten salut. És un sistema que, a diferència de l’osmosi, no elimina tots els bacteris, sinó que destrueix només els nocius i conserva els elements que ens interessa preservar.

Beverly5

Què hi podem trobar, en el teu llibre?

Receptes i algunes nocions de nutrició. He escrit una trentena de propostes culinàries amb aliments vius que són ràpides i fàcils de preparar! Us animo a tastar-les!

Laura Basagaña

Laura Basagaña
Periodista