La Dolça Revolució és una associació de gent que es dedica a recuperar el coneixement ancestral sobre plantes medicinals que s’ha anat perdent. “Tots els medicaments tenen un principi actiu que és d’origen botànic”, ens diu en Francisco Julián, estudiós de les propietats de l’àloe vera, l’estèvia o el kalanchoe. En Francisco va estudiar fitoteràpia i va començar a interessar-se per l’àloe vera i a ampliar el seu coneixement a l’estèvia i altres plantes medicinals. Ara fa quatre anys va conèixer en Josep Pàmies, un agricultor de Balaguer que plantava i regalava estèvia per difondre’n les propietats beneficioses. En Josep és el fundador de La Dolça Revolució de les Plantes Medicinals.

La Christine Bertin, de la delegació de La Dolça Revolució de Barcelona, va conèixer l’associació a través d’un xef de Slow Food i Km 0, que la va posar en contacte amb en Josep Pàmies. “La Dolça Revolució a Barcelona ja té dos-cents col·laboradors de tots els perfils: botànics, estudiosos, gent que coneix el tema, que hi sent interès”, ens explica la Christine.

Amb quin objectiu neix La Dolça Revolució de les Plantes Medicinals?

Christine: La Dolça Revolució vol difondre que hi ha altres teràpies alternatives per tractar certs problemes i que moltes estan vinculades a les plantes medicinals. Totes aquestes teràpies (reflexologia facial, reiki, sanergia, homeopatia) proposen un reequilibri emocional, o de txakres de l’organisme, per recuperar la salut. De fet, no emmalaltim si el cos està equilibrat. Això passa per tenir una bona alimentació, pensar en positiu i tenir un equilibri de vida; llavors el nostre cos té un pH que és més alcalí. Si el pH és àcid és quan el cos pot desenvolupar les malalties.

Per què hem perdut aquest coneixement i ens hem allunyat tant de les plantes medicinals?

Christine: El coneixement de les plantes no s’ha prioritzat ni és una informació que hagi passat de pares a fills. Alguns dels nostres avis que vivien al camp eren coneixedors de plantes remeieres, però no sempre han transferit aquest coneixement a generacions més joves. I és una llàstima, perquè algunes de les malalties o problemes que apareixen podrien ser tractats d’una manera més natural i sense tants medicaments.

Francisco: Abans, les plantes medicinals eren la nostra farmaciola! Cada casa tenia saüc i farigola! Sabien com utilitzar les herbes remeieres i s’estalviaven moltes visites al metge! Tenim plantes molt a la vora que són molt interessants de conèixer. Del saüc es pot aprofitar tot: la flor, la fulla, la tija, les arrels…! La meva àvia amb saüc curava grips i constipats! El saüc serveix per tractar afeccions a les vies respiratòries altes i baixes. Fins i tot, el saüc dóna un fruit a l’estiu, que abans servia per fer melmelades, pastissos i vi! La farigola també és molt interessant: és un antibiòtic natural i va molt bé per tractar problemes digestius.

I, per tant, La Dolça Revolució vol recuperar coneixement sobre aquestes plantes medicinals que tenim tan oblidades...

Christine: Exactament. La Dolça Revolució de les Plantes Medicinals es dedica a compilar coneixement sobre plantes guaridores parlant amb especialistes en fitoteràpia, botànics i persones que coneixen plantes remeieres. Fem entrevistes, recuperem continguts i dinamitzem activitats en què tothom qui vulgui pugui compartir les experiències positives que ha tingut fruit de l’ús de les plantes medicinals. Tota aquesta informació intentem copsar-la al nostre web.

Parlem de l’estèvia. El nom de La Dolça Revolució, ve d’aquí, oi?

Christine: Sí. De fet, l’associació la va fundar en Josep Pàmies, a qui més tard s’ha conegut com el pagès de l’estèvia. En Josep va descobrir les virtuts de la planta i es va dedicar a cultivar-la i difondre’n les propietats, que són moltes.

Francisco: Abans de res, hem de dir que cada cop que parlem d’estèvia ens referim a la Stevia rebaudiana, que és la que té moltes propietats interessants.

Les propietats medicinals de l’estèvia

L’estèvia té molts efectes beneficiosos sobre l’organisme. “Regula la insulina al pàncrees i és molt efectiva sobre la diabetis de tipus 2, perquè el principi actiu de la planta indueix les cèl·lules beta del pàncrees a produir insulina per si mateixes”, ens diu la Christine Bertin. També actua sobre el sistema nerviós simpàtic, que es posa en marxa en estat d’estrès. Com que l’estèvia estimula la producció d’insulina, el sistema nerviós torna a un estat d’equilibri i tranquil·litat, i això fa que disminueixin les ganes de menjar dolços. “L’ansietat i les ganes de menjar més del compte, fumar o prendre alcohol i estimulants també s’apaivaguen prenent estèvia continuadament”, remarca en Francisco Julián. A més, l’estèvia té efectes diürètics i redueix el colesterol. És una bona aliada, doncs, de cara a mantenir la salut. “Perquè l’estèvia sigui efectiva”, ens diu en Francisco, “hem de mastegar de dues a quatre fulles fresques abans d’esmorzar o durant l’esmorzar i dues o quatre fulles fresques més durant el sopar.” També és convenient substituir el sucre en begudes o infusions per mel o gotes d’estèvia i aprendre a cuinar algunes postres amb estèvia. “D’aquesta manera, reduirem l’addicció als sucres que té actualment la nostra societat”, conclou la Christine.

Quines són?

Christine: L’estèvia té un poder edulcorant i unes propietats medicinals molt grans. Cal dir que algunes multinacionals han modificat la planta genèticament per tal que només conservi les propietats edulcorants i perdi les propietats medicinals. Per això convé apostar per la planta natural.

Francisco: La principal virtut que té és que és una planta quinze vegades més dolça que el sucre de taula i, en canvi, no té calories. Els químics francesos Bridel i Lavielle, l’any 1931, van extreure de les fulles de la Stevia rebaudiana un compost cristal·lí de color blanquinós que van denominar rebaudiòsid i van comprovar que era tres-centes vegades més dolç que el sucre de canya i que tenia una dolçor quinze cops superior al sucre blanc refinat. Aquesta dolçor de l’estèvia, la fa apta per a diabètics i per a persones amb el sucre alt. Però té moltes altres virtuts: regula la insulina dins del pàncrees i també regula la pressió arterial. També és una aliada important en les persones amb ansietat i addiccions de tota mena.

De quines addiccions parlem?

Christine: Quan tenim ansietat o estem molt angoixats no ens comportem d’una manera sana. Hi ha qui tendeix a augmentar el consum de dolços –incloent-hi les begudes ensucrades– o que, senzillament, en menja més quantitat sense necessitat de fer-ho, només com a conseqüència de l’angoixa o l’estrès que pateix.

Francisco: Hi ha un problema important amb els addictes als dolços: això genera obesitat i moltes patologies que hi estan relacionades. I eliminar aquestes addiccions és molt important. Però també es poden tractar altres addiccions, a partir de l’estèvia, com la necessitat de fumar o prendre alcohol i altres estimulants.

L’estèvia actua sobre el nostre organisme rebaixant l’ansietat?

Francisco: Diguem que la planta és tan dolça que té uns efectes sobre el cos que indueixen a un relaxament. Prendre una fulla fresca de la planta pot fer que deixem de banda els dolços o altres “vies d’escapament” que utilitzem quan estem molt angoixats o ansiosos. Pot ajudar a controlar altres addicions: alcohol, tabac… Qualsevol imatge o desig que et vingui al cap, et poses una mica de fulla fresca a la boca, i és tan summament dolça que et treu les ganes de prendre altres estimulants.

Christine: L’estèvia, a més, pot ajudar a controlar el pes i a fer-lo baixar, perquè treu les ganes de menjar d’una manera compulsiva, facilita l’absorció de greixos, de manera que n’evita l’acumulació al cos, i és un potent diürètic.

L’estèvia és una planta tropical; com podem reproduir-la a casa, per esqueix o per llavors?

Francisco: L’estèvia és una planta original del Paraguai, de clima tropical, i la podem reproduir a casa per esqueix, tal com fem amb els geranis. A l’hivern, però, quan baixen les temperatures, la planta hiverna i queda viva sota terra. Aparentment, sembla que la planta hagi mort, però quan tornen a pujar les temperatures, cap a mig febrer o a començaments de febrer, la planta torna a ressorgir. Si volem conservar fulles d’estèvia durant l’hivern, hem de posar la planta dins d’un hivernacle o cobrir-la per fer que mantingui una mica d’escalfor. Si estem per sota zero, la planta es queda hivernant sota terra i a la primavera tornarà a brotar.

Com s’ha de fer la plantació d’estèvia?

Francisco: Per plantar-la, primer hem d’omplir un test amb terra de qualitat –adobada– i regar-la abundantment. La torreta ha de tenir un diàmetre semblant al d’un seient de cadira rodona; per tant, ha de ser un test gran. Posteriorment, hem de tallar un brot d’estèvia que faci uns vints centímetres d’alt i assegurar-nos que no acabi en flor, perquè no arrelaria bé. Evidentment hem de plantar els centímetres finals del brot de la planta en la terra. Hem de treure les dues o tres fulles de la part de baix de la tija, per facilitar que s’enterri bé la tija en la terra.

Christine: La plantació de la tija en la terra ha de ser ràpida. No pot passar gaire estona. És preferible tallar i plantar la tija immediatament o deixar en remull les tiges d’estèvia com si fossin flors tallades, mentre no fem la plantació en terra.

Què cal fer després?

Francisco: Hem de deixar el test en un lloc amb ombra i regar la tija tres cops per dia: al matí, al migdia i al vespre. Només a l’estiu, però, perquè en les altres èpoques de l’any amb un sol cop n’hi ha prou. Hem de mirar que no li toqui massa l’aire, per evitar una excessiva deshidratació. Al cap d’un mes, el lluc d’estèvia es començarà a posar dret i sortiran les primeres fulles. Hem de moure el test a un lloc més assolellat –mirant, però, que no li toqui el sol directament–, i hem de passar a regar-lo un sol cop per dia, al matí, i només si la terra és seca. Quan surtin les flors, és el moment de retallar la planta, deixar-la a 10 centímetres i assecar les fulles que encara hi queden sense que els toqui el sol directament, per preservar les propietats medicinals. Més endavant hem d’esmicolar la fulla seca d’estèvia, i fer-ne una pols, que ens servirà per cuinar diferents postres.

Com endolcim els dolços que vulguem cuinar?

Francisco: Hi ha moltes receptes on es pot utilitzar l’estèvia, fonamentalment per cuinar dolços: galetes naturals, pastissos casolans o també si volem endolcir una infusió. Bàsicament hi ha quatre maneres d’utilitzar l’estèvia. La que a mi m’agrada més és la de la fulla fresca: ens la posem a la boca i l’anem xuclant, i això ja calma l’ansietat. Ens deixa un gust molt agradable a la boca. Però pel que fa a pastissos, la majoria de vegades, hem de deixar assecar les fulles d’estèvia, triturar-les i fer-ne una pols fina; aquesta pols és la que hem d’utilitzar per afegir als nostres pastissos i rebosteria, en lloc del sucre. Altres vegades, també podem utilitzar essència d’estèvia; és una ampolleta que venen a les herboristeries. Però també podem fer una infusió d’estèvia de manera molt senzilla a casa.

L’estèvia és quinze vegades més dolça que el sucre blanc de taula

Ah, sí? Com l’hem de preparar?

Francisco: Ha de ser una infusió en fred, ja que si fem la infusió en calent es perden moltes de les propietats de l’estèvia o disminueixen l’efectivitat. El que cal fer és una maceració. Hem d’agafar una ampolla de litre i mig i posar una cullerada sopera de pols de planta seca d’estèvia. Deixem l’aigua i l’estèvia seca en remull durant dotze hores i, tot seguit, colem la fulla seca. Ens quedarà una infusió d’estèvia la mar de bona per començar-hi a cuinar.

I què determina si hem de posar fulla seca o infusió d’estèvia en cada recepta?

Francisco: El que és aconsellable és fer proves i tastar com ens agrada més. Però també és cert que hi ha certes receptes que queden millor amb infusió d’estèvia i d’altres amb pols d’estèvia. Hi ha llibres de receptes on es donen consells i recomanacions i molt bones idees per fer dolços naturals amb estèvia.

Quins títols ens recomaneu?

Francisco: Us recomano el llibre Stevia: historia, virtudes y aplicaciones de la planta dulce, d’Obelisco Ediciones, que està molt bé, perquè inclou receptes amb estèvia i explica molt bé totes les propietats medicinals que té.

Christine: També hi ha un llibre de Tomás Martínez Pérez titulat La diabetes y su control con stevia centrat en els tractaments amb estèvia per tractar la diabetis. O el llibre de José T. Gallego titulat Estevia, dulce medicina, d’àmbit més general. Finalment, el manual de Barbara Simonsohn anomenat Descubre la stevia, que és per començar a endinsar-se en el món de l’estèvia i les aplicacions que té en l’àmbit medicinal o culinari.

I per acabar, no puc marxar sense demanar-vos alguna recepta amb estèvia!

Christine: Al web de La Dolça Revolució de les Plantes Medicinals en trobareu un munt! Però jo em quedo amb les galetes d’estèvia!

Explica, explica...!

Christine: Necessitem 200 grams de farina integral, 75 grams d’ametlles o d’avellanes o de nous triturades –la fruita seca que ens estimem més–, 2 rovells d’ou, 5 grams d’estèvia en pols, 75 ml d’oli d’oliva verge extra, mitja culleradeta de canyella i el suc de mitja llimona espremuda, acompanyat d’una culleradeta de llevat en pols. Barregem tots els ingredients (els rovells d’ou els hi hem d’afegir al final) fins que quedi una massa fina, dura i homogènia. Fem dos o tres rotlles amb la pasta, l’emboliquem amb paper transparent de cuina i la deixem 10 minuts a la nevera. Després agafem un corró i estirem la massa per poder tallar les formes de les galetes amb els motlles que vulguem. Tot seguit, posem sobre la safata una mica d’oli d’oliva i, havent escalfat abans el forn a 170 ºC, fornegem les galetes durant 20 minuts. Per sobre hi podem tirar ratlladura de llimona o estèvia en pols si les volem més dolces!

Laura Basagaña

Laura Basagaña
Periodista