La Carme Ros és una persona inquieta i àvida de coneixement. Confessa que s’ha passat mitja vida estudiant. Primer va triar Biologia, després va endinsar-se en la Medicina i, finalment, va especialitzar-se en Estomatologia. Amb dues carreres i un doctorat en Odontologia, continua formant-se i assistint a conferències per aprofundir en teràpies complementàries i enfoca el seu saber en l’odontologia bioenergètica. “L’odontologia neurofocal és la que té en compte la globalitat del cos i la seva relació amb les dents. La boca ens dóna missatges”, confessa somrient.

Se sent fascinada per la relació entre la salut global del cos i la de la boca, punt d’entrada dels aliments i primera porta oberta cap a una nutrició adequada.

Quina relació s’estableix entre la salut de la boca i la de tot el cos?

El lligam que hi ha entre la salut de la boca i la de tot el cos és molt estret! L’estat de les dents ens pot donar pistes sobre l’estat general de salut d’una persona, perquè a través de les dents podem veure si hi ha cap problema en algun òrgan en concret. La boca és com un mapa energètic en què cada dent regula un òrgan del cos.

Caram!

De fet, podríem entendre la boca com un mapa reflexològic en què cada dent està vinculada amb una part del cos. Per exemple, els queixals del seny regulen el cor i el sistema nerviós central. Els molars inferiors estan relacionats amb el sistema circulatori, l’estómac i les glàndules mamàries; mentre que els incisius es vinculen amb el sistema genitourinari. Els segons premolars es relacionen amb el sistema immunitari…

I això vol dir que si una persona té un problema en una zona determinada de la boca, cal que pari atenció especial a certs òrgans del cos? 

El cos ens avisa. No tots els problemes de la boca estan relacionats amb un problema més greu en el cos, però sí que ens envien un missatge d’alerta perquè revisem que tota la resta estigui bé. De vegades una persona segueix un tractament per millorar un problema digestiu, una al·lèrgia o unes migranyes i no millora tot i seguir els consells del metge. En aquell cas, l’especialista ens deriva el pacient a nosaltres, que mirem si la boca ens dóna més pistes sobre què cal fer per millorar la situació del malalt. Si hi ha un bloqueig dental, el tractament que fa el pacient no dóna els resultats que desitjaríem, i nosaltres ens fixem en quins problemes dentals té el pacient: si porta metalls tòxics en els empastaments o obturacions de càries, l’estat de les genives…

El vincle entre l’alimentació i unes dents sanes

Una dieta baixa en greixos i sucres refinats contribueix a alcalinitzar la sang i a fer que l’acidesa –responsable de la proliferació de càries en la boca– disminueixi. La dieta macrobiòtica, que inclou germinats, vegetals, fruites i cereals integrals, ajudarà a mantenir una boca sana. “Una dieta equilibrada, una bona higiene bucal i evitar tots aquells tòxics –cafè, alcohol, tabac– faran que les dents no emmalalteixin”. Pel que fa a les genives, “és important no abusar del menjar tou i multiprocessat i fer treballar la mandíbula, per enfortir les genives”, resumeix la doctora Carme Ros.

Això dels empastaments és interessant. Com podem saber si portem metalls tòxics a la boca? 

Caldrà saber quan i on ens han fet aquest empastament. Quan tenim una càries i retirem la part corcada, queda un buit que cal obturar. Fa un temps s’obturaven les càries amb amalgames, que són mescles de metalls com la plata, el coure, l’estany, el ferro. El tema és que per fer un aliatge amb tots aquests metalls calia posar-hi mercuri, per unir la barreja, i el mercuri genera toxicitat al cos. Després també caldrà tenir en compte que encara que duguem un metall noble a la boca –com l’or o la plata- no a tothom li va bé el mateix metall i cal testar diferents materials segons la persona.

Com es tradueix aquesta exposició de la boca a metalls tòxics? 

Sobretot en problemes de l’aparell digestiu i genital. Això és el que hem observat amb els nostres pacients, a qui retirem les amalgames i les reemplacem per altres materials com la ceràmica o metalls no tòxics. El mercuri altera l’equilibri de la flora i pot provocar candidiasi. És un problema molt molest, perquè afecta tot el sistema digestiu complet, des de la boca, passant per l’estómac, els intestins i l’anus. I hem vist que, retirant les amalgames amb mercuri, els fongs desapareixien i el pacient millorava la qualitat de vida.

Cal tenir-ho molt en compte, doncs.

És curiós, però, encara que se sap i està reconegut científicament que el mercuri és tòxic, en alguns casos encara s’estan posant obturacions amb aquest metall. Això va afectant l’organisme i a la llarga ens pot portar problemes de salut de molts tipus, i greus. Nosaltres recomanem que les persones que portin empastaments d’aquesta mena se’ls retirin i els canviïn per altres que no siguin nocius per a la salut.

Les amalgames amb mercuri generen una gran toxicitat i múltiples problemes digestius i del sistema immunitari

Quines malalties podrien estar relacionades amb la boca i a primer cop d’ull no ho sembla? 

Lumbàlgies, èczemes, al·lèrgies, migranyes, problemes cervicals, candidiasi… Algunes d’aquestes patologies són multifactorials i cal analitzar el problema des de tots els angles. Per exemple, algú que fa força amb les dents a la nit, o que té un desgast dental perquè serra les dents i les fa carrisquejar mentre dorm, segurament deu tenir alguna contractura maxil·lar i cervical, perquè tensa molt aquella zona. Algunes migranyes poden desaparèixer o fer-se menys intenses traient els queixals del seny… però també cal dir que hi ha cops que la boca està perfecta i que la malaltia ve per altres cantons.

Parlem de l’acidesa a la boca. Qui té molta acidesa, produirà més càries, oi? 

Sí. I l’acidesa ve donada per molts factors: el PH particular i l’alimentació en són els principals. Algú amb tendència a tenir úlceres d’estómac i amb molts problemes de càries empastades, i que empitjoren, cal que modifiqui l’alimentació, i li aconsellaríem que es fes una analítica per descartar la presència de l’Helicobacter pylori.

Quina alimentació seria la més adequada per fer baixar l’acidesa de la boca? 

Aquí ja entraríem en la dieta macrobiòtica, que alcalinitza el medi i que fa rebaixar els nivells d’acidesa. Per exemple, aliments com l’umeboshi van molt bé; també els germinats. El fet de retirar els sucres i les farines refinades i de moderar molt els greixos són pautes que ajuden molt.

Les patologies més comunes per les quals rebeu visita a la vostra consulta, quines són? 

La intoxicació per amalgames, que requereix una retirada dels metalls tòxics de la boca, i en segon lloc, les genives irritades.

Les genives irritades són un problema molt estès… 

I tant! I la salut de les genives està, també, molt relacionada amb una bona alimentació. De vegades demanem testos d’intoleràncies alimentàries per tractar casos de genives irritades que no milloren. Hi ha aliments que no assimilem bé i llavors proposem al pacient un canvi de dieta.

Què caldria fer per tenir unes genives més sanes, a grans trets? 

El primer que sempre recomanem és eliminar els tòxics i deixar de fumar. Això implica deixar de banda l’alcohol, les farines refinades, els sucres i no abusar del “menjar tou”, que és molt present en el dia a dia i que està molt de moda: pans de motlle, etc.

Això no deu ser gens bo per a les genives… 

No! A la geniva li va bé mastegar! Menjar vegetals crus com les pastanagues o les pomes no només fa treballar el queixal, sinó tota la fixació del queixal, i això enforteix la geniva!

Hauríem de tornar a menjar aliments durs. Actualment les genives no treballen bé, perquè mengem massa tou. Ens hem acostumat a menjar pa molt tou, molt blanc i molt refinat. Igual que el sucre, que abans era morè i més dur. En aquest sentit, és bo menjar pastanagues, pomes i altres vegetals i fruites crus. També pa de pagès i carn que calgui mastegar, per fer treballar les genives i enfortir-les. Una dieta equilibrada i una bona higiene també contribuiran a fer que tinguem unes genives sanes. I per evitar problemes bucals i dentals, haurem de menjar menys greixos, menys sucres, menys refinats, menys tòxics –com el cafè i l’alcohol- i menys carn de porc.


Laura Basagaña

Laura Basagaña
Periodista