L’Elena Vidal és nutricionista ortomolecular naturopàtica i coach i ajuda els seus alumnes i pacients des de la seva consulta privada a Tarragona i a través de tallers de cuina. Aquesta apassionada de l’alimentació fitxa per l’Ets amb dos projectes: amb ella comencem a organitzar tallers de cuina a Lleida i Valls, i aquest mes d’octubre liderarà el primer programa que Etselquemenges dedica a l’alimentació i l’esport. Farà tàndem amb en Jordi Pàmies, llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, professor a l’INS Pallaresos de Tarragona i entrenador personal de corredors de muntanya i ultra-trail.

Elena Vidal

Nois, organitzem plegats el primer programa d'alimentació i esport. És un programa llarg, de deu setmanes. Per què?

Elena: L’objectiu del programa pel que fa a l’alimentació no és seguir una pauta que jo donaré i proposaré com si es tractés d’una dieta o d’un règim estricte. Res d’això. En aquest cas fem un pas més enllà. Es tracta de fer un canvi d’estil de vida per aconseguir un benestar general millor. I això no és fàcil, perquè hem d’aprendre moltes coses: saber comprar productes frescos i de temporada, més econòmics, sostenibles i rics en nutrients, hem d’aprendre a conservar-los un cop els tenim a casa, cuinar-los adequadament, incorporar-ne de nous, combinar-los com cal, saber quan i de quina manera ens els hem de menjar… Moltes coses que cal aprendre a poc a poc, de manera intuïtiva, pràctica i senzilla. Per tant, aquest canvi d’hàbits requereix entusiasme, temps i paciència.

El programa es tancarà corrent una cursa col·lectiva de cinc o deu quilòmetres amb tots els alumnes

Durant el canvi, la persona passa per diferents etapes: moments d’eufòria, moments en què es fa enrere, moments en què viu la situació amb més tranquil·litat, moments de ràbia, d’impotència, de por i finalment moments d’alegria i de gran satisfacció per haver aconseguit integrar el canvi en el dia a dia. Durant aquest llarg camí que cadascú ha de recórrer al seu ritme, resulta essencial sentir-se acompanyat i saber que hi ha algú que et comprèn i et dóna empenta i suport quan ho necessites. La meva experiència en el coaching em diu que, si el curs té una durada de quatre setmanes, probablement la persona no haurà passat per les diferents etapes i, per tant, no haurà integrat el canvi satisfactòriament.

Jordi: Des del punt de vista esportiu, en l’organisme es duen a terme una sèrie d’adaptacions des del primer moment que comencem a fer activitat física, ja que sotmetem el cos a un cert “estrès” durant l’esforç. El cos tendeix a equilibrar uns factors que es modifiquen a partir de la demanda energètica de l’esforç: augment del ritme cardíac, respiratori, activació del sistema circulatori per transportar l’energia, etc. Un cop finalitzada l’activitat, ens sentim cansats, però per dins res s’atura, i en la recuperació es donen processos de millora i restabliment dels magatzems d’energia que hem gastat. És a dir: el rendiment augmenta. Si no mantenim l’activitat, l’organisme tendirà a disminuir altre cop la forma física.

I a qui ens adrecem, Elena i Jordi? Qui és bo que s'apunti a aquest curs?

Elena: Està pensat, organitzat i dissenyat per donar resposta a persones com en Jordi, com tu, Núria, o com jo: pares i mares de família que fem enginyeria superior dia a dia per poder compaginar la feina, la família, les activitats extraescolars dels nens, la compra setmanal, la preparació dels àpats, i, si ens queda temps, intentar afegir un moment de pau, tranquil·litat i silenci. Pares i mares que ara estan disposats assumir un repte més: millorar l’alimentació i afegir l’activitat física a les seves vides. Estem convençuts que els aportarà grans beneficis, no només de salut, si no de benestar general: emocional i físic. Jo sóc mare, com bé saps, Núria, i m’alimento bé, treballo i faig esport, i no sóc cap superdona! Però hem de saber prioritzar.

Jordi Pamies

Hem decidit fer un programa que prioritzi també l’esport, perquè, si seguim una alimentació saludable però no ens aixequem del sofà o la cadira, no estem fent res o pràcticament res. Podeu explicar breument els riscos que té una vida sedentària?

Elena: Primer de tot hem de saber i entendre que el cos està dissenyat per al moviment i no pas per estar assegut tantes hores com es fa avui, ja que això comporta certs perills com un risc més elevat de desenvolupar malalties cardiovasculars. Hem de saber que a Catalunya les malalties cardiovasculars (MCV) són la primera causa de mortalitat en el conjunt de la població. La manca d’activitat no només afecta els músculs, que perden forma i força, sinó que també afecta els ossos, que es tornen més fràgils i febles. A més, si no fem esport, tenim més risc de tenir problemes de sucre, hipertensió o excés de pes. Un cos inactiu es torna més feble i, per tant, pot ser més propens a desenvolupar cèl·lules cancerígenes. En resum, el sedentarisme augmenta el risc de tenir diverses malalties i, a més, la inactivitat física és el quart factor de risc de mortalitat més important a tot el món.

Hem de fer l’esforç d’afrontar la mandra i practicar una mica d’exercici físic cada dia: caminar, córrer, anar al gimnàs… Tu decideixes. Mou-te! Ah! I contagiar la família: un infant actiu serà un adult saludable.

Si parlem d’esport en general, sortir a córrer serà bàsic, oi?

Jordi: Córrer serà l’eina de treball principal. És assequible, no calen instal·lacions específiques, només fa falta un equipament mínim i activa un gran nombre de grups musculars, amb la qual cosa mobilitza més calories. Ens permet desplaçar-nos per un recorregut que cadascú es dissenya prèviament, a partir dels interessos o gustos particulars.

Al principi ens caldrà adaptar-nos a l’activitat, ja que no tothom és capaç de córrer o trotar el primer dia. Per tant, a l’inici del programa s’incidirà en aquest aspecte: el pas de caminar a trotar suaument, i més endavant a córrer.

Si tenim en compte que, sempre que ens desplacem, ho fem com a mínim amb el nostre pes, aquest esforç ens proporcionarà un consum calòric cada cop més elevat, proporcional a l’increment progressiu del ritme de marxa.
Durant el programa, compartirem vídeos explicatius per tal de fer determinats exercicis o bé per adquirir postures adequades, i intentarem posar en contacte les persones de la mateixa zona per poder practicar l’esport en grup, ja que sempre motiva més que fer-ho sol.

Elena Vidal i Jordi Pamies

Serem gaire exigents?

Elena: Pel que fa l’alimentació, jo considero que no sóc gens exigent; sóc molt flexible, ja que trobo que la rigidesa ens estanca, ens obstaculitza i no ens deixa créixer ni evolucionar. Si ens estanquem en un tipus de dieta no ens podrem beneficiar de les propietats d’una altra. A més, el món es troba en canvi i evolució constant i el nostre cos també. Per tant, les necessitats d’avui probablement no seran les mateixes que les de demà. En el programa ens centrarem que els alumnes aconsegueixin una alimentació estacional, de proximitat, tradicional, rica en aliments frescos, ecològics i integrals. Això vol dir que farem fora tots els aliments processats, refinats, manipulats, precuinats, que continguin additius, conservants, colorants, per donar pas a una alimentació natural i nutritiva.

Jordi: Pel que fa a la part esportiva, el nivell d’exigència el determinarà principalment la força de voluntat de cadascú. Partim des de nivells bàsics, o sigui que al principi serem poc exigents en la duresa de l’esport, però ferms en el compromís.

És un programa per a gent que no menja prou bé i que pràcticament no fa esport?

Elena: Sí. Tal com hem explicat, està pensat per donar resposta a les persones que no tenen una alimentació prou saludable, que consumeixen massa aliments manipulats, processats i pobres en nutrients i que no practiquen esport, però que ara volen posar punt i final a aquesta situació per perdre pes, per menjar millor, per tenir salut. En el programa començarem des de zero, ja que volem establir unes bases sòlides i fermes tant pel que fa als hàbits alimentaris com a l’esport.

Núria Coll
Núria Coll

Directora d’etselquemenges