GasparCaballero1

La història d’en Gaspar Caballero de Segovia és singular. Abans era un músic de soul que feia versions de l’Aretha Franklin fins que la passió per l’horticultura se li va anar menjant el temps per dedicar a la música. Vivia a Mallorca i de jove s’alimentava sense manies: “Cada dia esmorzava sobrassada, i el cos se’m queixava”. Va fer-se vegetarià durant un temps, però tenia un amic tècnic agrònom que li explicava els verins químics que portaven les fruites i hortalisses comercials. Va llegir una notícia al diari que deia que s’havien hagut de retirar del mercat unes taronges perquè excedien els nivells de pesticides permesos, i amics del seu cercle que eren vegetarians van deixar de ser-ho per por dels químics. Llavors, va decidir posar-se a estudiar manuals d’horticultura per necessitat, per poder aplicar un sistema d’agricultura ecològica. “Em vaig enfadar molt amb el manual d’en Seymour, que deia que calia posar calç a les plantes, perquè jo ho vaig fer i me les va cremar totes”.

Se li il·luminen els ulls quan parla dels projectes amb escoles. “Els nens estimen els horts. Les mestres castigaven els nens que no feien bondat no deixant-los anar a gaudir d’aquell espai amb les plantes i hortalisses.”

Caballero imparteix tallers, congressos conferències des de fa dotze anys, durant els quals, gairebé n’ha fet tres mil. Amb 69 anys, es jubila i passa el relleu a la seva filla Sabina, que fa temps que s’encarrega del disseny de les parades en crestall i que l’acompanya en la difusió del seu projecte. La Sabina també s’apassiona quan parla dels beneficis de l’horticultura eco i mostra la mateixa il·lusió i tenacitat que el seu pare. Els fotografiem a Mataró, durant el curs d’iniciació a l’horticultura ecològica que ha organitzat l’empresa ArteriaEco, que comercialitza un sistema de regadiu gota a gota que en Gaspar i la Sabina Caballero han adoptat als seus horts.

Per què cal aplicar una altra concepció de l'horticultura?

Sabina: L’horticultura industrial genera pol·lució i enverina l’aliment.
Gaspar: Només hauria d’existir l’agricultura ecològica, que no contamina l’aigua, ni l’aire, ni la terra, ni els animals, ni l’organisme humà; tota la resta és terrorisme ambiental.

Parlem del vostre mètode i de les parades en crestall. Què és exactament el crestall?

Gaspar: És la cobertura de compost que posem sobre les parades, fent un encoixinat, sense mesclar amb la terra.

Per què cal barrejar compost amb sorra i posar-lo damunt les plantacions? Quina funció té la sorra?


Sabina: La sorra mesclada amb el compost sobre les parades millora l’estructura de la terra i reté més la humitat.

gaspar Caballero5

El sistema d'agricultura industrial sobreexplota la terra, desvirtua els productes de temporada i abusa dels productes químics, trencant els cicles d'alimentació i els ecosistemes. També altera genèticament les llavors. Escriviu al vostre web que "l'agricultura convencional és una agricultura desnaturalitzada i insostenible que castiga la terra i no aconsegueix obtenir-ne els fruits que mereix". Què ens proposeu?

Sabina: L’agricultura ecològica es basa en el cultiu de les plantes sense l’ús de productes químics de síntesi i assegurant-nos que les llavors no hagin estat manipulades genèticament.

“Oblidem-nos dels productes fitosanitaris, per molt “ecològics” que siguin!”

Gaspar: L’horticultura ecològica és una manifestació clara en la lluita per un món millor, és voler aconseguir de la terra productes sans i organolèptics, és a dir, amb color, olor i sabor, com abans, que un préssec tenia gust de préssec.

Sí.

Gaspar: L’horticultura ecològica és respectar el cicle elemental de la vida, és respectar altres vides i respectar-se un mateix.
Sabina: És negar-se a contaminar el sòl amb verins químics, és tornar a entendre la natura i la nostra existència en ella. És un model sostenible, rendible i potenciador de l’economia local.
Gaspar: I també implica tornar als productes de temporada, al mercat i al consum responsable. L’agricultura ecològica no és només una forma de cultiu, sinó una filosofia de vida, una actitud de pensament i una tornada als nostres orígens, que van durar milers d’anys i que semblava que havíem oblidat.

GASPAR CABALLERO8

Per què tenim la idea que els productes ecològics són més petits i plens de cucs?

Gaspar: A Espanya, la majoria de pioners en agricultura ecològica van continuar fent servir fems sense compostar (avui dia, encara n’hi ha que ho fan).
Sabina: Els fems generen més problemes que beneficis a l’horticultor ecològic: les plantes absorbeixen molt nitrogen dels fems, creixen dèbils, les ataca el pugó, apareixen les formigues i tota classe d’insectes nocius. D’aquí la fama que un producte ecològic és petit, lleig i mossegat per tota classe d’insectes.

Els fems sense compostar, llavors, val més evitar-los.

Gaspar: Si les normes d’agricultura ecològica depenguessin de mi, el fem sense compostar seria un producte prohibit igual que la nicotina, que, quan vaig començar com a horticultor ecològic, m’oposava a fer servir quan encara la permetia el consell regulador d’agricultura eco, ja que finalment es va retirar. O com la rotenona, ara associada amb la malaltia de Parkinson. Em pregunto per què es continuen fent servir productes fitosanitaris si està demostrat científicament que una plantació tractada amb compost és un 95% més resistent a plagues i malalties que una plantació sense compost.

Gaspar Caballero4

Parlem de la permacultura. L’apliqueu en el vostre mètode?

Gaspar: Quan vaig crear el meu mètode fa trenta anys, la permacultura encara no havia arribat a Mallorca. Crec que, més aviat, molts permacultors han integrat el meu mètode a la permacultura. Per mi, la cultura permanent –la permacultura– és simplement l’agricultura dels nostres savis avantpassats –que utilitzaven la cultura agrícola– portada als nostres temps.

Gaspar Caballero3

Per què, un cicle de rotació de quatre anys?

Sabina: La rotació és la successió de diferents cultius en un mateix terreny; si cultivem plantes de la mateixa família botànica any rere any al mateix lloc, propiciem que les malalties siguin més fortes i persistents.
Gaspar: D’altra banda, amb una bona rotació, quan plantem cada família de plantes amb necessitats nutritives diferents, a més d’evitar en la mesura del possible aquestes possibles malalties beneficiem la terra i els cultius successius.

“La sorra mesclada amb el compost sobre les parades millora l’estructura de la terra i reté més la humitat”

Què caldria per fer un hort per a una família de quatre persones?

Gaspar: Uns 55 m2 de terra per fer quatre parades en crestall de 3 m, compost, estaques, llunetes, un amidador de sembra, un paletí de sembra, una senalla, llavors, planter i el reg exsudant.

Sabina: Si no disposeu de terreny, però sí d’una terrassa o balcó, també podeu aplicar la metodologia en pasteres, taules de cultiu o torretes.

GASPAR CABALLERO7

Quin consell donaríeu a algú que es volgués dedicar a l'horticultura eco?

Gaspar: Qui vulgui iniciar-se en l’horticultura ecològica no hauria de fer servir fems sense compostar. Cal utilitzar un bon compost controlat, llavors i planters seleccionats.
Sabina: Jo diria que cal tenir més cura de la terra i cuidar-la més que a les plantes mateixes, i oblidar-nos dels productes fitosanitaris per molt “ecològics” que siguin. Una terra sana ens donarà plantes sanes.

GASPAR CABALLERO6

Recomaneu-nos un plat que us agradi cuinar amb els fruits del vostre hort!

Gaspar: Grills (calçots) gratinats amb beixamel, feta amb llet i fumet de Jarrett.

 

Laura Basagaña

Laura Basagaña
Periodista