La periodista cultural Gemma Ruiz és una defensora de la cuina sana i de la responsabilitat que tots tenim de saber què mengem. “M’agrada menjar per estar energètica i tenir la ment fresca, sense digestions pesades”, ens diu. La dedicació que li exigeix la professió periodística i la cobertura d’actes culturals en horaris diversos fa que una alimentació sana sigui una de les seves aliades.

La veiem a les estrenes de teatre, entrevistant els dramaturgs i coreògrafs més destacats i acostant la cultura als espectadors des de la televisió pública catalana. Amant del cinema, la poesia i la música, col·labora regularment amb la revista Enderrock i presenta el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. Fa vuit anys que no tasta la llet de vaca i ha incorporat la dieta antiinflamatòria a la seva vida. Arran d’una afecció cutània va decidir tractar-se seguint la dieta de la Dra. Cala H. Cervera.

Quan comences a prendre consciència de la relació entre alimentació i salut?

Sempre m’havia interessat aquest tema i he anat llegint molt i documentant-me sobre allò que pot afeblir la salut o potenciar-la. Però, a més, un parell d’anys enrere, vaig tenir una malaltia a la pell, de caràcter autoimmunològic. Són aquella mena d’afeccions cutànies que no són súper greus, però que sí que són molestes i doloroses. Solen aparèixer en moments d’estrès i l’alimentació −en el meu cas− va ser crucial per a la curació. La pell es descamava i es formaven clivelles.

Com va influir l’alimentació en el procés curatiu?

En aquestes afeccions cutànies és important trobar alternatives als ‘nos’ que et diu la medicina acceptada com a convencional, que no sap com curar-ho ni té remeis per fer-ho. El metge em va recomanar que busqués alguna teràpia que m’ajudés a sentir-me més relaxada i jo vaig pensar en l’alimentació com a teràpia. La meva reflexòloga podal em va recomanar la Dra. Cala H. Cervera, especialista en nutrició ortomolecular, i em va parlar de com aconseguia netejar els budells i el colon, a partir dels aliments que ingerim o deixem d’ingerir. Algunes malalties de la pell es manifesten quan acumulem massa toxines, càndides i paràsits dins del nostre organisme.

I de quina manera vas depurar el budell?

Vaig eliminar totalment els sucres, el gluten, el llevat, els lactis, l’alcohol i la fruita. Podia menjar carn, peix i ous, però amb moderació i els pilars de la dieta eren els vegetals i els llegums. D’aquesta manera, estava depurant-me el fetge i els budells, que eren els òrgans que necessitava netejar per eliminar càndides, fongs i paràsits. La dieta es basava en aliments antiinflamatoris i eliminava totalment tots aquells ingredients que poguessin activar la inflamació dels òrgans, cosa que es traduïa en els problemes cutanis.

Durant quant de temps vas fer la dieta?

Vaig estar sense menjar sucre, pa, lactis, fruita i alcohol durant nou mesos i no vaig haver de prendre medicació. I després m’he trobat tan bé que he adaptat aquesta dieta a la vida normal.

Aliments antiinflamatoris o alcalinitzants

  • Fruita madura
  • Te de tres anys
  • Vi natural
  • Ametlles
  • Verdura de fulla
  • Kudzú
  • Mill
  • Blat
  • Patata
  • Pastanaga
  • Algues Ume i Umeboshi
  • Tamari i miso

Aliments neutres (cal mastegar-los molt bé):

  • Cereals integrals
  • Formatges i iogurts
  • Tofu

Aliments acidificants o proinflamatoris (prendre’n amb moderació):

  • Sucre i alcohol
  • Carns i ous (sobretot el rovell)
  • Greixos i olis
  • Farina blanca
  • Lleguminoses
  • Cereals refinats
  • Peixos i aus

FONT: El equilibrio a través de la alimentación d’Olga Cuevas.

De quina manera?

Doncs de sucre ja no n’he tornat a prendre més. Ni sucre blanc, ni morè ni mel. De pa, generalment, no en prenc mai. Opto més per les torradetes d’arròs o, si alguna vegada n’he hagut de prendre, que sigui pa d’espelta. Llet de vaca ja no en prenia abans, com a mínim fa vuit anys que no en prenc! Ja d’adolescent tenia alguns mals de panxa i vaig deixar de prendre’n i obtinc el calci per altres vies: sèsam triturat , ametlles i avellanes, llets vegetals enriquides… I el formatge només el tasto els caps de setmana, igual que l’alcohol i certs dolços. Diguem que entre setmana faig bondat i el cap de setmana em relaxo més. La fruita va ser l’únic que passats els nou mesos vaig reincorporar. I vaig seguir prenent molts vegetals i petites dosis de proteïna animal.

Hi ha algun llibre que t’hagi influït especialment?

N’he llegits moltíssims sobre alimentació! He anat buscant, un m’ha conduït cap a l’altre i primerament esmentaré el manual Candidiasis crónica: el síndrome oculto del siglo XXI, de la Cala H. Cervera, perquè em va ajudar moltíssim. Però també voldria recomanar el llibre Comer animales de l’escriptor Jonathan Safran Foer, que és molt interessant perquè explica molt bé tot el negoci de la producció massiva de productes carnis i pesca i els interessos ocults que hi ha darrere de les recomanacions mèdiques sobre la importància de consumir tanta carn i peix. Les empreses alimentàries són lobbies potents que treballen per influir per a què certs aliments tinguin un paper central en la piràmide nutricional, i es nota en la publicitat a què estem exposats tots i totes cada dia. Una cosa sí que és segura, si optes per aliments primaris i poc processats, amb això no t’equivoques. I si no abuses de les proteïnes animals, pots permetre’t comprar verdures sense pesticides, i això influirà en la salut del teu colon i fetge. Alimentar-se bé suposa un esforç, però penso que val molt la pena.

Dediques molt de temps a cuinar?

Aprofito per cuinar els caps de setmana. El diumenge a la tarda-vespre coc el bròquil, o la coliflor, preparo les sopes de verdures de la setmana i faig una safata de verdures al forn (sempre coccions al forn o cereals integrals bullits, però mai fregits). Llavors, durant la setmana, distribuïm les diverses barreges: sopes de verdures, crema de carbassa, també faig crema de carbassó i col, amb una mica de porro sofregit, i queda boníssim! El meu xicot fa una base d’albergínia, carbassó, pebrot de diversos colors, i ceba, amb espècies, amb herbes provençals, pebre, sal i oli, i això després ho pots barrejar amb el fajol, amb les llenties o amb l’arròs. I jo, com que tinc poc temps per dinar quan estic a la tele, amb un plat únic ben complet ja estic la mar de contenta!

De sucre, ja no n’he tornat a prendre més

Quins cereals us agrada cuinar?

De cereals només en mengem integrals: l’arròs integral és el cereal autoritzat, la resta de cereals són molt inflamatoris! I això sí, tots els aliments han de ser biològics! Abans no ho feia tot bio, però des de fa un parell d’anys, fins i tot el pintaungles i el rímel i el sabó de casa són bio! Arriba un moment que t’adones de com d’important és la salut i el fet de no agredir el cos. I això passa per cuidar l’alimentació, però també tot allò que està en contacte amb la pell. Vaig llegir la vostra entrevista al Daniel Ortiz i compro els sabons i xampús sense tòxics.

Com t’organitzes per menjar durant els rodatges?

Doncs, mira, jo em preparo els esmorzars en funció de l’horari que tinc a la tele. Tinc un esmorzar per quan treballo a la tarda o a la nit, que és més fluixet, que consisteix en llet d’arròs amb una mica d’arròs inflat i plàtan tallat a trossos. I si treballo de matí –que vol dir ser a la tele a les vuit− llavors em preparo una cosa més contundent com ara torradetes d’arròs sucades amb tomàquet i oli d’oliva i sal, i a dins hi poso alvocat tallat a làmines i anxovetes. Altres vegades m’enduc una carmanyola amb tomàquet talladet a trossos, amanit amb oli d’oliva i alvocat amb anxoves. Bec un sol cafè al dia, amb llet d’arròs i és l’únic tòxic que em permeto. Un, al matí a casa. La resta del dia prenc te verd. I a la tele sempre tinc fruita seca per si em ve de gust menjar-ne, o prenc fruita.

I què t’endús per dinar?

Per dinar barrejo o bé cereals integrals −arròs integral o fajol− amb verdures, o llegums amb tota mena de vegetals. També prenc molta amanida. Miro que sempre hi hagi una proteïna vegetal en cada àpat i això passa per apostar fort pels llegums, o els híbrids com el fajol, que és mig cereal, mig llegum.

Què t’agrada posar, a les amanides?

Vegetals amargants! Vaig llegir que menjar-ne va molt bé per fer la digestió! Hi poso endívies amb enciam, o raves amb pastanaga i olivetes d’aquelles que venen al mercat. També, sovint, barrejo escarola amb enciam, alguns raves i oli d’oliva. De tomàquet ja no en poso, perquè me’l menjo als esmorzars! I aquesta amanida, amb algunes variants, acompanyada de llenties, o bé de verduretes al forn, constitueix el dinar o el sopar. Altres vegades també preparo arròs integral amb escalivada o samfaina amb fajol, i ara vull començar a fer plats amb quinoa, també!

 

 

Laura Basagaña
Laura Basagaña

Periodista