Fa 25 anys que en Jordi Recio visita cada dia pacients amb tot tipus de dolences. Els darrers anys, els problemes de la societat l’han portat a especialitzar-se en intoleràncies alimentàries, que detecta per mitjà de la kinesiologia, una ciència que l’ha ajudat a complementar el diagnòstic i tractament dels pacients. Al llarg de la seva trajectòria ha tingut molts professors, però el seu mestre ha estat el belga Rafael Van Assche.

Com detectes les intoleràncies alimentàries?

Amb kinesiologia.

I sense resultats mèdics?

No em fan falta perquè la kinesiologia s’anticipa als resultats alterats. Energèticament en aquell cos ja hi ha una alteració. La kine té una base fisiològica amb estímuls musculars. Si tu punxes un múscul, immediatament hi ha una reacció de contracció; i si fas una carícia, hi ha un relaxament. Això és molt simple, però ho explico sempre així als pacients perquè s’entengui, justament perquè defujo molt la màgia. La màgia és per als mags. I l’osteopatia m’ha portat a la kinesiologia perquè el vehicle és el tema muscular.

T’has especialitzat en dolences en el sistema digestiu, i la tècnica que utilitzes és la que consisteix a posar-se dret, aixecar un braç i, si quan el terapeuta fa força cap avall, ens flaqueja el braç, és que allà hi ha una debilitat interior, oi?

Sí, però jo, com que provo fins a 300 aliments en els pacients, no faig l’exercici del braç, perquè seria molt cansat. Jo faig el test europeu de cadena muscular, que és igual d’eficaç i més còmode: estiro el pacient (a la foto), li agafo els dos braços estirats i també detecto un canvi quan aquell aliment està alterant, per exemple, el sistema digestiu de la persona.

I en quin format tens aquests aliments? 

Ho tinc tot homeopatitzat (foto). Poso aquestes ampolletes, que anomenem testers, al damunt del cos, una per una.

Els terrenys de la kinesiologia

En kinesiologia, quan parlem d’alimentació, treballem amb set terrenys diferents: mirem el metabolisme del sucre, el grau d’acidesa de la persona, les carències de minerals i oligoelements, el terreny neurodistònic, és a dir, afecció nerviosa amb somatització, el terreny vascolític –inflamació de la mucosa gàstrica, intestins, esòfag, fetge, melsa-pancrees–, les intoxicacions –amalgames dentals, un excés de metalls pesats i el terreny oxidatiu que és el degeneratiu, el pitjor i que si està en mal estat pot provocar malalties greus com el càncer.

I és ràpid de fer? 

Sí, i a vegades poso grups d’aliments per anar descartant i trobant el camí, però hi ha els aliments estrella, que els col·loco un per un perquè vull tenir certeses. Per exemple, no és el mateix tenir intolerància al blat que al gluten. És molt important saber-ho, perquè si tens intolerància a tots dos aliments, la restricció de la dieta serà molt més important, i, en el cas d’un nen, per exemple, li limites molt les possibilitats, sobretot quan menja a l’escola.

El blat i el gluten, i quins més són els estrella?

La caseïna –present a la llet, iogurt i formatges–, que provoca molts casos d’asma, i les solanàcies.

“El 40% de la població té problemes amb el blat i no ho sap”

Per què tenim tanta intolerància? 

Pel procés d’elaboració dels aliments. Hi ha una modificació genètica molt important d’alguns dels aliments més consumits, com ara el blat. El 40% de la població té problemes amb el blat i no ho sap. Sabies que els nens nascuts amb cesària tenen més al·lèrgies?

Ah, sí?

Hi ha estudis que diuen que els nens que han nascut amb cesària, com que no han passat per la vagina i no hi ha hagut la pressió cranial necessària i descompressió posterior, sovint tenen una fixació a l’atles (la primera cervical de l’esquena), i s’ha demostrat que amb aquesta fixació tenen un índex més elevat d’al·lèrgies que els altres.

Ostres!

I una cosa també important. La incidència de les al·lèrgies alimentàries sobre les al·lèrgies generals. Tracto casos de pacients que tenen més d’una al·lèrgia. A la caseïna i al pol·len, per exemple. Doncs bé, traient la llet, aquell pacient millora l’al·lèrgia al pol·len; no marxa del tot, però pot millorar fins a un 80%.

I per què?

Som una unitat. Si aquesta unitat la tenim molt neta, la resposta que tindràs vers les agressions exteriors sempre serà molt millor.

Els osteòpates d’avui teniu una visió tan holística del cos i la persona que no només tracteu músculs. Retireu la llet als pacients.

Sí, perquè, per exemple, el fetge és un òrgan que està suspès d’uns lligaments, d’acord? Doncs tenir un d’aquests lligaments modificat per una mala postura farà que el fetge no funcioni bé encara que mengis adequadament. Amb una manipulació d’aquests lligaments podem solucionar tot el problema. Un altre exemple: gràcies als coneixements que tenim alguns osteòpates de medicina tradicional xinesa i kinesiologia sabem que pel deltoide (múscul de l’espatlla) hi passa el meridià de pulmó i veiem que hi ha un lligam. Fent una rehabilitació muscular a la zona del deltoide, podem generar una reacció en un òrgan. Moltes vegades veus que funcionalment un múscul no va bé perquè la disfunció és a la part orgànica.

De fet, vosaltres podeu tractar els músculs, però només amb les mans també podeu accedir a les fàcies i a les vísceres, i fer modificacions.

Sí. És el que anomenem motilitat orgànica; és a dir, mobilitzar tot el contingut abdominal per millorar la funcionalitat del cos.

I quan es fan aquests moviments lleugers al crani i al sacre, què s’aconsegueix? I per què sempre es fan al crani i al sacre?

Perquè van units per la medul·la i poden moure tota l’estructura del cos. El que mirem és el moviment de la medul·la, com respira. Si en millorem la mobilitat aconseguim dissoldre tensions del crani, millorar la circulació sanguínia, oxigenar tot el sistema nerviós central i crear, per tant, una capacitat més gran perquè el cos es curi d’un malestar físic i/o psíquic.


 

Nuria Coll
Nuria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival