Molta gent no sap què sopar i sopa qualsevol cosa, sovint poc saludable. Explica’ns quina és la filosofia del curs "Sopars fàcils i sans".

El que pretenc transmetre amb aquest curs és que, per preparar un sopar bo i saludable, no cal embolicar-se gaire; que sopar sa no és avorrit ni requereix fer receptes complicades. Amb preparacions senzilles i ingredients habituals, però de qualitat, podem preparar veritables delícies.

Explica’ns la teva història. T’hem vist en el rodatge del curs i tens la mà trencada a la cuina.

He tingut la fortuna que a la meva mare li encanta cuinar. D’ella he après a cuinar amb amor i passió; ingredients que considero indispensables. De petita sempre l’ajudava a cuinar, a triar plats nous o a decorar la taula per a sopars més especials. Cada any segueix apuntant-se a classes de cuina per aprendre trucs i receptes noves. Amb això t’ho dic tot…

Posa exemples de receptes o trucs que recordis de la teva mare que encara apliquis avui.

La planificació i organització. Recordo que cada dijous a la nit mirava els llibres de receptes per triar el menú del cap de setmana, i així organitzar la llista de la compra i tenir-ho tot a punt per cuinar.

Quan encenc el forn, aprofito per preparar més d’una cosa. Si rosteixo unes verdures per sopar, aprofito per coure granola o algun snack per entre setmana.

També barrejar els amaniments en un pot de vidre petit; cobrir una salsa o crema amb paper de forn (literalment; que toqui la superfície de la salsa) perquè no es ressequi ni li surti una crosta seca a la part de dalt; o guardar les herbes fresques embolicades en paper absorbent lleugerament humit. Duran fins a dues setmanes en perfecte estat!

Explica’ns el teu currículum acadèmic i professional.

Després d’estudiar ADE a Madrid, em vaig traslladar a Dublín per aprendre anglès i vaig pensar que el millor era fer-ho estudiant una cosa que m’agradés, així que em vaig matricular i em vaig graduar en arts culinàries. Vaig treballar en un hospital privat en el qual vaig aprendre molt sobre salut alimentària i moltíssima disciplina. D’aquí, vaig passar a dirigir la cuina d’un dels cafès més coneguts de Dublín. A Cambodja, vaig treballar com a assessora culinària en un cafè-galeria d’art amb filosofia saludable amb ingredients locals i orgànics. Vaig tornar a Espanya amb la idea d’obrir el meu propi cafè, però al final, per casualitats de la vida, vaig passar a gestionar la part de restauració d’Obbio, un espai especialitzat en alimentació i vida saludable, mentre estudiava per graduar-me com a coach nutricional pel Institute Integrative Nutrition de Nova York. Ara em dedico a ajudar a les persones que volen reconduir el seu estil de vida i alimentació, especialment quan entra en joc el factor de menjar com a consol emocional. A més, comparteixo la meva passió i coneixements de la cuina saludable a través de cursos i al meu propi blog. Ah!, i ara també estic cursant dietètica.

Com ha de ser un sopar nutricionalment complet?

Doncs perquè sigui nutricionalment complet ha de contenir els tres macronutrients: proteïnes magres, hidrats carboni complexos, i greixos saludables.

Per a mi, el plat ideal en termes generals és el que inclou un 50% de verdures, 25% proteïnes saludables i 25% hidrats de carboni complets (cereals integrals, llegums, tubercles…). Amanit amb oli d’oliva i amb aigua per beure.

Des d’un punt de vista integratiu, hauríem d’incloure altres nutrients que no són menjar en si, però que ens alimenten també, com és la situació professional, l’entorn familiar, l’exercici físic i la pràctica espiritual.

En el curs hi ha opció vegetariana i omnívora, però l’omnívora té moltes receptes vegetarianes i plenes de verdures...

Efectivament. Això és així perquè el protagonista de cada plat hauria de ser la verdura. És essencial incrementar la ingesta de verdures i, per això, l’ideal és fer-ho d’una forma atractiva i combinant-les amb altres ingredients que atreguin més i així ho hem plasmat a les receptes del curs.

L’alimentació més clàssica i tradicional es basa en poca verdura, molt hidrat i proteïna, però per temes de salut i sostenibilitat hauríem d’anar transformant-la en una dieta on el 80% siguin aliments d’origen vegetal.

Hi ha quinze receptes inèdites a l’opció vegetariana i vint a l’omnívora (les quinze vegetarianes i cinc més amb proteïna animal). D’on treus la inspiració?

Principalment dels viatges. Sempre que visito un país nou intento fer-hi un curs de cuina. Un cop a casa, intento plasmar els sabors que he tastat en altres països i donar al plat un toc personal.

Una altra font important d’inspiració és menjar en restaurants especialitzats i saludables, o llegir altres blogs i revistes de cuina.

Busques equilibri i paladar al mateix nivell quan crees?

En els primers anys en el món de la restauració, no. Una vegada que vaig aprofundir en tot el tema de la nutrició i em vaig graduar com a coach nutricional, sí. A més d’intentar que sigui bo i agradi al paladar, miro que sempre (o gairebé sempre) sigui un plat complet i equilibrat.

APUNTA-T'HI ARA!
Tendeixes a fer servir ingredients poc coneguts. És pels viatges?

Des de petita estic acostumada a tastar plats nous. Els meus cosins anomenaven la meva mare “la tia dels menjars estranys”, perquè sempre innovava i feia coses diferents.

Dels meus viatges i anys vivint a l’estranger, he agafat el gust pels ingredients exòtics, les espècies o les herbes fresques. Ara mateix no podria viure sense gingebre, cúrcuma, comí o alfàbrega. Em tornen boja!

De fet, sovint et bases en plats internacionals, però busques sempre una versió pròpia, oi? Com la shakshuka.

Sí, m’agrada molt la cuina tradicional; sempre que viatjo m’agrada tastar les coses típiques del lloc i, si m’agraden, després intento reversionar-les, donar-los el meu toc. Com amb la shakshuka, un plat típic del nord de l’Àfrica que m’encanta. Com que la base i filosofia del plat em van agradar, vaig pensar a provar de fer-la amb altres ingredients; així puc menjar dos dies el mateix amb sabors molt diferents.

Si has de pecar amb el menjar, amb què ho fas?

Amb pa. M’encanta! Un bon pa de massa mare, amb aquest toc àcid, sempre salva qualsevol compromís.

Crema d’api-rave amb cruixent de fajol, recepta del curs “Sopars fàcils i sans”. Aconsegueix-la gratis!

I quin és el teu estri de cuina indispensable?

Un bon ganivet petit, un ratllador i una espàtula de silicona.

Tens molta creativitat quan emplates: fas brillar els plats de verdures i a sobre ets bona fotògrafa. I sembla que tot flueix, que no hi ha intenció. Tenim la sensació de tenir un diamant en brut en el nostre equip, María!

Moltíssimes gràcies! És d’agrair i tota una motivació que el que fas sigui reconegut.

La veritat és que, quan fas una cosa que t’agrada i apassiona, tot és molt més fàcil. Però hi ha molta feina al darrere: la combinació d’ingredients, textures, colors, col·locació… Són molts anys d’experiència, provant, equivocant-me, experimentant.

Les receptes del curs seran fàcils, però això no vol dir que siguin ràpides. Per això farem cuina d’assemblatge (batch cooking). Explica què és i com ho podran aprofitar els alumnes.

La idea inicial era fer un curs amb receptes molt ràpides, però no volia barrejar quatre ingredients i prou o fer una torrada amb alguna cosa nutritiva per sobre i punt.

Volia que fossin sopars de veritat, complets, bons per al paladar i l’estómac. Són senzills, ja que les tècniques de preparació i cocció són fàcils. Potser alguna recepta s’allarga una mica més, però és perquè porta cereals integrals o llegums, que són més lents de coure.

Aquí entra en joc el batch cooking, que és avançar passos el cap de setmana perquè durant la setmana tardem molt poc a tenir el sopar a punt.

Un dels extres del curs “Sopars fàcils i sans

Ara que arriba l’hivern, em ve molt de gust que incloguis extres al curs, com ara una guia per saber crear sopes i cremes...

Sí, el curs surt en plena tardor i a les portes de l’hivern, una època en la qual el cos, per adaptar-se al clima, demana aliments que donin vitalitat i també confort. Trobo que, en aquesta època de l’any, no poden faltar les sopes i les cremes; per això he volgut complementar el curs amb una guia molt visual que permetrà preparar una sopa contundent i nutritiva des de zero.

Quin nivell de coneixement de cuina saludable necessitem per seguir bé el curs?

No cal tenir cap nivell ni de cuina ni d’alimentació saludable. Les tècniques de preparació i cocció són molt senzilles; es poden preparar amb estris i eines bàsiques de cuina. Només cal tenir ganes d’aprendre, de provar i d’experimentar!

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival