Mariano Bueno (Benicarló, 1958) és conegut per la seva faceta de geobiòleg, però també és un gran coneixedor de les plantes medicinals i els horts ecològics. Va començar a interessar-se per l’alimentació vegetariana i la fitoteràpia quan era un adolescent.

“Vinc d’una família pagesa i als tretze anys ja vaig deixar els estudis per dedicar-me a treballar la terra”. Amb divuit, va prendre consciència que la ramaderia i horticultura industrial no respectava ni les plantes ni els animals. “Em vaig adonar que aquella manera de fer representava enverinar la terra i enverinar els aliments”.
L’any 78 se’n va anar a França, país on ja hi havia especialistes en agricultura biològica. I el 82 –ja altre cop a casa– cultivava i tenia cura d’una hectàrea que el seu pare li va cedir, a Benicarló. “Feia cultiu ecològic i el venia a la gent dels pobles propers”. Des de llavors no ha deixat mai de sentir interès pel món de l’horticultura i ha fet una bona tasca de divulgació a través de disset llibres publicats, el més recent dels quals és Cultiva tus remedios (Ed. Integral). Ens trobem amb en Mariano a la fira Biocultura –que s’ha celebrat fa poques setmanes a Barcelona– i on ha participat en un parell de ponències sobre horticultura ecològica i cases sanes.

Per què és interessant cultivar-se les pròpies hortalisses i plantes medicinals?

Hi ha dues raons importants: una, defugir adobs i residus plaguicides químics. La segona, el fet que estudis han demostrat que menjar plantes cultivades en un radi entre quatre i cinc quilòmetres d’on vivim reforça la nostra immunitat.

De quina manera?

Les plantes generen una sèrie d’enzims i substàncies per protegir-se de les agressions ambientals de l’entorn: radiacions, contaminació sonora, pol·lució ambiental, entre d’altres. I el nostre organisme –segons els estudis més recents en epigenètica– també s’adapta a l’entorn, perquè més del 80% dels nostres gens tenen codis mutables i adaptatius al lloc on vivim.

I això fa que ens beneficiï menjar plantes cultivades al lloc on vivim?

Sí, perquè el nostre organisme pot beneficiar-se de les substàncies que la planta sintetitza per protegir-se de les agressions ambientals que la rodegen. De fet, nosaltres estem rebent les mateixes agressions ambientals que les plantes i hortalisses cultivades a aquest radi de distància de què parlàvem! Menjar tomàquets que vinguin de l’altra punta del món no ens ajuda, perquè allà les condicions ambientals del vegetal són molt diferents de les que tenim aquí. Mentre que si mengem plantes cultivades en un radi de quatre o cinc quilòmetres de distància, el nostre sistema immunitari es reforça perquè els enzims de la planta funcionen com una vacuna dins l’organisme. I això pot resultar molt beneficiós per a les persones que viuen en entorns urbans molt contaminats.

O sigui que la persona que et diu “Jo no cultivo enciams a Barcelona, perquè creixerien contaminats” va errada.

La pol·lució de Barcelona, si vius a Barcelona, l’absorbeixes tant si menges hortalisses cultivades a la ciutat com si no. Precisament si menges hortalisses cultivades en un hort ecològic de la teva ciutat, el teu sistema immunitari en pot sortir reforçat. La planta es protegeix i et protegeix a tu. Ara bé, aquestes substàncies de la planta només són efectives si la planta està cultivada amb substrat orgànic i no rep elements químics de síntesi: adobs o plaguicides.

Interessant!

Fa quinze anys l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries va fer un estudi que evidenciava aquest fet. Es va cultivar patateres dins d’un hivernacle de tres formes diferents: d’una banda, es va plantar una patatera en una torreta amb terra -sense matèria orgànica- i amb adobs químics. En una altra torreta es va plantar una patatera afegint-hi un 2% de compost orgànic. I, finalment, en una tercera torreta es va plantar la patatera amb un 50% de compost orgànic de qualitat, barrejat amb terra. Les patateres van anar creixent. I quan van ser grosses es va injectar dins l’aire de l’hivernacle CO2 i ozó, que a través de la reacció química va produir àcid sulfúric.

Què va passar?

Les patateres amb terra i adob químic van començar a cremar-se; se’ls van cremar les fulles i un 90% de les fulles van quedar malmeses. Les que tenien un 2% de matèria orgànica van tenir un 40% de les fulles cremades. Mentre que les patateres que van ser plantades amb molt substrat orgànic, van conservar les fulles.

Per què no?

La planta amb substrat orgànic té recursos per generar substàncies antioxidants, i regeneradores: aprofita els elements de la descomposició de la matèria orgànica per fer combinacions moleculars de cara a  protegir-se dels agressors ambientals. I si aquella substància que la planta ha fabricat ens la mengem nosaltres, que també estem exposats a aquells mateixos contaminants, ens protegeix.

I per això ens podem plantejar tenir una torreta a casa amb algunes plantes medicinals i alguns vegetals...

I tant! És relativament fàcil cultivar algunes plantes i hortalisses al terrat de casa nostra! Pots plantar alfàbrega, farigola, menta, i quatre o sis plantes medicinals més per posar a les amanides i fer alguna infusió, i només amb aquest gest pots reforçar la teva immunitat. I qui s’hi atreveixi pot provar de plantar enciams, uns ravenets, alguna bleda o quatre pastanagues!

Ho tindrem en compte!

Altres estudis expliquen que la gent que viu en entorns amb arbres –a prop de boscos, al costat de parcs– viuen de mitjana 5,5 anys més que la gent que viu en zones degradades, contaminades, allunyades de la natura o que veuen només finestres des de casa. El verd ens dóna vida! I diverses generacions han cregut que l’ésser humà s’hi podia desvincular –de la natura, de la terra–, que podíem prescindir-ne, que podíem crear una realitat artificial i viure-hi sense emmalaltir, i ara estem redescobrint que la nostra biologia està lligada a la terra. En bona manera, necessitem el contacte amb el verd i el contacte amb la vida i la natura. L’ésser humà sempre ha estat vinculat a la terra i a la natura i les plantes. Ha estat des de la Revolució Industrial que vam creure que els humans podíem arribar a ser màquines, que el nostre organisme funcionava com una màquina de vapor: que l’únic que calia era donar-li combustible i prou: hidrats de carboni, calories, i ja funcionava. I llavors vam començar a separar tots els elements dels aliments. La idea era que, si l’únic que necessitem per viure són calories, traiem tota la resta.

I van començar a aparèixer malalties...

Vam començar a refinar els aliments, vam deixar de menjar els aliments tal com ens els donava la natura, vam industrialitzar la producció i, justa la fusta, van aparèixer les malalties. Però quan ens en vam adonar, en lloc de tornar als aliments complets, integrals, vam començar a donar suplements. Suplements de vitamina B, suplements de vitamina C…

Que no és la solució.

De cap manera! Perquè és un desequilibri sobre un desequilibri. La clau és tornar a una alimentació tan integral com sigui possible: cereals integrals, vegetals ecològics, menjar el mínim d’aliments refinats. Com menys, millor.

El més semblant al que ens doni la terra.

Però, esclar, menjar aliments tan poc refinats com sigui possible –és a dir, que siguin complets– i de proximitat té un avantatge en salut enorme, però ho notem en el preu. El problema que té la societat actual és que surt molt més rendible produir els aliments a milers de quilòmetres, en les zones on és molt barat i es pot mecanitzar i llavors es produeixen aliments amb la mateixa filosofia del “tot a 100”. Estem menjant aliments del “tot a 100”: baixa qualitat, baix preu, però molt abundants. Aquesta mena d’aliments no ens nodreixen, no ens alimenten; en tot cas ens emmalalteixen. La gent diu que els aliments ecològics són massa cars, i jo els responc que els aliments produïts massivament són excessivament barats.

“Estem redescobrint que la nostra biologia està lligada a la terra, la gent que viu prop d’espais naturals viu de mitjana 5,5 anys més”

I si cultives un hort, no deu pas ser tan car...

Exacte. Si cultives tu les teves verdures, si contactes amb pagesos que cultiven ecològic, si no menges tanta carn, ja no és tan car. Un quilo de llegum eco val molt poquet més que un quilo de llegum convencional. Tot el que són cereals i llegums –que és la base– tenen, més o menys, el mateix preu. I el que encareix una mica el preu final és la verdura fresca i la fruita. La fruita és difícil cultivar-la nosaltres, però la verdura és molt fàcil, si fem en un hortet. A més té la frescor de collit i menjat! De l’hort al plat!

Quina diferència hi ha entre cultivar en un hort a l'aire lliure i al balcó de casa?

Hi ha una diferència molt substancial! Si tens un hortet, aprofites la terra que tens i la millores si no reuneix les condicions òptimes: si és argilosa li poses grava porosa o fibra de coco, per donar-li esponjositat; si drena molt li poses més compost perquè retingui la humitat; però utilitzes la terra que tens. En canvi, en les taules de cultiu o en les torretes no pots utilitzar aquesta terra perquè es compactaria i asfixiaria les arrels i les llavors de la plantació. El que cal fer en aquests casos és posar un substrat de sembra –que se sol fer a partir de fibra de coco, humus de cuc de terra o a partir de compost. En casos que plantem en torreta a partir de compost, jo no recomano la torba, que és el que utilitza molta gent. La torba prové de torberes i és antiecològica, mentre que la fibra de coco fins fa pocs anys es cremava perquè es considerava un residu, i avui la reciclem: arriba premsada i en posar-la en aigua agafa, de nou, volum i ens serveix per cultivar i fer planters, sense perdre les propietats. A més, no pesa tant com la terra; i això, en un balcó o terrassa urbana és d’agrair, perquè el pes és un problema greu.

I què hi podem plantar, al balcó de casa?

Absolutament de tot, especialment plantes hortícoles fresques com enciams, bledes, espinacs, tomàquets, bròquils, raves o cebes. Fins i tot hi podem plantar arbres! El que passa és que si plantes arbres en un balcó, els cries més tipus bonsai: estan limitats per l’espai. Pots tenir una olivera, un llimoner, pots tenir un taronger, si vols. En el cas dels cítrics, potser t’interessa més un cumquat, que és més petit. L’únic que necessites és un substrat ecològic, sol i una mica d’aigua.

Quins passos caldria seguir per començar el cultiu d’un hort?

Has de començar a plantar en un ambient que tingui de quatre a sis hores al dia de sol, perquè la planta faci la fotosíntesi Necessites un bon substrat –que si té certificat ecològic és ideal– que aportarà tots els nutrients. A més, necessitaràs un subministrament d’aigua regular, però sense passar-se: hi ha d’haver humitat, però sense excés! És preferible que hi hagi escassetat d’aigua que no pas abundància.

Ah, sí?

Sí, perquè una carència suposa que la planta es veurà forçada a fer substàncies per enfrontar-se a aquell repte. Un excés d’aigua és una planta massa mimada que no fa res per millorar, que només viu en l’abundància. I, sobretot, les plantes medicinals potents creixen en ambients de precarietat: en muntanyes seques, sobretot. Si tu els dónes massa nutrients, no produeixen els seus remeis.

“Estem menjant aliments del ‘tot a 100’: baixa qualitat, baix preu, però en abundància”

Què més cal tenir en compte?

Cal seguir els cicles: cada planta té una temporada. Tots aquests detalls ja te’ls indiquen els manuals d’horticultura. És interessant seguir el calendari lunar, per exemple, perquè les plantes segueixen el cicle de la llum. La lluna plena afavoreix la fertilitat de les plantes i ajuda a fer créixer les plantes que donen fruits, com les albergínies; la lluna nova, en canvi, estimula les fulles de les plantes: la part aigua, afavorint el creixement de plantes de fulla -com els enciams o els espinacs-. La lluna minvant ajuda les arrels de les plantes -va bé per al cultiu de pastanagues i patates, per exemple- i la lluna creixent estimula les flors. Tu t’has de preguntar: què vull menjar d’aquesta planta? Si en vols menjar les fulles, hauràs de plantar en lluna nova; si t’interessa el fruit, en lluna plena. Per estimular l’arrel, iniciaràs la plantació en lluna minvant.

Què passa quan no ho segueixes? 

Tu plantes unes mongetes en lluna nova, i tens una mata enorme però no et dóna fruit. Si plantes un enciam en lluna plena i espigarà, perquè la planta prioritzarà fer el fruit.

 

 

Laura Basagaña
Laura Basagaña

Periodista

  @LauraBasagana