Fa un any la Mireia va anar a recollir la seva filla a l’escola i la mestra li va explicar que volia sensibilitzar els nens i nenes en la importància de no llençar menjar. “La manera de fer que els nens fossin més conscients d’aquesta realitat era demanant-los si volien un entrepà sencer o només mig, perquè molts acabaven llençant-ne la meitat a les escombraries perquè no se l’acabaven”. Aquest comentari va inspirar el projecte ‘Espigoladors’. Fa uns mesos, aquesta entitat juntament amb altres organitzacions i persones van crear la Plataforma “Aprofitem els Aliments” i el mes de febrer passat van presentar el manifest  “Prou Malbaratar Aliments“. Havent visitat diversos menjadors socials, la Mireia va conèixer la Sílvia. “Mare de dos fills i aturada, la Sílvia anava diàriament al menjador social i, per necessitat, era una ‘espigoladora’ d’aliments als contenidors”. La idea de la Mireia Barba va ser crear una empresa que recollís la verdura i fruita que els supermercats o agricultors descartaven “perquè no l’havien venut o perquè no era visualment prou bonica” i empoderar col·lectius en risc. El projecte ‘Espigoladors’ ha estat seleccionat en el programa d’emprenedoria social de La Caixa 2013.

MireiaBarba-Espigoladors-PauEsculies-7

Mireia Barba, responsable del projecte ‘Espigoladors’. Espigoladors és una de les entitats impulsores de la Plataforma ‘Aprofitem els Aliments’.

Espigolar vol dir aplegar, agafar d'aquí i d'allà... 

Sí. Espigolar vol dir recollir les restes que han quedat de la collita i és un “ofici” ancestral, protagonitzat per dones majoritàriament.

 Vosaltres aplegueu dues coses interessants: menjar susceptible de ser llençat i persones en risc d’exclusió social, empobrides i mal alimentades... 

A Catalunya es van malbaratar l’any 2010 262.471 tones d’aliments, 35 kg per habitant/any, sense incloure el malbaratament que s’esdevé en la gran distribució a l’engròs, en la indústria de transformació dels aliments o en les explotacions

Volem recuperar l’activitat, l’ofici i la dignitat dels primers espigoladors. Ara, sovint s’amaguen, perquè senten que han perdut l’autoestima i la  dignitat. El projecte vol sensibilitzar i educar sobre dos missatges: el primer, transmetre la recuperació del valor dels aliments i concebre les minves alimentàries com un recurs i no com un residu. Cap aliment en bon estat hauria de ser considerat un residu! I, el segon, promoure un canvi d’enfocament que tendeixi cap a una cultura d’aprofitament dels recursos tant de persones com d’aliments, destacant les plenes capacitats que té cadascú i tancant el cercle amb sentit.

 Quin és el model que plantegeu? 

El projecte té quatre objectius principals: recuperar fruita i verdura que es malbarata; inserir i generar oportunitats per a persones en risc d’exclusió social; formar i sensibilitzar sobre la importància de gaudir d’una alimentació sana; i proveir d’aliments sans, saludables persones que no hi tenen accés.

MireiaBarba-Espigoladors-PauEsculies-4

 Interessant!

Volem oferir una alternativa als productors i venedors que generen excedents d’aliments o minves proporcionant-los una solució coherent amb el medi ambient i amb l’entorn social, contribuint a potenciar la seva responsabilitat social d’una manera alineada a la seva activitat i col·laborant amb una entitat sense afany de lucre que aposta per un model transformador. Una part dels aliments que recuperarem els canalitzarem cap a menjadors socials, i donarem accés a aliments sans, saludables i nutritius als usuaris i l’altra part els transformarem en diversos productes de qualitat (sucs, salses, cremes i melmelades).

Tindreu nutricionistes o especialistes per elaborar els productes que voleu comercialitzar?

Estem creant un comitè assessor del qual ja formen part, entre d’altres, l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona, la reconeguda cuinera Ada Parellada i la Fundació La Caixa.

MireiaBarba-Espigoladors-PauEsculies-9

Un enciam espigat d’un hort comunitari podria servir per dur-lo a menjadors socials, perquè conserva tots els nutrients malgrat que comenci a espigar-se.

D’on recollireu els aliments i com connectareu els agricultors i comerciants de queviures amb els col·lectius més desafavorits?

Els productes els recollirem inicialment de grans superfícies, cooperatives, mercats majoristes i d’agricultors. L’objectiu és recollir fruites i verdures que es descarten ja sigui per un descens en les vendes, per excedents de producció, perquè la fruita està madura i el consumidor ja no la vol comprar o per qüestions estètiques. En aquest últim cas, parlem de patates massa grans i amb formes rares, de pastanagues trencades, de plàtans amb punts negres, etc. Totes aquestes fruites i verdures es poden menjar, són aptes per al consum i conserven tots els nutrients intactes, però “són lletges”. Espigoladors vol destacar d’aquests productes creatius i de gran personalitat tot el valor que contenen, que és molt, des d’un punt de vista alimentari, mediambiental i socioeconòmic.

Una idea que serviria per frenar part del malbaratament alimentari de la societat... 

Sí! Les dades són esborronadores: a Catalunya es van malbaratar l’any 2010 262.471 tones d’aliments, 35 kg per habitant i any! I això sense incloure el malbaratament que s’esdevé en la gran distribució a l’engròs, en la indústria de transformació dels aliments o en les explotacions! A més, l’Estat espanyol és el sisè país de la Unió Europea que malbarata més menjar. Estem parlant de 7,7 milions de tones l’any i això representen 163 quilos de mitjana per persona/any, en un país en què hi ha entre 3 i 4 milions de persones que passen gana.

MireiaBarba-Espigoladors-PauEsculies-1

Quin desastre! 

Transmetent la cultura de l’aprofitament

“Et podria parlar de moltes persones anònimes que amb la seva tasca, manera de viure o pensar són exemples molt inspiradors i encoratjadors, però si vols que parli d’algú en concret, parlaré de les meves dues àvies, de 89 i 97 anys! Les dues m’han transmès la cultura de l’aprofitament, de no llençar res, i m’han permès conèixer la importància de combinar diferents productes per fer un plat exquisit amb gràcia”, admet l’educadora social i economista Mireia Barba.

Un llibre: Cradle to cradle (La versió traduïda es titula: De la cuna a la cuna) de William Mcdonough i Michael Braungart.

S’està desaprofitant menjar en un estat excel·lent perquè en alguns casos no té l’aspecte que hauria de tenir! La nostra finalitat és lluitar contra el malbaratament alimentari, que representa un problema ètic, social, nutricional, mediambiental i econòmic. Les conseqüències van més enllà dels impactes socials tan evidents que comporta. Tot el procés de producció, emmagatzematge i transport deixa una petjada ecològica important. Quan llencem menjar també estem llençant els recursos que hem destinat a la producció d’aquests aliments (sòl, aigua, energia) i estem contribuint indirectament a augmentar les emissions a l’atmosfera.

 

Quan començarà a estar actiu Espigoladors? 

Ben aviat! Durant aquest mes de juliol iniciarem una prova pilot que constarà de diverses fases amb l’objectiu de comprovar, pas a pas, el model de funcionament del projecte i el model de negoci, per tal de fer-lo sostenible. És un projecte innovador, transformador i al mateix temps ambiciós; per aquest motiu pretenem anar incorporant els diferents eixos de manera progressiva.

 Amb quins obstacles us heu trobat? 

En aquests moments necessitem una cuina i un magatzem a Barcelona.

Heu visitat alguns locals? 

Sí! Hem visitat escoles que han tancat i hospitals que tenen molt d’espai a la cuina. Estaríem parlant d’una cuina que, ara per ara, estigués infrautilitzada, si pot ser amb registre sanitari. Som conscients que hi ha molts recursos infrautilitzats o que estan tancats però ens falta saber com arribar a contactar-hi.

MireiaBarba-Espigoladors-PauEsculies-2

A Espigoladors no només voleu evitar el malbaratament d’aliments, sinó que voleu aprofitar –també- recursos materials i espais que es troben en desús i que podrien ser molt útils…

Totalment cert! Espigoladors és un projecte 100% amb filosofia d’aprofitament. Aquesta és la base per a l’eficiència i el residu zero. Volia agrair a totes les persones i entitats que han posat un granet de sorra i que continuen col·laborant fent possible que aquest projecte sigui una realitat a punt d’engegar una prova pilot.

De quina manera integrareu els col·lectius desafavorits en la vostra empresa? 

Un punt diferencial del nostre model és la voluntat de fer partícips de tot el procés persones en risc d’exclusió, empoderant-los per tal que puguin generar-se oportunitats i recuperar la vàlua com a treballadors i treballadores. Volem integrar-los en tot el circuit, tant en la recollida com en la producció. Espigoladors pretén fomentar la dignitat de les persones, la confiança i l’autoestima de manera inclusiva i transformadora.

MireiaBarba-Espigoladors-PauEsculies-5

Què hauríem de fer per no malbaratar tants aliments? 

Quatre coses ben senzilles: planificar els menús i els àpats que farem; anar a comprar amb una llista; optimitzar l’ús de la nevera i comprar tant com sigui possible a granel i fresc (sense embalatge) i sense deixar-nos enlluernar per ofertes que ens fan comprar més producte del que necessitem. Per exemple, si dilluns mengem verdura, aprofitar el brou per fer unes llenties amb arròs l’endemà. O fer truites i pizzes artesanals de tota mena amb restes d’hortalisses, llegums o tall que tinguem a casa.

Laura Basagaña

Laura Basagaña
Periodista