Vegetarià de naixement i enamorat de la natura i els animals, ens explica com funciona la medicina naturista i la seva filosofiaPedro Ródenas és un torrent energètic. Tot i que els missatges que dóna són balsàmics, ell és un nervi: parla de pressa, gesticula molt i traspua vitalitat per tots els porus de la pell.
És autor de tres llibres sobre alimentació i medicina naturista i coordina el màster intercol·legial de Medicina Naturista dirigit a metges i infermeres de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Metge de formació, l’any 1978, just quan va acabar la carrera de Medicina, va fundar −amb cinc estudiants més i un editor− la revista Integral.

Quin enfocament dóna la medicina naturista a la salut i a la malaltia?

La medicina naturista interpreta les persones com una prolongació de la natura. Nosaltres som natura i, per tant, nosaltres som allò que respirem, allò que vivim, allò que mengem. I la malaltia és la manera que té la natura d’autoregular-se. Si la fem malbé, si contaminem, si mengem verdures amb pesticides, acabem emmalaltint. Tal com deia Einstein, una persona no és res més que una part limitada en l’espai i en el temps d’un Tot que anomenem Univers. El fet de considerar-nos entitats separades de la natura és una il·lusió òptica que ens empresona. Les malalties són conseqüència del deteriorament de la natura. En rebem les conseqüències perquè ens estem autoagredint.

Quines altres causes fan que apareguin les malalties?

Una de les causes de l’aparició de malalties a Occident és la sobrealimentació, que fa que acumulem proteïnes i greixos en excés. Mentre que a l’anomenat Tercer Món, en canvi, les persones moren d’inanició. En el nostre cas, mengem massa i malament. Alguns tumors apareixen per concrecions de proteïnes, és a dir, per un excés de proteïna que s’acumula a l’organisme. La diabetis apareix quan hi ha un excés de sucre a la sang, mentre que la gota és conseqüència d’un dipòsit excessiu d’àcid úric en el cos, que es produeix quan abusem dels productes carnis. Aquests són només alguns exemples. Una educació sobre allò que ens caldria menjar, no la tenim pas. No s’ensenya, a les escoles. Ni tan sols els estudiants de Medicina tenen una assignatura obligatòria de dietètica a la carrera! Algunes d’aquestes malalties es podrien evitar tenint uns hàbits alimentaris més bons.

En què difereix la medicina naturista de la convencional?

Hauríem de començar pel principi i dir que de medicina només n’hi ha una, que és la que cura els pacients. Però cada cultura i societat ha anat adaptant la seva medicina perquè hi ha diferents enfocaments i aproximacions a la persona, a la malaltia i a la salut. Hi ha diferents criteris. El criteri oficial és el que s’ensenya a la facultat de medicina, però també hi ha altres criteris, que són els de la medicina no convencional. La diferència principal entre l’una i l’altra és que la medicina convencional es basa en una medicació per curar, mentre que la medicina naturista es basa en reforçar l’organisme que serà qui s’autoregularà i es curarà. La medicina naturista entén el cos com un tot, com una unitat i, per tant, les malalties parcials no existeixen. Quan algú té un problema de fetge o ronyó, no és només un problema de fetge o ronyó, és un problema que el cos expressa a través d’aquests òrgans, però el que està malalt és aquella persona en conjunt i la part mental té un paper important en aquest sentit. Tot el cos està regulat per la ment. I cal tenir en compte la part física, però la part emocional, també.

Entesos.

El nostre cos serveix per expressar-nos com a persona, però el més important és què hi ha darrere d’aquell cos. La ment és qui li dóna les ordres. Llavors, els metges naturistes fem un seguiment global de la part física i la part més emocional d’aquella persona. Per resumir-ho una mica, diríem que la medicina convencional és més intervencionista que la naturista. De vegades és essencial intervenir amb fàrmacs tal com fa la medicina convencional, perquè la medicina naturista es pot trobar limitada en processos aguts com les meningitis, les insuficiències hormonals, la diabetis juvenil, o en un càncer que pot requerir cirugia. Però podríem dir que cada cop més caminem cap a una medicina integral, que vol dir agafar les coses bones de cada tipus de medicina. S’ha d’intervenir quan cal, i fer que el cos s’autoreguli i es reforci amb uns hàbits de base saludables. Podríem dir que hi ha dos grans pensaments enfrontats i un canvi de paradigma. La medicina oficial considera que la ciència és un instrument de poder i que nosaltres podem modificar les coses per millorar-les. I davant d’això hi ha un pensament ancestral –la visió més antiga− que diu que la ciència és un instrument de coneixement que serveix per entendre millor com funciona el nostre cos i la natura i que l’hem d’utilitzar per incorporar-nos al ritme de la natura, no pas per alterar-lo.

“Menjar també és una actitud davant de la vida: sóc el que menjo, com ho menjo i la manera com ho elaboro”

Naixem amb salut i la perdem, o a la inversa?

La salut és la conseqüència d’allò que tu fas cada dia. El que menges, el que respires, com et relaciones, el sentit de l’humor que tens, com et prens la vida, la tolerància que tens cap als altres… Tot això mantindrà o farà disminuir el teu capital de salut.

El capital de salut?

Això és com si parléssim d’economia i finances. Tots naixem amb un capital de salut que heretem dels nostres pares i que hem d’administrar durant tota la vida. Segons les inversions que fem, aquest capital es mantindrà o disminuirà. Aquest capital de salut és diferent en cada persona i això explica el fet que hi hagi algú que t’expliqui que ha viscut 100 anys dient que fumava i bevia alcohol. Aquest seria l’exemple d’algú molt ric que gasta molts diners, però com que en té tants, no ho nota. I en canvi, algú que té un capital de salut més discret, si té uns hàbits tòxics ho notarà de seguida. Però si n’és conscient i fa “bones inversions”, recuperarà allò que havia perdut i potser tindrà alguna seqüela, però depenent de cada cas, serà un cas reversible. I aquí entrem en un altre concepte, que és el concepte de culpabilitat o de responsabilitat.

Parlem-ne...

Tu pots viure el tema de la salut culpabilitzant-te, per exemple. “Per culpa meva estic malalta”, però tu ho pots viure com un poder que tens sobre tu mateixa i la teva salut. Imagina’t que la teva salut depengués d’algú altre, això sí que seria un problema! Voldria dir que tu no hi pots fer res. I en canvi, tu tens un gran poder, perquè igual com tu has arribat fins aquí –alimentant-te d’una manera determinada, bé o malament− tu pots reconduir els teus hàbits i recuperar la salut que has perdut, o part de la salut que has perdut, depenent de la situació a la qual arribis.

Interessant!

El responsable de la teva salut ets tu i això et dóna un gran poder! I també voldria destacar la importància que si tu canvies d’hàbits i tens uns hàbits saludables, no només estàs prevenint malalties, sinó fent salut. És a dir, no hi ha una dieta per prevenir el càncer, una altra diferent per prevenir la hipertensió, una altra per prevenir l’Alzheimer, una cardiopatia, perquè això seria incongruent a la vida mateixa. Hi ha uns hàbits que serveixen per prevenir totes aquestes malalties en conjunt. I si tu tens aquests bons hàbits ja és molt. Hipòcrates deia: “Allò que serveix per prevenir, cura”. Caldria que ens escoltéssim més el cos.

I què podem fer per aprendre a escoltar-lo? Sembla que només li fem cas quan la situació és crítica...

És cert. Malauradament, no escoltem prou el cos. De vegades no tenim tots els coneixements necessaris per saber allò que el cos necessita, en aquest cas els metges poden fer de guia, però hi ha coses que són molt elementals: quan un està cansat, vol dir que el cos et reclama descans. Però què fem en lloc d’això? Prenem cafès i tes, estimulants que dissimulen el cansament i així podem continuar rendint. I què passa? Que aquest capital de salut que teníem, l’anem esgotant. La bateria s’acaba. A la nit, les hores de son serveixen per reparar allò que has gastat durant el dia. Si tu cada cop gastes més i repares menys, arribarà un moment que no tindràs energia interna. És comprensible que avui en dia estiguem confosos, perquè la societat actual ens genera una sèrie de necessitats i compromisos que fan que no sapiguem veure allò que és essencial. Però també hem d’aprendre a qüestionar-nos la societat actual. Un bon metge hauria de qüestionar-s’ho tot.

Tu quins consells bàsics donaries?

És important ser ordenat amb els horaris i els menjars perquè el cos està regit per uns bioritmes, té els seus hàbits, com més trenques els hàbits més costa organitzar-se amb el cos. Som animals de costums i massa canvis ens generen un estrès immunitari.

Què més podem fer?

Descansar set o vuit hores cada nit, ser regular en els horaris d’àpats i hores de son. Fer una mica d’activitat física diàriament, caminar si no podem fer una altra cosa. Evitar els tòxics com el tabac, el cafè o les begudes alcohòliques que sobrecarreguen el fetge. També hauríem de beure entre un litre i mig i dos litres d’aigua segons si és hivern o estiu, per eliminar toxines a través de la suor i l’orina.

D’acord!

Hauríem de trobar un petit espai per a l’oci, recuperar un espai per expressar-nos i realitzar-nos: escriure, llegir, pintar, tenir aficions i poder-les practicar. Ser flexible mentalment i desenvolupar el sentit de l’humor ens ajudarà a tenir una bona salut física i psíquica. I òbviament hem de respectar l’entorn, la natura i les persones que ens rodegen! Siguem solidaris!

Això és bàsic!

I, ja per acabar, és essencial que tinguem cura d’allò que mengem! Som el que mengem en l’àmbit físic, però en l’espiritual, també. El concepte d’asseure’t a taula no és només introduir aliments a la boca i prou: tu t’estàs posicionant com a persona quan tries menjar vegetals o carn processada; quan tries cultiu ecològic o quan compres menjar amb pesticides, o animals que han estat engabiats i engreixats amb pinsos modificats genèticament. Menjar també és una actitud davant de la vida! Sóc el que menjo, com ho menjo i com ho elaboro.

Quins aliments hauríem de potenciar?

Cada dia hauríem de menjar vegetals i fruita abundant, juntament amb cereals integrals o llegums i fruita seca, preferiblement de cultiu ecològic. Per anar bé, moderarem molt els lactis, com a molt un al dia i prou! I també controlarem molt el consum de proteïna animal –carn, peixos, ous− que en cap cas hauria de sobrepassar els dos/tres cops per setmana. I recomanaria suprimir de la dieta els aliments refinats, les vísceres, els mariscs, els embotits i fora sucres!

Parlem de les algues...

Les algues són aliments que porten molts nutrients, sobretot molts minerals i oligoelements i proteïnes, també, i això les converteix en un bon complement per a la dieta. La medicina naturista, en les dietes que proposa, les recomana per a dietes depuratives que desintoxiquen el cos i li retornen la força autocurativa.

Laura Basagaña

Laura Basagaña
Periodista