Avui és el dia perfecte per agrair-vos que vosaltres sigueu les culpables –responsables– que Etselquemenges, vuit anys després, sigui un projecte viu. Sou el 86% de la nostra massa, sou majoria absoluta. Les dones sou les grans lectores de la nostra revista digital, un percentatge escandalós i un gran indicador. La revista Cuina, perquè us en feu una idea, té un 40% homes i un 60% dones, una xifra molt diferent de la nostra: 86% dones, 14% homes. Això indica que a les dones els interessen més els temes d’alimentació saludable, de nutrició i salut, i que als homes els agraden més els temes de gastronomia i restauració? Potser podríem concloure que sí.

Per què a les dones ens interessen més els temes de salut i alimentació?

És difícil, sense tenir un bon estudi, treure les conclusions que si les dones llegeixen la nostra revista vol dir que són les que aprenen a fer les receptes, aprenen a tenir una alimentació equilibrada i per tant, per lògica, són, a la majoria de les llars, les que cuinen i tot el que d’això se’n deriva: decideixen què es menja cada dia, on es compra, com es compra, quan es compra, com es cuina i quin dia es menja; tot un trencaclosques que moltes fem de gust, que té un clar component cultural però que, sigui pel motiu que sigui, no deixa de ser un mal de cap diari i que molts dies voldríem delegar o eliminar de les nostres vides, almenys de tant en tant. Maleïda motxilla!

Hi ha dones que fan tres jornades laborals

Totes tenim una doble jornada; hi ha moltes pageses que en tenen tres, de jornades. Al camp, les dones són invisibles, però hi són. I en el món marítim, encara són més invisibles, però hi són. Hi són fent feines que continuen sent terreny exclusiu de les dones, malauradament. Les dones pageses, per exemple, són les que continuen guardant les llavors com es feia antigament o les que tenen cura dels animals petits. No són “dones de pagesos”, sinó que tenen tasques molt establertes. El camp encara està molt masculinitzat, perquè, mentre les dones guarden llavors, falten figures femenines als òrgans de control de decisions, a les juntes de les cooperatives, als despatxos, manant.

Aquestes dones que fan feines invisibles al camp (primera jornada), a banda, tenen la seva feina (segona jornada): són mestres, infermeres, treballen de dependentes. I, a banda, fan les feines de casa seva: la cuina, la casa i els fills (tercera jornada laboral).Per això cal escoltar i donar tot el suport a les seves denúncies. A més cada vegada hi ha més dones que volen ser pageses tal i com constata des de fa anys la consultora agrosocial Neus Monllor. I constata també que moltes de les dones que volen ser pageses ho volen ser sota els principis de l’agroecologia i la sobirania alimentaria, amb el respecte pel producte i el respecte a la terra, lluny de l’agricultura intensiva. I tot i així volen negocis rendibles però plens de valor. Sense aquesta filosofia no serien pageses.

 Les dones tenim una càrrega de feina tan gran que ens fa més propenses a tenir dolors crònics, estrès, ansietat i depressions. 

Tots aquests exemples expliquen per què les dones llegeixen la nostra revista, i és perquè ens agraden els temes culinaris, ens agrada nodrir el cos i la nostra consciència i ànima, no volem produir ni alimentar-nos de qualsevol cosa. Però també sou lectores perquè necessitem informar-nos sobre temes de salut física i emocional, ja que, amb aquestes càrregues de feina que tenim a les nostres vides, som molt més propenses a tenir dolors crònics, estrès, ansietat i depressions; així s’ha estudiat i publicat en moltes ocasions. M’esperança veure que hi ha una mobilització ciutadana imparable cap a la igualtat i sobretot m’il·lusiona que, en aquest camí cap a l’equitat, a l’Ets, hi hagi una comunitat de dones que comparteixen coneixement per menjar millor i trobar-se millor en un món tan complex en què conciliar és extraordinàriament difícil i, molt sovint, frustrant.

Més informació:

  1. Dossier estadístic “Les dones a Catalunya 2018”. Dades elaborades per l’Observatori de la Igualtat de Gènere. 
  2. Potenciar la presència de la dona en el sector agrari 
  3. Manifest ecofeminista

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival

  @nurcoll   @nuriacoll