El Fòrum Girona 2011, a banda de ser un esdeveniment de primer ordre pels oficis del sector de l’hosteleria i la restauració, ha estat l’escenari de moltes ponències a favor d’una gastronomia oberta a altres tendències: la dietètica, la sostenibilitat, l’equilibri. Totes les intervencions van ser dignes d’interès i van col·locar un maó més l’edificació de les anomenades “altres gastronomies”.

Diversos dels meus col·legues de professió consideren que el restaurant gastronòmic no és un lloc adient per a fer una dieta. Estic completament d’acord amb ells. No es tracta d’iniciar una dieta al restaurant sinó d’oferir l’oportunitat de menjar gastronòmicament, és a dir, més enllà de la nutrició bàsica, a persones que ja segueixen una dieta pel motiu que sigui: malaltia, depuració, manteniment o règim o simplement atentes a la relació estretíssima entre el que es menja i com s’és.

Menjar dietèticament és seguir una organització nutritiva que no tanca cap porta al plaer, a la varietat, a l’excitació prèvia a l’acte de menjar.

Actualment i si no em falla la informació, no hi ha cap proposta d’aquest tipus al nostre voltant. És cert que a cada restaurant gastronòmic de la nostra regió, hi ha plats que més o menys són dietètics (amanides, verdures…). Però estranyes vegades ho són del tot. Gairebé sempre podem trobar algun excés o ús d’ingredients problemàtics, ja siguin lactis, sucres en qualsevol de les seves formes, aliments refinats, etc.

 

La gastronomia  i la salut són compatibles

Menjar dietèticament és seguir una organització nutritiva que no tanca cap porta al plaer, a la varietat, a l’excitació prèvia a l’acte de menjar. Només obre una altra porta fonamental. La porta d’allò profundament saludable, tant pel cos com per l’esperit, les dues columnes vertebrals del nostre ser. Per tenir aquesta certesa, tot allò que composa un restaurant gastronòmic ha d’anar en la mateixa direcció, néixer del mateix pensament, d’una vivència armònica, equilibrada i oberta a l’entrega, a la necessitat de col·laborar en el benestar propi de cadascú.

Aquest restaurant no pot ser exclusivament una empresa comercial, un negoci enfocat únicament al plaer -plaer, a més, fugitiu, generalment carregat de conseqüències no sempre innocents.

La gastronomia de toda la vida no es qüestiona. És evident que ha de seguir existint, com a motor de cultura, de superació i d’una infinita font de plaers. Només es tracta de complementar-la amb altres gastronomies, per a tots els públics, amb altres criteris i altres necessitats…però amants, igualment, de Les Gastronomies.