Estic ja molt acostumat a veure com els pacients d’aquestes malalties −entre els quals m’incloc− se senten desorientats per culpa d’informacions de tota mena que no fan més que confondre i desanimar, cosa que provoca un estat d’ansietat i derrotisme. He vist com un pacient recomanava per Internet una dieta paleolítica per a la malaltia de Crohn o com la llet es convertia en la responsable d’un cas de Lupus o com una proctitis per colitis ulcerosa era ja plantejada amb tractaments amb l’Inmurel 50, que va provocar una pancreatitis dolorosa com a efecte secundari. Com que van veure que no funcionava, van proposar al pacient un tractament més agressiu; l’Infleximab, que pot provocar una leucèmia incurable (molt arriscat en pacients que tenen reaccions amb la medicació). També veig com molts col•legues de professió s’aprofiten de la poca salut i la ignorància dels seus pacients per cobrar honoraris abusius que no ajuden gens a fer arribar a la gent la medicina hipocràtica (“que els teus aliments siguin la teva medicina i que la teva medicina siguin els teus aliments”) o galènica (basada en la fitoteràpia), orígens de l’autèntica medicina.
Totes les malalties autoimmunes tenen dues característiques comunes: acidificació metabòlica (més o menys accentuada) i hiperpermeabilitat intestinal. Les dues són provocades per una llarga evolució d’una dieta incorrecta durant anys. És a dir, provocades pel consum de cereals refinats; per la mancança de fruita seca crua o torrada; per l’excés de fregits, sal i sucre; pel consum de lactis provinents de la indústria alimentària que tenen els greixos homogeneïtzats i les proteïnes làcties desnaturalitzades, i per l’abús de la proteïna animal. Si sumem tot això a les males combinacions alimentàries com pasta refinada (macarrons) a la bolonyesa de primer, pollastre amb patates fregides de segon i una peça de fruita fresca de postres o el típic entrepà avorrit de pa blanc i tall; o sopa de pasta (refinada) i truita a la francesa amb un iogurt per sopar, ja tenim la dieta perfecta per desenvolupar problemes de salut.
I s’agreuja més si la dieta no és ecològica i no es consumeix verdura cada dia, ja que si la hiperpermeabilitat (dilatació/inflamació dels budells) ja està instaurada, el que succeirà és que a través del budell es colaran substàncies tòxiques provinents dels aliments (herbicides, pesticides, ceres, hormones, etc.) i també trossos d’aliments massa grossos (de pes molecular elevat, 12.000 daltons o més) que provocaran que el nostre sistema immunitari es torni boig. Boig fins al punt d’atacar l’organisme mateix. Abans de decidir utilitzar medicaments que poden provocar efectes secundaris greus, per què no utilitzem tractaments menys agressius i efectius (encara que alguns metges no ho vulguin veure) i molt menys costosos per a la societat? I molt més econòmics! El cost d’un pacient de Crohn a l’any amb Infleximab és de 8.000 euros aproximadament, mentre que el tractament (no subvencionat) amb eines com les que a continuació veureu pot costar 500 euros l’any! He ocasionat des dels 17 anys un cost a la salut pública d’uns 300.000 euros entre hospitalitzacions, medicació i psicòlegs. No conto el cost de les meves contínues absències a la feina. I la meva recuperació ha estat provocada per tècniques naturals de països seriosos com Alemanya (fitoteràpia), França (oligoteràpia) o Irlanda, o altres amb tradició mil•lenària com la Xina, el Tibet o la medicina Ayurvèdica de l’Índia. A continuació teniu alguns petits exemples generals útils. Cada pacient pot tenir particularitats, però a totes les malalties autoimmunes els va bé un conjunt de coses.
Tant si es pren medicació hospitalària com si no, el tractament que cal aplicar consisteix a fer una dieta vegetariana (ni ou, ni carn, ni lactis, ni ous) d’entre tres a sis mesos. Si no esteu preparats per fer-ho tan intensament, podeu fer dieta vegetariana tres dies a la setmana i potenciar verdures com la ceba cuita, la col de Milà o la xinesa macerades amb llimona o cuites, i la pastanaga crua o cuita (cada dia). El blat modern no és convenient, s’hauria de canviar per espelta o kamut i sègol, civada o ordi. Llegums, fruita seca i llavors com a fonts proteiques vegetals. Probiòtics com la xucrut, el tamari o el quefir d’aigua. A més de cuidar l’alimentació com a principal eina per recuperar-se, ens ajudarem amb suplements com l’Ashwaghanda (medicina ayurvèdica), els comprimits de glutamina (per regenerar el teixit digestiu) i olis omega-3 (com a antiinflamatoris). En els àpats utilitzarem una infusió de plantatge, camamilla, orenga, regalèssia i boldo.
No és fàcil curar-se amb aliments si no dediquem un mínim de temps per planificar, preparar i fer plats gustosos vegetarians, sobretot si no hi tens experiència.
Però per això estem els professionals del sector i les mil i una pàgines d’Internet on podem trobar receptes fàcils i bones. Si un s’implica en la seva curació, les coses surten bé, si un es responsabilitza de la seva salut, curar-se és només qüestió de temps. No deixeu que la indústria farmacèutica dirigeixi la vostra salut, sense haver tingut en compte les eines més útils i pròximes que teniu: ELS ALIMENTS. Assessoreu-vos per professionals del sector que desenvolupin la seva professió de manera honesta i personalitzada.
