Elements que cal tenir en compte:
- Hidratació. Beure prou líquid per generar com a mínim 2.5 l d’orina diària. Si no es beu prou les possibilitats de generar sediments és més gran i, per tant, la formació de càlculs, augmenta. No tots els líquids són vàlids, però: els refrescos que contenen àcid fosfòric (refrescos tradicionals de cola, taronjades o llimonades amb gas) poden afavorir la formació de pedres, al contrari que les begudes amb àcid cítric com ara taronjades o llimonades naturals (1). Tampoc serien convenients aquelles begudes riques en sodi. Recordem que la majoria de sucs comercials en porten una bona quantitat com a conservant. Si eviteu productes de la industria alimentària, hi guanyareu molt, en la reducció del consum de sodi, que és responsable de fer augmentar l’excreció urinària de calci.
- Àcid cítric. El seu consum fa augmentar la diüresi i això beneficia el filtrat renal. Per tant, els sucs que contenen àcid cítric, i que també incorporen potassi, tenen un efecte diürètic i ens poden ajudar per dues raons: la primera és que deixen menys calci disponible a l’orina, i la segona és que el 60 % dels pacients amb litiasi renal tenen un nivell baix de citrat a l’orina, que és el responsable d’evitar que es formin cristalls. Per ajudar a produir aquest efecte només cal afegir 120 ml de suc de llimona, meló o taronja al dia i no farem augmentar els nivells d’oxalats (1).
- Proteïna animal. Elevar el consum de proteïna animal per sobre de 0.8 g/dia no és bona idea, ja que ens farà pujar molt el calci i l’àcid úric a l’orina, i en farà disminuir el citrat i el pH. Per tant, hem de donar valor a la proteïna vegetal, que no l’acidifica. Una bona manera de fer-ho seria fent sopars sense proteïna animal. Tanmateix, hi ha estudis (6) que no relacionen càlculs renals i proteïna animal.
- Calci. No és un problema. De fet, hi ha estudis (2,5) que demostren que ingerir poc calci afavoreix processos renals amb símptomes. Això passa perquè, en no haver-hi prou calci als budells, els oxalats queden lliures per ser absorbits a la sang i formar càlculs oxàlics dolorosos (1) als ronyons. Per tant, hem de potenciar les algues, la fruita seca, les llavors i els cereals integrals sense gluten, prèviament remullats durant una nit. També podem optar per iogurts o formatges tendres o frescos de cabra o ovella, que aportaran prou calci perquè els oxalats aportats a la dieta no siguin un problema.
Oxalats. Els oxalats s’haurien de controlar per tots aquells que tenen hiperoxalúria, és a dir, excreció elevada d’oxalats a l’orina. Les fonts d’oxalats més habituals són la xocolata, els espinacs, les patates i la fruita seca. O també mongetes tendres i blanques, albergínia, escarola, carbassa d’estiu, verdures de conserva i fruits del bosc. Però hi ha molts aliments que en contenen en nivells més modestos i altres que varien en funció de la estació de l’any, la maduració o la varietat. (Handbook of Clinical Dietetics, second edition, pag. 545-525).
Suplements i vitaminesPer tant, no té molt de sentit fer una dieta d’eliminació de tants aliments interessants per a la salut, si tenim aquesta tendència. És millor buscar una forma de disminuir aquest oxalat lliure en els ronyons. I això ho podem aconseguir amb suplementació, tal com explico a continuació.
Els suplements de vitamina C en dosis elevades (500-1000 mg/dia) fan augmentar els oxalats a l’orina i això no ens interessa. Per contra, els suplements de 50 mg o més de vitamina B6 (Piridoxina), poden reduir la formació d’oxalat urinari (3). Podem incloure aliments rics en Piridoxina com ara plàtans, alvocats o flocs de civada. Una bona manera de fer-ho seria introduir-los com a esmorzar.
- Oli de peix
Les dietes occidentals tenen un desequilibri molt gran cap al consum elevat de greix araquidònic (AA) o omega-6, que intervé en la formació de prostaglandines inflamatòries (PGE2), que provoquen hipercalciuria. Per això, hem de potenciar els greixos rics en àcid icosapentaenoic (EPA), que podem trobar al peix blau petit (verat, sardina, seitó i anxoves) o en llavors com el lli, el cànem o la chía. Si suplementem hauríem de proporcionar 1.200 mg d’oli de peix al dia en forma de càpsules. Això interferiria en la producció de PGE2 i, per tant, disminuiria la formació de càlculs de calci i d’oxalat. A més, produiria una reactivació del calci renal (a través de la nefrona Na/K/2Ca transportadora).
Hi ha medicaments que poden agreujar la situació (4):
- Inhibidors de l’anhidrasa carbònica (topiramat). Per a la migranya.
- Efedrina (utilitzada en medicaments per a refredats i grips).
- Suplements de calci amb vitamina D (si se n’ha de prendre ha de ser citrat de calci).
- Indinavir o sulfadiazina (antibacterià tòpic).
També podem trobar aliments que afavoreixen l’aparició de càlculs renals com els cereals refinats, el glutamat monosòdic, el gas carbònic, la sal refinada, el sucre refinat o l’alcohol, tots ells responsables de produir més calci urinari. Millor no consumir-los.
Podem utilitzar ajudes en forma d’herbes o plantes (fitoteràpia) per ajudar a disminuir els càlculs renals i millorar la diüresi. Per exemple:
- L’ortiga (U.Dioica L.) té capacitat diürètica. (7. Pàg.132-133)
- La cua de cavall (Equisetu Arvense) és diürètica i remineralitzant (7. Pàg 53-54), i molt útil en cas de càlculs renals. (8).
- Morritort bord (Lepidium Latifolium). Amb capacitat per dissoldre càlculs renals, especialment els d’àcid oxàlic.
- Decocció de ceba. Fer bullir tres cebes grans en 1’5 l d’aigua a foc lent i amb tapa fins que les cebes es desfacin. Deixar reposar i beure el líquid colat, durant un dia. Repetir-ho fins a orinar la pedra o la sorra.
Nota: aquestes infusions i remeis no s’han d’utilitzar quan el pacient té una crisi de dolor perquè podria ocasionar lesions als conductes urinaris en arrossegar els càlculs cap a l’exterior.
En resum:
1-Beu prou aigua (4-8 gots) fora dels àpats principals o tisanes que continguin alguna de les herbes esmentades.
2- Comença el dia amb suc d’aranja o taronja o beu llimonada amb aigua per dinar i per sopar per augmentar l’aportació d’àcid cítric.
3- Si prens cereals: pocs i integrals. Pans, pasta, galetes, pizzes, etc. millor si te’ls fas tu i no són industrials. La civada pot ser una bona opció.
4- Consumeix preferiblement peix abans que carn i combina-ho amb una bona ració de verdures crues i cuinades. 1 part de proteïna per 3 o 4 de verdures.
5- Tria aliments rics en calci i proteïna vegetal com la fruita seca i les llavors. I si prens formatge, que sigui de cabra tendre o iogurt de cabra.
6- Utilitza l’alvocat i el plàtan per augmentar el consum de vitamina B6 i, si prefereixes suplementar-te, consulta un professional.
Cuina i fotografia: Núria Roura
Exemple de dieta d’una setmana
Esmorzar: Llet de coco amb flocs de civada o alvocat amb pernil ibèric o indiot natural. O si ho preferim, iogurt de cabra amb llavors de sèsam i plàtan. Infusió d’ortiga, regalèssia i cua de cavall.
½ Matí: Plàtan o fruita del temps
Dinar:
Amanides com per exemple:
- Ruca, pastanaga i ceba, olives, llenties i seitons en vinagre.
- Canonges, col llombarda, pastanaga, tàperes, verat amb vinagreta d’umeboshi.
- Arròs integral, enciam full de roure, espàrrecs verds, pastanaga, cibulet, nous amb olivada d’olives negres i fulles d’alfàbrega.
- Amanida russa amb “allonesa” (maionesa amb all) amb ou i verat.
- Brots tendres, ceba marinada en llimona, pastanaga, cogombre, anxoves i olives.
- Espaguetis de carbassó amb salsa de llimona, tahina i tamari.
- Germinat de llenties, col llombarda, pebrot vermell, ceba, cogombrets, enciam meravella o llarg, llavors de gira-sol i vinagreta de llimona i oli.
Si es vol prendre un segon plat, es pot escollir entre peix o carn o un plat de verdures remenades amb ou.
Beure una infusió com les del matí de postres (s’hi pot posar un glaçó, si fa calor).
Berenar: Fruita o gelat de fruita natural (es pot triturar amb plàtan o alvocat, un suc de pastanaga, poma i llimona amb fulles de menta, i congelar-ho).
Sopar: Cremes fredes o calentes de pastanaga, carbassó, ceba, carbassa, fonoll, pèsols amb menta, espàrrecs o porro (també es poden fer a la planxa o al vapor o al forn o en forma de saltats ràpids tipus wok).
I de segon, petites quantitats de peix blau, blanc o marisc (gambes, escamarlans, sípia, pop, sipions) o hummus de pèsols o de pastanaga o truita a la francesa d’alls tendres.
Infusió recomanada de postres.
Bibliografia/referències:
1-Medical and Dietary Therapy for Kidney Stone Prevention (PUBMED). Manoj Monga. Stevan B. Streem Center for Endourology & Stone Disease, Glickman Urological & Kidney Institute, The Cleveland Clinic Foundation, 9500 Euclid Avenue/Q10-1, Cleveland, OH 44195.
2- Curhan GC, Willett WC, Rimm EB, Stampfer MJ. A prospective study of dietary calcium and other nutrients and the risk of symptomatic kidney stones. N Engl J Med. 1993;328:833–838.)
3- (Curhan GC, Willett WC, Speizer FE, Stampfer MJ. Intake of vitamins B6 and C and the risk of kidney stones in women. J Am Soc Nephrol. 1999;10:840–845. [PubMed).
4-Management of kidney stones Nicole L Miller, James E Lingeman,BMJ. 2007 March 3; 334(7591): 468–472. doi: 10.1136/bmj.39113.480185.80.
5-Dietary calcium from dairy and non-dairy sources and risk of symptomatic kidney stones Eric N. Taylor, Gary C. Curhan,J Urol. Author manuscript; available in PMC 2015 April 12.Published in final edited form as: J Urol. 2013 October; 190(4): 1255–1259. Published online 2013 March 25. doi: 10.1016/j.juro.2013.03.074
6-Impact of Nutritional Factors on Incident Kidney Stone Formation: A Report From the WHI OS Mathew D. Sorensen, Arnold J. Kahn, Alex P. Reiner, Timothy Y. Tseng, James M. Shikany, Robert B. Wallace, Thomas Chi, Jean Wactawski-Wende, Rebecca D. Jackson, Mary Jo O’Sullivan, Natalia Sadetsky, Marshall L. Stoller, WHI Working GroupJ Urol. Author manuscript; available in PMC 2014 September 16.
7- Plantes medicinales. El Dioscórides renovado (Pio Font Quer). Ed. Labor S.A.
8- El poder curative de las plantas medicinales. Ed. Adahana.
9-Sanando con alimentos integrales. (P.Pitchford). Ed. Gaia.
10- WWW.Enbuenasmanos.com
Article escrit per:
Marc Vergés
Dietista-nutricionista
