És molt habitual veure en consulta criatures hiperactives, joves introvertits o callats que no s’atreveixen a parlar amb els altres o no es volen apuntar a activitats d’oci o esport perquè s’avergonyeixen de la seva pell o perquè tenen picor quan suen.
La dermatitis atòpica durant la infància
L’època lactant –i fins als 2 anys– és el moment en què es manifesta la dermatitis amb més freqüència. Apareix la pell seca i amb descamació, amb més gravetat a les galtes, la zona perioral i el coll. A aquesta edat els nadons no poden queixar-se de la picor, però en veiem el sofriment a través de trastorns del son, irritabilitat, plor i retard en el creixement.
Durant la infància, lesions com ara plaques seques i amb descamació les trobem a la cara anterior dels colzes o a la cara posterior dels genolls. És habitual que els pares ens expliquin que els seus fills estan sempre inquiets, que no es concentren bé o són hiperactius.
A partir de l’adolescència aquest tipus de problemes milloren, encara que no sempre. I, tot i que no és habitual, la dermatitis també pot debutar en l’edat adulta. En aquests casos sol ser en forma d’èczema de mans, parpelles o llavis; o en forma d’envermelliment amb descamació i picor generalitzat per tot el cos.
La temuda progressió atòpica
L’atòpia és una afectació sistèmica que presenta una alteració de la funció barrera, tant a la pell com a les mucoses, però també un desequilibri inflamatori sistèmic que pot afectar altres òrgans, com el pulmó i l’intestí.
El terme progressió o evolució atòpica fa referència al seguit de patologies que experimentaran els pacients atòpics si no hi intervenim de manera precoç.
- El primer que s’esdevé és una alteració de la funció barrera, amb una resposta immunitària alterada.
- Si no es corregeix de manera primerenca, el següent que apareix són les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries, ja que es permet que hi hagi penetració d’al·lèrgens alimentaris a través de la zona cutània perioral, afectada en els lactants amb tanta freqüència (al contrari que l’exposició oral, que podria crear tolerància).
- I amb el pas el temps, a mesura que els nostres aparells i sistemes s’exposen i els aeroal·lèrgens penetren, es desenvolupa, finalment, rinoconjuntivitis o asma al·lèrgiques.
Per tant, l’aparició precoç de la pell seca i la dermatitis és un factor de risc per desenvolupar diverses patologies durant la infància.
Els principals desencadenants de la progressió atòpica
- Desencadenants irritants
Moltes vegades, el simple fet que la pell s’assequi ja produeix picor. La roba de llana, la roba sintètica, l’ús excessiu de detergents o agents químics mal aclarits, les temperatures extremes, la baixa humitat o fins i tot rascar-se. - Desencadenants emocionals
Amb l’estrès emocional de passar uns exàmens o un problema de parella n’hi ha prou per produir un brot; les alteracions del son, tenir una malaltia concomitant o un ingrés hospitalari. - Desencadenants ambientals
La presència d’àcars o si el pacient té sobrecreixement de microorganismes sapròfits a la pell, com per exemple Staphylococcus Aureus, Streptococcus o Candida, que normalment ja hi són, però en molta menor quantitat. - Desencadenants alimentaris
N’hi ha molt pocs que s’hagin demostrat realment implicats, però sí que ho està la proteïna de la llet de vaca i la de l’ou si el pacient en menja sent intolerant o al·lèrgic. - Desencadenants al·lèrgens de contacte o inhalats
Com l’epiteli d’animals, al·lèrgia de contacte al làtex o al níquel de la bijuteria o les sivelles de cinturons o sabates.
La dermatitis atòpica és una malaltia multifactorial
La dermatitis atòpica es desenvolupa en persones de constitució atòpica i és una malaltia multifactorial. Existeixen diferents factors
- Factors endògens o genètics
Sobretot els vinculats a la funció de barrera epidèrmica. L’atòpia i la dermatitis atòpica es caracteritzen per l’alteració de múltiples gens (poligènica) però, tot i la predisposició genètica, hi ha una expressió variable dins de la mateixa família. L’àvia d’un pacient pot tenir asma, rinoconjuntivitis al·lèrgica i pell seca, i el pacient tenir només un èczema de mans (les 3 malalties atòpiques estan vinculades als mateixos gens). - Factors exògens; l’exposició ambiental
El mitjà amb el qual l’ésser humà està en contacte constantment és l’exposoma. Es tracta del medi en què vivim (ambient rural o urbà, clima càlid, fred o humit, la contaminació…), la vida que portem (dieta, activitat física, treball o ocupacions) i el nostre ambient intern (el nostre metabolisme o la nostra biologia particular).
