La canyella és una de les espècies més utilitzades per donar sabor a les receptes, perquè aporta una dolçor molt característica i inconfusible. S’obté de l’escorça d’un arbre que pertany a la família del llorer –Cinnamomum verum zeylanicum– i és originari de Sri Lanka. Es fa servir des de fa milers d’anys i es tracta, probablement, d’una de les espècies més antigues del món.
Per obtenir el canonet de canyella, s’extreu l’escorça de l’arbre i després es deixa fermentar durant 24 hores i se’n raspa la capa externa. Després s’enrotlla i es deixa assecar, normalment al sol.
Un remei natural mil·lenari
Més enllà de l’ús culinari, les cultures asiàtiques han fet servir la canyella durant mil·lennis a causa del seu gran poder terapèutic. Entre altres propietats, destaca l’efecte hipoglucemiant, especialment interessant per a les persones amb problemes derivats d’una mala gestió del sucre. Però té un ús medicinal molt més ampli, perquè es tracta d’una espècia amb una capacitat antiinflamatòria i antioxidant molt potent. Fins i tot, s’ha fet servir durant moltíssim temps com a conservant natural.
La canyella està indicada per millorar les digestions i també per prevenir refredats, ja que és expectorant i té propietats analgèsiques.
Hi ha una gran evidència científica que demostra que la canyella és beneficiosa per a la sensibilitat de les cèl·lules a la insulina, ja que millora els nivells de glucosa en sang i els seus efectes metabòlics. El responsable d’aquest efecte és un polifenol polímer de metil-hidroxichalcona (MHCP), que és un metabòlit secundari de les plantes. El 2018 es va fer un estudi entre 140 pacients amb diabetis mellitus tipus II, en el qual es va veure com el complement de canyella millorava els paràmetres lipídics, antropomètrics i glucèmics en comparació amb el grup placebo, especialment en pacients amb sobrepès i obesitat.
De Ceilan o de la Xina?
Hi ha dues espècies de canyella: Cinnamomum aromaticum o cassia, que és la més comercialitzada actualment, i Cinnamomum zeylanicum o verum. A simple vista no són tan fàcils de distingir, però hi ha algunes diferències.
La canyella de Ceilan té un sabor més dolç i suau, mentre que la xinesa (Cassia) és més forta i amarga. Aquesta última sol contenir més cumarina, un aromatitzant natural que compleix una funció de defensa de la planta enfront dels depredadors i que, ingerida en grans quantitats, podria causar danys hepàtics i renals. A més, té un efecte antagonista a la vitamina K, que és la vitamina que intervé en la coagulació, amb la qual cosa, en cas de lesió, podria comportar un risc més alt d’hemorràgia.
Si la canyella està en format pols, necessitarem mirar l’etiqueta per saber de quina espècie es tracta. Si no hi diu res, llavors sospitarem que es tracta de l’espècie Cassia, perquè és la més econòmica. Si, en canvi, la trobem en branca, llavors serà més fàcil diferenciar-les: mentre que la canyella Cassia té una capa d’escorça relativament gruixuda enrotllada, la de Ceilan té diverses capes fines d’escorça enrotllades.
La dosi més efectiva
Aconseguir els beneficis d’aquesta espècia a través de la dieta no és tan simple. Faria falta posar canyella a cada mos! Per això, un complement pot ser la manera més efectiva de beneficiar-se de les seves propietats terapèutiques.
La casa alemanya Raab Vitalfood, amb més de trenta anys en el sector de la complementació natural, ofereix un complement nutricional de canyella orgànica de Ceilan en càpsules. La seva fórmula conté de manera natural el metabòlit responsable d’afavorir la sensibilitat a la insulina, el MHCP.
A més, les càpsules de canyella orgànica de Ceilan de Raab són veganes i no contenen gluten, lactosa, components addicionals ni substituts del sucre. Una opció fàcil i adequada per integrar més la canyella de Ceilan a la nostra vida diària.
