L’estómac és un òrgan –en forma de sac, més o menys– que té un paper fonamental en la digestió dels aliments. Dins seu s’hi barreja el bol alimentari que hem generat a través de la masticació amb els sucs gàstrics provinents de les cèl·lules de l’estómac, els sucs pancreàtics i els sucs biliars. Aquestes secrecions contenen enzims, entre altres substàncies, que permeten pair els aliments per absorbir-los adequadament.

Entre els sucs gàstrics, hi ha l’àcid clorhídric, una substància que alliberen les cèl·lules especialitzades de l’estómac que ajuda a acidificar el pH de l’interior d’aquest òrgan, cosa important i necessària per a la digestió i que, alhora, constitueix una barrera de defensa davant de substàncies o microorganismes no desitjats.

Una de les funcions de l’àcid clorhídric és activar la pepsina, l’enzim necessari per digerir les proteïnes, i mantenir un pH òptim perquè funcioni bé. Per tant, per tal de pair bé els aliments proteics cal tenir uns bons nivells d’aquest àcid; si no, les digestions poden ser molt més lentes o insuficients. Però a més, mantenir un pH àcid a l’estómac també és important, perquè hi ha certs micronutrients dels aliments, com el ferro o el calci, que necessiten d’aquesta acidesa per poder ser digerits i absorbits adequadament.

Per altra banda, l’absorció de la vitamina B12 –molt important per al sistema nerviós i per a la formació dels glòbuls vermells– també depèn dels sucs gàstrics, ja que permeten alliberar el factor intrínsec, una glucoproteïna que s’encarrega de fixar la vitamina B12 a l’intestí prim perquè pugui ser absorbida.

Àloe per desinflamar l’estómac

Sovint, per culpa de l’estrès, certs medicaments o aliments concrets, l’estómac es veu afectat. La capa mucosa de l’estómac i la secreció d’àcid clorhídric pot disminuir i això afecta directament les digestions, que empitjoren: apareix una simptomatologia desagradable com acidesa, malestar abdominal o dolor, rots, mal alè o inflor.

Tendim a pensar que l’acidesa és una conseqüència de la hiperclorhídria, per hiperproducció d’àcid clorhídric o hernia de hiatus, però també ho és de la hiperclorhídria, a causa d’una disminució de la capa mucosa estomacal. En tots dos casos, un gran remei per desinflamar l’estómac, protegir-lo i regenerar la mucosa és prendre suc d’àloe.

L’Aloe vera, també conegut com “la reina de les plantes medicinals”, ha estat considerada un gran remei natural des de fa més de cinc mil anys, perquè té molts efectes positius sobre l’organisme. És una planta d’aspecte vistós que destaca per la seva capacitat de sobreviure en períodes calorosos i secs durant molt de temps. Dins la polpa, hi ha el gel que serveix per preparar diferents solucions beneficioses per a la salut. El suc està format per un 99% d’aigua i un 1% de més de dos-cents ingredients valuosos com vitamines, minerals, enzims, aminoàcids i acemannan (un compost que té propietats immunoestimulants i antivirals). Tots coneixem els seus beneficis per a la pell –va bé per hidratar i tractar cremades– o per als intestins –afavoreix el transit de les deposicions–, però té molts més beneficis, especialment per al sistema gastrointestinal, gràcies a les seves propietats antiinflamatòries, antisèptiques, antibiòtiques i antioxidants.

Per protegir les parets de l’estómac, regenerar-ne la mucosa i regular la secreció d’àcid clorhídric se’n recomana prendre 20-30 ml abans dels tres àpats principals. A més, si hi ha ulceres estomacals, també resulta beneficiós prendre’n per ajudar a cicatritzar les ferides.

El que és important és triar un suc d’àloe de qualitat i de cultiu biològic que garanteixi que s’ha obtingut per mitjà d’un procés acurat de premsatge i filtratge de les fulles de la planta, com és el cas del suc de Raab Vitalfood: natural, ecològic i sense cap tipus d’additiu.