La biòloga Silvia Méndez Alonso inicia el seu camí a Etselquemenges parlant-nos dels polifenols, uns compostos presents dins el món vegetal i amb efectes molt potents per a tot organisme que estigui en condicions de digerir-los, absorbir-los i metabolitzar-los. El teu n’és un?
Una poma, com molts altres aliments, és molt més que fibra, aigua, vitamines i minerals. Els aliments també són fonts de polifenols, fitosterols, poliamines, carotenoides, glucosinolats, organosulfurats, betaïnes… Aquest grup de compostos és conegut amb el nom de componentsfitoquímics i és eix de molts estudis gràcies als seus múltiples beneficis per a la salut.
Posem com a exemple els polifenols, que estan molt “de moda”. Aquests compostos fitoquímics són metabòlits secundaris presents dins el món vegetal: te, cafè, vi, fruita, vegetals i hortalisses, cereals integrals, fruita seca i cacau. Les seves propietats “antioxidants” han tingut i tenen un gran interès en molts estudis clínics, preclínics i epidemiològics, que els suggereixen com a possibles elements importants que cal tenir en compte per a la prevenció de malalties cròniques com malalties cardiovasculars, diabetis, càncer, osteoporosi i malalties neurodegeneratives; sobretot de les primeres citades.
Però… esteu realment preparats per beneficiar-vos dels efectes que tenen? Abans de respondre, us convido a seguir amb mi el viatge d’un polifenol des que s’adquireix l’aliment, fins que arriba a les cèl·lules.
Imagineu-vos que arribeu al mercat (ecològic, per descomptat) i decidiu comprar unes pomes perquè heu sentit que tenen molta quercitina (un flavonol, un tipus de polifenol), i que diuen que “són molt bones per a la salut: són antioxidants”. Em permeto fer un estop per explicar que els aliments en fresc tenen quantitats diferents de polifenols; bé perquè són varietats distintes, o bé perquè, tot i ser la mateixa, les condicions de conreu han estat diferents: les més dures i exigents per a les plantes són les que ofereixen aliments amb més compostos d’aquests.
Continuem el viatge… Ara arribeu a casa i decidiu menjar la poma: la renteu i la peleu… Alto! Si voleu beneficiar-vos dels polifenols, l’heu de consumir sense pelar (recordeu que heu anat a un mercat ecològic i que la poma no porta pesticides). Llavors decidiu no pelar-la i menjar-vos-la. Continuem… Els polifenols segueixen el seu camí al llarg del tub digestiu fins a l’intestí prim, on hauran de ser absorbits per poder arribar a la sang i a les cèl·lules, i formar part de les moltes rutes metabòliques responsables dels efectes preventius ja citats.
És aquí quan els polifenols han de superar una autèntica gimcana:
- Som al principi de l’intestí prim. En el procés d’absorció intestinal intervenen enzims específics (lactase phloridzin hydrolase, LPH, i cytosolic ß-glucosidase, CBG) i transportadors (SGLT1) que estan ubicats a l’intestí. Concretament, la LPH es troba en el brush border dels enterocits; és a dir, a les microvellositats de les cèl·lules epitelials de l’intestí prim, que s’encarreguen que arribin a la sang tots els nutrients resultants de la digestió dels aliments ingerits.
Després d’aquest procés, els polifenols s’alliberen d’alguns dels seus components i es converteixen en uns compostos més simples anomenats aglicones, que poden entrar en els enterocits, i experimenten el mateix procés que es posa en funcionament al fetge quan hi ha alguna cosa per desintoxicar a l’organisme (la famosa faseII detox). Ara aquests compostos ja estan preparats per arribar a la sang, passar pel metabolisme hepàtic, entrar a les cèl·lules diana, i formar part de tots aquests processos que fan que es digui que “les pomes són molt bones per a la salut: són antioxidants”.
- Ara bé, hi ha alguns dels polifenols que no aconsegueixen travessar l’intestí prim i segueixen el seu viatge fins a l’intestí gruixut. Aquí la microbiota (“flora intestinal”) té un paper molt important perquè els transforma en altres compostos perquè llavors sí que puguin absorbir-se i arribar al fetge, on també pateixen la famosa fase II detox, l’últim pas abans d’entrar a la circulació sistèmica i arribar a les cèl·lules diana.
Llavors, ara que ja sabem una mica més el paper dels polifenols i el viatge que han de fer al llarg de l’organisme: creieu que esteu realment preparats per beneficiar-vos dels seus efectes?
Com haureu vist, els polifenols han de superar diversos “obstacles” en aquesta gimcana particular que posa l’organisme; i hi ha diversos teixits, òrgans i enzims implicats. Sé que hi haurà moltes coses noves en tot això que us he explicat; però ho faig perquè vull que comprengueu que aquesta gimcana és força complexa per generalitzar que tothom pot beneficiar-se dels efectes dels polifenols.
Ara, i per simplificar-ho, subratllarem alguns aspectes importants:
1) Aliment saludable. La quantitat de polifenols és diferent segons el tipus i la varietat de l’aliment en concret. A més, un article recent assegura que el contingut és sempre més alt en aliments ecològics.
2) Formes de consum de l’aliment. És important com es consumeixen els aliments: amb/sense pell, cuinats/crus, frescos/congelats…
3) Proteïnes. Consumiu proteïna de qualitat i en quantitat suficient per poder tenir enzims i transportadors?
4) Intestí prim. Teniu l’intestí en condicions per poder absorbir els nutrients dels aliments que ingeriu? Com esteu d’ànim al llarg del dia?
5) Intestí gruixut i microbiota. Us infleu al llarg del dia? Com feu la femta? Esteu estressats?
6) Fetge. Teniu algun poliformisme (SNPs) en algun dels meus enzims detox? Sou una persona irascible i colèrica? Consumiu aliments ecològics i lliures de tòxics?
Per tot això, la nutrició ha de continuar avançant per poder passar d’una medicina preventiva a una de predictiva; i d’una poblacional a una de personalitzada. Aquí és clau parlar de les naixents “ciències òmiques”.
Aviat sortirà la segona part d’aquest article. Us convido a llegir-la per tenir algunes idees generals sobre com cuidar aquests diferents punts, i per introduir-vos i explicar què és això de les ciències òmiques.
Gràcies per permetre’m compartir-ho.
Si voleu seguir informant-vos, hi ha alguns articles molt interessants:
- Cardona, F., Andrés-Lacueva, C., Tulipani, S., Tinahones, F. J., & Queipo-Ortuño, M. I. (2013). Benefits of polyphenols on gut microbiota and implications in human health. The Journal of Nutritional Biochemistry, 24(8), 1415–22. doi:10.1016/j.jnutbio.2013.05.001
- Crozier, A., Del Rio, D., & Clifford, M. N. (2010). Bioavailability of dietary flavonoids and phenolic compounds. Molecular Aspects of Medicine, 31(6), 446–67. doi:10.1016/j.mam.2010.09.007
- Peré-Trepat, E., Ross, A. B., Martin, F.-P., Rezzi, S., Kochhar, S., Hasselbalch, A. L., … Sørensen, T. I. a. (2010). Chemometric strategies to assess metabonomic imprinting of food habits in epidemiological studies. Chemometrics and Intelligent Laboratory Systems, 104(1), 95–100. doi:10.1016/j.chemolab.2010.06.001
Article escrit per:
Sílvia Méndez
Biòloga, màster en nutrició i metabolisme.
Professora i assessora nutricional holística.
Fundadora de V de Vegetal.
Divulgadora científica.
