A la Cerdanya, els productes ecològics, de proximitat o Km0 i artesanals permeten seguir una dieta saludable i equilibrada, alhora que gaudim dels productes de temporada, plens de propietats i sabor. Molts tenen denominació d’origen protegida o el certificat de producció ecològica.

Vaques muntanya Ecopyrene-730

Vaques d’Ecopyrene

Carn ecològica

En molts establiments de la zona, o directament a través dels productors, és possible adquirir carn ecològica. Els animals es crien amb accés a l’aire lliure, amb alimentació ecològica i sense fer servir antibiòtics de manera preventiva. Així s’obté un producte carni ecològic, saludable i amb un gust i qualitat excel·lents. Podem trobar carn de vedella, xai, equí i pollastre.

Un exemple de carn ecològica és la d’Ecopyrene, una empresa familiar que produeix carn ecològica de vedella criada i engreixada a la Cerdanya com s’ha fet tota la vida. Els seus vedells s’alimenten de llet de la mare fins als sis mesos, i després mengen farratge de la pròpia finca i pinso ecològic que passen per un molí propi.

El ramat consta d’una seixantena de mares i dos toros; la reproducció respecta el moment biològic de cada animal i molts es reprodueixen a l’aire lliure. Les vedelles pasturen quatre mesos als peus de la serra del Cadí, des de principi de juny fins a Sant Miquel.

Una de les seves característiques principals és la traçabilitat del producte, ja que controlen des de la producció a la granja, fins a l’escorxador –inscrit al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica– i l’obrador –situat a Bellver de Cerdanya i que fa venda directa. La carn també es pot trobar en carnisseries i establiments especialitzats i a través de la venda en línia al seu web.

A més, ofereixen la possibilitat de visitar les seves instal·lacions, on, properament, està previst que hi obrin una aula d’educació ambiental.

Altres empreses que produeixen carn ecològica són Casa Cerdanya, a Saneja; Biopirineus a Bellver; Abenur, a Prullans, i Ecogalla Ansovell, al Baridà.

Terra de formatgeries-730

Terra de formatgeries

A la Cerdanya hi ha formatges de vaca i d’ovella reconeguts arreu per la seva qualitat excel·lent, elaborats de manera artesanal, naturals i sans.

Dues de les formatgeries ceretanes principals, Molí de Ger i Vall de Meranges, han rebut el reconeixement per l’extraordinària qualitat dels seus productes a la Fira de Formatges Artesans dels Pirineus en el marc de la Fira de Sant Ermengol a la Seu d’Urgell, i a la Mostra de Formatges d’Alp, entre d’altres. Totes dues produeixen amb llet de ramats propis.

Al Molí de Ger, la fase de transformació de la llet es fa de manera absolutament artesana i els únics ingredients que fan servir són llet crua, sal i ferments, de manera que el formatge final no inclou cap mena d’additiu, ni conservant, ni colorant. Actualment, l’empresa familiar se centra en el sector de producció de llet bovina de la raça frisona.

La marca Vall de Meranges té un ramat d’ovelles que pasturen pels prats de muntanya de la Cerdanya i que donen la llet amb què fan els seus formatges, que curen sobre fusta de manera tradicional.

Altres formatgeries ceretanes són Ca l’Ermengol i la Formatgeria de Llívia, aquesta darrera amb una gamma molt àmplia de productes.

Productes d'artesans alimentaris del Pirineu-730

Productes d’artesans alimentaris del Pirineu

Associació d’Artesans Alimentaris del Pirineu

L’Associació d’Artesans Alimentaris del Pirineu aplega productors i professionals que treballen per oferir un aliment d’alta qualitat avalat per tots, tal com destaca en nom de l’associació el cansalader de Cal Jaume de Bellver, l’Antoni Vigo. L’objectiu de l’entitat és promoure “la feina del productor artesà, persones que ens ho fem tot i que no fem servir cap producte químic, de manera que el que fem és completament natural”.

L’associació es regeix per uns criteris de qualitat segons els quals els formatges han de ser fets amb llet crua o pasteuritzada del ramat propi o del territori, les verdures i les herbes ecològiques han de ser conreades a casa i els productes naturals han de ser de recol·lecció silvestre i prou (melmelades).

En aquests moments, Artesans Alimentaris del Pirineu aplega dinou productors, entre formatgers, cansaladers, elaboradors de mel i melmelades, i criadors de vedella ecològica. De tots, pertanyen a la Cerdanya: Ple de Bo de Travesseres, Formatgeria el Molí de Ger, El Tupí de Bor, Casa Jaume i Ecopyrene de Bellver, i Formatgeria Vall de Meranges.

farinera-730

Farinera de Bellver

La farinera de Bellver

La Farinera de Bellver fa una olor dolça i familiar que, juntament amb la visió de la maquinària dels anys quaranta, la fusta i els sacs de farina, et transporta a un temps passat.

Tot el blat que molen és comprat als pagesos de la comarca, de Km0, i és la matèria primera d’algunes fleques de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Ripollès i el Berguedà que clouen el cicle d’aquest element bàsic de l’alimentació catalana. Fan farina de blat integral, blanca i farina de sègol, que a la Cerdanya s’anomena sècle.

La Farinera de Bellver és a tocar del Segre, del qual capta les aigües a través d’una sèquia. Probablement es tracta de l’empresa més antiga de Cerdanya, ja que el Molí de Bellver el trobem documentat abans de l’any 1225 i edificat sobre uns fonaments medievals. L’any 1918 s’hi va construir un forn de pa, el forn del Molí o forn Pous. Per tant, no ens podem oblidar de les pastisseries i els forns ceretans, molts dels quals amaguen tresors que us permetran retrobar el sabor del pa de sempre, i pastissos, coques, magdalenes o nata exquisides. Alguns que recomanem visitar són el Forn d’en Jordi i la pastisseria Vilarubla, de Martinet; el Forn Pous i les pastisseries la Rosella i Vila, de Bellver; la Gil, de Llívia, o les de Puigcerdà, entre d’altres.

Peres de Puigcerdà, nap de Talltendre i col d’hivern

Actualment, el cultiu de peres i naps és testimonial, i, tot i la seva denominació, es troba en diferents indrets de la comarca. Amb tot, la varietat de pera que es conreava a Puigcerdà és la Doyenné de Comice, de polpa fina, sucosa, dolça, perfumada i d’una qualitat gustativa excel·lent. El fruit és gros, amb la pell fina, de color verd-clar. A Puigcerdà, els contrastos forts entre la temperatura del dia i la nit afavoreixen la qualitat gustativa del fruit. Es mengen soles o en guisats, com ara el tradicional ànec amb peres i naps.

El nap de Talltendre i les cols d’hivern són els conreus principals en l’època de fred i els més emblemàtics de la comarca. Seguint el ritme de la terra, un cop segat el gra, començava el conreu dels naps, que s’encetava per Sant Jaume i s’integrava en els sistemes de policonreu de la muntanya. El nap de Talltendre té un gust més fort que el tradicional a causa de les dures condicions climàtiques de les zones on es conrea, ja que són més elevades, com Talltendre o Meranges (el municipi més alt de Catalunya).

Les cols són hortalisses amb varietats que resisteixen bé el fred; per això han estat presents als horts de totes les comarques pirinenques, on se n’han conservat diverses varietats, que s’engloben sota el nom de “col d’hivern”.

En el cas de la Cerdanya, aquesta col té un vincle molt estret amb un plat tradicional que ha adquirit molt de prestigi gastronòmic en els darrers anys: el trinxat, una recepta del Pirineu que combina cols i cansalada, documentada des del segle XV. El trinxat es fa amb cols d’hivern, trumfes (patates) i rosta (cansalada). Aquest plat se serveix calent i, si en sobra, es passa per la paella juntament amb uns grans d’all. Al febrer, Puigcerdà celebra la Festa del Trinxat, que enguany arriba a la vintena edició.

Trumfes-730

Cerdanya Resort de Prullans

Altres productes: embotits, trumfes, ous, gelats…

En molts establiments de la Cerdanya podreu trobar productes artesans d’elaboració pròpia com pa de fetge, bull blanc, bull negre, bull de fetge, llonganissa, o botifarra, cent per cent naturals, sense additius ni conservants, com diuen a Cal Jaume de Bellver, curats sols amb sal i pebre.

A la Cerdanya, les patates s’anomenen trumfes i la varietat de la zona és la Institute Beauvais. La seva puresa les fa molt apreciades a totes les cuines.

També podeu trobar els ous ecològics de la granja de Cal Grauet de Saga (la primera de tot el Pirineu català i la situada a més alçada), o els gerds d’Olià, les patates ecològiques de Bor, els pèsols ecològics de Llívia, les pomes ecològiques de Nèfol, cereals i lleguminoses, etc.

La Mel de la Cerdanya és una mel d’elaboració artesanal, obtinguda per centrifugació, principalment amb nèctar de les flors de veça, i també de trepadella, pixallits, regalèssia, gerdera, abarset, flor de pastor, farigola, sajolida i ravenissa blanca. A Riu de Cerdanya, trobem la mel del Campet Rodó, que ofereix mel de milflors.

A Bellver, a més, ens podem deixar sorprendre per les propostes de Pyreneum, elaborades amb llet i cremes fresques de la Cerdanya, sense conservants ni colorants. Ofereixen gelats i sorbets, dolços i salats.

Un remei únic: Lagrimus

Lagrimus és una marca de productes cent per cent naturals elaborats amb pinyes d’avet, brots i branques del Baridà, com caramels d’avet, xarop, cervesa, sabons i Lagrimopolis. El xarop d’avet s’elabora macerant les pinyes, brots i branques de l’avet (Abies alba) amb sucre ecològic.

El Rebost de Puigcerdà-730

El Rebost de Puigcerdà

Botigues, mercats setmanals i fires

A Puigcerdà podem trobar productes ecològics i naturals a El Rebost, amb aliments a granel; a La Botiga Bio i a Coma Casa Cat, centrada en productes de proximitat; i a Bellver, a La Flor de la Vida.

Els mercats setmanals que es fan a diferents pobles de la comarca tenen parades amb productes de temporada i de proximitat, i fins i tot ecològic, com és el cas del mercat dels diumenges a Puigcerdà, amb fruites i verdures ecològiques d’Ecofruits Cerdanya.

A banda, es fan moltes fires i mostres alimentàries i de bestiar a la Cerdanya durant l’any, entre les quals hi ha la Mostra de Cuina Popular amb Naps a Ger, la Mostra de Formatges d’Alp, la Festa del Trinxat, la Fira de Bestiar de Primavera, la Fira del Cavall i el Mes de la Xocolata de Puigcerdà, o la Fira de Sant Llorenç i la Fira Ramadera a Bellver de Cerdanya.

Fonts:

 

Article escrit per:

carolrionCarol Rion
Periodista
www.iecologics.com