Els principis actius d’origen biològic ens aporten substàncies fàcils de metabolitzar, que en ser assimilades aconsegueixen restablir l’equilibri natural, i fan que la dermis recuperi tot l’esplendor. Aquest tipus de cosmètica resulta molt apropiada per a pells sensibles, al·lèrgiques i amb dermatitis. Avui dia hi ha tot tipus de productes en versió bio, des dels destinats a la higiene diària (xampús, gels de bany, sabons o dentifricis), fins als productes de tractament (netejadors, tònics, exfoliants, màscares, hidratants, nutritives, sèrums o tractaments corporals), passant per protectors solars, maquillatges, colorants capil·lars i productes específics per a la cura de la pell dels bebès.
La definició de cosmètic natural és molt genèrica, ja que no hi ha un criteri clar ni universal sobre què es considera cosmètica natural
Gairebé totes les marques de cosmètica i higiene integren ingredients naturals en les seves formulacions. Però, alerta, no us deixeu entabanar. La definició de cosmètic natural és molt genèrica, ja que no hi ha un criteri clar ni universal sobre què es considera cosmètica natural. Avui en dia el terme “natural” es fa servir de forma abusiva en els plantejaments de màrqueting de moltes empreses. I enfront del buit legal existent sobre la seva nomenclatura és quan agafa molta rellevància la denominada cosmètica biològica certificada.
Les empreses certificadores s’encarreguen d’avalar que els components del cosmètic són realment d’origen orgànic. Controlen tot el procés de producció, vetllen pel respecte del compliment de les normatives i comproven la formulació, els envasos i l’etiquetatge a fi de garantir la transparència per al consumidor. Cada cop s’acumulen més segells als envasos, cosa que arriba a generar enormes dubtes que tractarem d’aclarir.
La primera incertesa es planteja amb els termes “ecològic”, “orgànic” i “biològic”, que encara que defineixen el mateix concepte, etimològicament no signifiquen el mateix. Els segells ecològics asseguren uns condicionants comuns de compliment obligatori, com no contenir perfums, ni colorants químics; exclusió total de conservants de síntesi, com parabens; i absència de petroquímica com parafines, silicones i PEG. No poden haver estat produïts a partir de primeres matèries modificades genèticament, ni extrets per mitjà de dissolvents químics. A més, han de derivar d’una font renovable o sostenible.
Tenir un segell garanteix que les aromes són d’origen natural i obtingudes mitjançant procediments físics apropiats, com la destil·lació, procediments enzimàtics o microbiològics a partir de matèries d’origen vegetal. És obligatori que el percentatge d’ingredients naturals i el d’ingredients ecològics estigui indicat clarament en els envasos. No estan acceptats els tractaments ionificants. La recol·lecció de plantes silvestres no ha de causar l’esgotament significatiu dels recursos naturals i l’ús o explotació de les espècies en perill d’extinció està estrictament prohibit.
També hi ha cosmètica ecològica sense cap segell de certificació
No obstant això, també hi ha cosmètica ecològica sense cap segell de certificació. Els segells són emesos per empreses privades i, com a tals, cobren per les despeses de tramitació, auditories i certificació. Per això, algunes empreses opten per no certificar per no encarir el producte. No tenir un certificat no implica obligatòriament oferir menys qualitat. Els segells certificadors tenen unes exigències molt elevades, per la qual cosa de vegades, en determinades formulacions, resulten gairebé impossibles de dur a terme en bio.
Entre els molts segells que ens podem trobar destaquen Ecocert, que és un organisme francès de control i un dels segells més coneguts al nostre país. BIO, ECO o NAT són els seus tres avals, que depenen del percentatge d’ingredients certificats que contingui el producte. SoilAssociation és el segell majoritari a les illes britàniques, amb més d’un 80% de productes ecològics certificats al seu lloc d’origen. BDIH és una certificació alemanya per a productes farmacèutics, sanitaris, alimentaris i d’higiene personal. CosmeBio està aprovat per les autoritats franceses i controlat per Qualité France. Bio.Inspecta va ser vinculada al suís Research Institute of Organic Agriculture, un dels centres amb més prestigi en la investigació de producció ecològica a tot el món. Bio.Inspecta és l’entitat de certificació triada per l’Associació Vida Sana per certificar al nostre país. Demeter és un segell alemany reconegut a escala internacional que certifica exclusivament productes obtinguts sota el mètode biodinàmic concebut per Rudolf Steiner. Demeter és un dels segells més estrictes pel que fa a normativa.
Però encara n’hi ha més. USDA Organic és el segell nord-americà que es regeix pel Programa Nacional Orgànic (NOP). ICEA, Institut per a la Certificació Ètica i Ambiental, és un dels més importants organismes de certificació de les produccions eco-bio a Itàlia. EcoControl és un organisme de certificació de productes ecològics i del sistema de gestió de la qualitat en el sector no alimentari. El doctor Banzhaf, gerent general d’EcoControl, està actiu en el camp de la certificació de productes orgànics des de fa més de vint anys. NaTrue és una associació internacional de productors de cosmètics naturals i ecològics que atorga tres segells diferents que depenen dels percentatges d’ingredients bio. The Vegan Society és una organització que promou formes de vida lliures de productes d’origen animal en benefici de les persones, els animals i el medi ambient. Biogarantie és el certificat belga que preveu la legislació europea. COSMOS es va crear a partir de la fusió de cinc entitats certificadores: de SoilAsociation, BDIH, CosmeBio, Ecocert i ICEA.
Hi ha altres segells que podem trobar a les etiquetes, com la “V”, que significa que és apte per a vegans, o el “Leaping bunny”, dibuix del conillet que significa que el producte no ha estat testat en animals. Si l’envàs és de paper reciclat, té el segell de la FSC que s’atorga al paper i cartó procedent de boscos controlats per aquesta entitat.
Potser són massa els segells que s’acumulen en els envasos i paquets de la cosmètica. En alguna ocasió ens poden generar algun dubte, però avalen amb rigor la seva composició bio. Llegir les etiquetes és una garantia de seguretat a la qual ens hem d’acostumar si volem que ningú ens doni gat per llebre.
Maripi Gadet
Directora de Green Press Comunicació
www.greenpcomunicacion.com
