No és casualitat que el portal Ets el que menges destini un monogràfic a parlar sobre la reforma horària. Des de la Iniciativa hem estat insistint durant un llarg i intens any i mig que el canvi horari que proposem és una qüestió principalment de salut pública. I és així  perquè els horaris de dormir i els dels àpats són més importants del que sembla.

Quantes vegades hem estat moltes hores sense menjar després d’haver escollit el pitjor menú amb gana? Això li passa a totes les persones que fan horari intensiu i dinen més enllà de les 15 h. Saltar-se −o modificar, en el millor dels casos− sistemàticament els àpats, com estem fent des de fa 50 anys, ens porta a fer un sopar massa pesat. Arribem a casa amb molta gana després d’una llarga jornada de feina i fem del sopar l’àpat més calòric.

Reposar després del desdejuni aporta l’energia necessària i minimitza la fam durant el dia, fet que evitarà menjar en excés

Tanmateix, si algun àpat és important és l’esmorzar. No és així per casualitat, som hereus dels primers sapiens que, abans de començar la caça, s’omplien la panxa per poder tenir prou força per fer la recol·lecció. Reposar després del desdejuni aporta l’energia necessària i minimitza la fam durant el dia, fet que evitarà menjar en excés. També proporciona nutrients vitals per ajudar-nos a pensar i afrontar qualsevol situació amb la qual ens puguem trobar, a més de reduir l’ansietat. Començar amb un bon esmorzar és important per gaudir d’un bon dia.

Planificació i temps

També sabem que menjar d’una manera variada facilita el consum equilibrat. Per portar-ho a terme cal planificació i temps, i amb els horaris actuals és difícil fer-ho.

Els horaris actuals són una anomalia generada pel model de desarrollismo franquista que ara volem corregir a Catalunya

Els horaris actuals són una anomalia generada pel model de desarrollismo franquista que ara volem corregir a Catalunya. Fa relativament poc temps que al nostre país es dinava a la una i se sopava a les vuit. I aquí ens pensem que ho hem fet tota la vida. Ens pensem que som diferents i que és una qüestió de clima o cultura. I no és així. És una herència dels anys 60, moment en què la pluriocupació i les hores extres van fer que es modifiqués l’hora de dinar i de sopar. I, per tant, la de dormir, i s’acabessin instal·lant uns horaris i un ritme de vida quotidiana inèdits al món.

Són múltiples les conseqüències que ha portat aquest canvi progressiu dels horaris com la baixa natalitat, la baixa productivitat, l’excés irracional de consum energètic, la manca de coresponsabilitat home-dona, el baix nivell cultural, el fracàs escolar… Volem incidir en la reforma dels horaris de manera que s’assoleixi l’adaptació a uns horaris més humans i cívics en el marc de l’impuls de les transformacions de la Catalunya que ve. Treballem per consolidar el factor temps com a variable rellevant en la recerca d’equitat i benestar: més salut per a persones, organitzacions i societat. En el terreny personal, més benestar. En l’organitzatiu, més eficiència. Socialment, més cohesió i enfortiment democràtic.

En definitiva, cal educar el cos a menjar sempre a les mateixes hores i fer-ho quan ho marca el ritme circadiari, aquell que programa el nostre cos com a humans o que, en general, indueix a l’activitat al matí i a la relaxació a la nit. Potser hauríem de fer cas a la dita popular que diu: “Esmorza com un rei, dina com un príncep i sopa com un captaire”.

 

Fabian Mohedano, treballòleg i promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària