[destacat estil=”fons-gris”]

Les bledes, les verdures que més costen

 

Les bledes i les coliflors són les verdures que més els costa menjar als nens. “Potser és per l’olor, per la textura”, diu Isabel Coderch, responsable del projecte menjadors escolars sostenibles de la Fundació Futur. L’estratègia és cuidar-ne les presentacions i també les coccions. “Si els ho presentem amb uns dauets de patates, amb oli d’oliva, o fins i tot amb truites, els pot resultar més fàcil de menjar”.

Quant a les fruites, “ens trobem que les properes són monòtones, perquè només tenim poma, pera i una mica de taronja”. De manera que la solució és fer-ne presentacions diferents. Un dia els en fan menjar amb macedònia; un altre, amb canyella; un altre dia, amb trossets.

Aquesta és l’experiència de la Fundació Futur, que gestiona els menjadors escolars de 18 escoles i 8 llars d’infants, amb un total de 4.000 menús escolars. “Quan vam començar el 2005, vam ser molt agosarats. Implantàvem el canvi de cop. Ara sabem que per canviar les carns, els fregits, els precuits per verdures, fruita i peix hi ha d’haver una transició”.

[/destacat]

 

 

“Va ser un canvi important. No ens hem d’enganyar. Els nens van passar de menjar carn arrebossada, croquetes o macarrons a menjar verdures, cereals, peix i fruita”. Ho explica la directora de l’Escola Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta, la M.Antònia Rierola. Els “ecccs” que se sentien a l’hora de dinar van durar dos mesos. I el menjador, que acull diàriament uns 100 alumnes, només va patir dues baixes de dues nenes de 6è que van explicar que no s’hi volien quedar més perquè no els agradava aquell menjar. La resta s’hi va adaptar. I van deixar d’anomenar “cagarrets” al que trobaven a les amanides per dir-ne “mill”. I van descobrir els calçots, que quan n’és temporada en mengen en truita. I van començar a distingir la temporada de les fruites. “El que encara continua costant moltíssim és el peix, però la batalla no està perduda. Hi insistim cada setmana”.

A l’escola mengen la verdura i la fruita

Niños comedor

Per a les cuineres de l’escola Bellpuig també ha estat un canvi, perquè “sincerament els era més fàcil passar per la planxa unes hamburgueses”, però ara els pagesos de la comarca, a través de l’empresa ECOMENJA, els porten les verdures i han de fer tot el procés d’elaboració. “Com a escola, pensem que estem aportant una educació que els quedarà per sempre, malgrat que sabem que a casa no continuen aquesta alimentació”.

A Vilafranca del Penedès, l’escola Estalella i Graells s’estan plantejant implantar el menjador ecològic a partir del proper curs. “Un grup de pares va fer notar aquesta inquietud a l’ampa de l’escola. L’ampa ens ho va fer saber a la direcció i a partir d’aquí vam crear una comissió per estudiar-ne la viabilitat”, assenyala la directora, la Montserrat Cervera. I la veritat és que “al menjador ecològic li veiem més bondats que pegues, perquè si podem comprar als pagesos de la comarca, en comptes de no saber d’on ens porten les verdures, millor”. Ara bé, a l’Estalella i Graells també volen ser realistes, perquè “sabem que la cuina de temporada comportarà fer-los menjar alguna verdura que potser no han vist mai, i els costarà menjar-la, i l’escola es troba sola en aquesta batalla, perquè a casa no continuen la mateixa filosofia”. Per tot plegat, l’escola de Vilafranca introduirà el menjador ecològic de manera gradual, poc a poc.

Per la seva banda, el Consell Comarcal de l’Urgell fa quatre anys que va trobar la necessitat de connectar pagesos ecològics i escoles. Per aquest motiu, van crear el projecte Assessorament i Foment de l’Agricultura Ecològica. La inquietud era promocionar l’agricultura ecològica i, al mateix temps, assegurar part de la producció del pagès de la comarca, perquè les escoles es convertirien en unes consumidores diàries. “A més, s’eliminen els intermediaris, i els nens acaben coneixent quina és la persona que ha plantat aquelles verdures o qui és el granger que ha cuidat el vedell a partir del qual s’han fet les hamburgueses que mengen”, expliquen l’Olga Rodríguez, responsable del projecte, i la Teresa Fuentes, que el va posar en marxa per primera vegada.

Sigui com sigui, els menjadors ecològics s’enllacen amb una educació global dels nens. A l’Urgell, els menjadors ecològics van lligats amb la creació d’horts escolars, tallers de fruites i verdures per als nens, i tallers per als monitors i les cuineres. “Els cuiners són bàsics, però també els monitors, que han de saber vendre aquell menjar als nens. Els monitors els donen la informació que els pot resultar més atractiva per als nens, i d’aquesta manera, amb una bona cocció i una bona informació, els nens s’han anat a acostumant a menjar més fruita i verdura, i abandonar els fregits, els pastes i l’excés de carn”.

La Lola Puig, cuinera i membre de la Taula de Menjadors Escolars Ecològics de Catalunya, subratlla també la importància dels monitors. “Si els expliquen als nens que la carbassa és rica en antioxidants, que són els que ens ajuden a estar més contents, l’argument agrada als nens i la tasten. Els monitors han de buscar els arguments per comunicar als nens la importància de fer aquell menú”. I, segons la cuinera, el resultat actual és que els nens accepten i mengen bé el menú de l’escola. I, a més, l’aposta pel menjador ecològic beneficia el medi ambient, perquè les formes de producció ecològiques en tenen cura, i mantenen amb vida el desenvolupament rural. Per què si mengem totes les verdures i fruites de l’altra punta del món, qui assegura la feina al pagès que tenim al costat de casa? Les escoles comencen a ser-ne les primeres.

Per a més informació:

Per poder consultar el manual publicat per la Taula de Menjadors Escolars Ecològics de Catalunya, A Taula, amb molta informació sobre els menjadors escolars ecològics, podeu fer-ho aquí.

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert