Si ets cuinera, d’un restaurant com La Calèndula, de Girona, pots pensar que, com a mare, ho tens facilíssim. “Doncs, no, no és així”. Certament, la Iolanda té trucs propis per convèncer en Lluc, el seu fill, que s’atreveixi amb la verdura, els peixos, els cereals i tants altres plats.
“El que m’ha funcionat com a mare és despertar-li l’interès per l’aliment”. És a dir, la Iolanda no li explica per què li anirà bé que mengi peix, sinó que li mostra com és, com viu, quina forma té.
Concretament, quan li parla de peix no ho fa en genèric, sinó amb el nom concret. “En Lluc no menja peix, sinó llenguado, lluç, rascassa”.
En sap el nom i sabria dir que el llenguado és pla perquè s’amaga com una manta entre la sorra; que la rascassa és com una pedra perquè ho fa dins de les pedres. Amb la verdura, exactament el mateix. “Si li defineixo ben bé l’aliment com és, li creo un sentiment i no el col·locarà dins de la pila”.
Aquesta fórmula de la Iolanda no és secreta. A ella li ha anat tan bé amb en Lluc que la va compartir amb les seves amigues mares i la va arribar a explicar a les escoles. Ara la manté escrita en forma de contes a la seva pàgina web, i encoratja tothom a fer-la servir, perquè la criatura podrà menjar segons quins aliments o no, finalment, però en sabrà historietes que li poden servir perquè finalment s’atreveixi a tastar-los.
A la pràctica, diàriament, la Iolanda presenta a taula la verdura i la fruita. “És una norma sagrada”, diu. La fruita per l’esmorzar quan va a l’escola i, quan n’és el temps, també alguna verdura crua, com la pastanaga.
A casa, per beure, no sempre hi ha llet de vaca, perquè no li agrada abusar d’un aliment en concret. “La combino amb liquats vegetals, com ara de civada, d’arròs, de soja”. Per menjar, cereals, galetes o bé torrades amb melmelada.
Al cap de la setmana, procura que en Lluc hagi menjat més peix que carn; i de carn vermella, un cop i prou. “Trobo que abusem massa de la carn”. A l’hora de presentar el plat de la proteïna animal (és a dir, el peix o la carn), la Iolanda procura que les guarnicions (les patates, les mongetes o els enciams) també siguin importants. “És com es feia abans, les guarnicions no eren petites sinó que tenien un pes important al plat”.
Si té molt de temps, fa alguna decoració al plat en forma de paisatge o de cara, per fer més atractiu el plat, però “passa molt poques vegades”. Prefereix dedicar-se més a explicar a en Lluc com es neteja o com s’ha pescat el peix que menjarà, per exemple, que a fer filigranes decoratives al plat, perquè, pensa, que tampoc no hi té traça.
Una altra norma sagrada que la Iolanda aplica amb l’alimentació del seu fill és no deixar-li triar mai el menjar. “No és gens educatiu, i ho dic per experiència, perquè els meus pares tenien un restaurant i jo era la que triava què menjava i què no, perquè ho tenia a l’abast”. Toca el que toca.
L’última recomanació de la Iolanda és no ser gaire pesada. Normes clares, però sense estar burxant constantment perquè en Lluc no ho acabi avorrint. De fet, no ho ha fet gens, perquè ja fa temps que li va demanar a la mare de tenir un blog perquè volia descriure el que menjava.
D’altra banda, la pediatra i metge naturista Gemma Baulies també té alguns trucs a l’hora d’orientar les famílies cap a una alimentació saludable amb els fills. “Sempre els aconsello que facin una alimentació familiar; és a dir, que no hi hagi una dieta per a cadascú, sinó que tots mengin el mateix”.
“Una alimentació saludable vol dir menjar de tot, i com més variat, millor”. També està bé que les famílies optin pels aliments ecològics, perquè “ens assegurem que contenen en proporcions altes els micronutrients (el ferro, el magnesi, el calci, etc.) que necessiten les cèl·lules per funcionar correctament”.
A l’hora d’esmorzar –moment crucial, perquè “els pediatres sabem que és un dels àpats que costa”–, es pot triar des de la llet de vaca (si la criatura no té mocs), de cabra o d’ovella fins a liquats vegetals. Per a mig matí, una peça de fruita o un entrepà petit.
Com a norma del dia, cal prioritzar la verdura. I no és un tòpic dir-ho, sinó una afirmació amb molta ciència, perquè tots els estudis estan demostrant, com ho fa el llibre El estudio de China, escrit per Colin Campbell (Editorial Sirio), que fer una dieta tan vegetariana com sigui possible conserva la salut.