Ensenya’m les femtes i et diré què menges
“Una femta correcta ha de tenir forma de plàtan i ha de sortir d’una tirada”, diu la pediatra Teresa Bravo. Les femtes que no siguin així indicaran que alguna cosa està passant en la digestió de l’infant. “Quan les femtes no estan lligades, quan són líquides, quan són com les d’una ovella, amb boletes, o amb diarrea, és que el budell no està bé”. I de retruc, “a mi m’està indicant que la criatura no menja prou fibra, no menja verdura ni fruites ni tampoc beu prou gots d’aigua”.
I és que quan una criatura té restrenyiment, és recomanable revisar quants gots d’aigua beu al cap d’un dia. “Per anar bé, n’hauria de prendre uns 6 o 8, perquè l’aigua també fa que la femta surti dura”. A partir d’aquí, caldria observar també la composició dels àpats. Els pares poden convèncer els infants per fer una alimentació, però és l’exemple el que els arrossegarà.
Tal menges, tal llengua tens. Els infants que segueixen una bona alimentació, rica en fruita i verdures, i, per tant, fan una digestió correcta, tindran una llengua sana i neta. És a dir, serà de color rosa i, a més, desprendrà bon alè. En c anvi, una llengua bruta, “completament blanca o amb una capa marró i amb mal alè indicarà que alguna cosa està passant en la digestió i alimentació dels aliments”, diu la pediatra Ma. Teresa Bravo, directora docent de l’Acadèmia Medicohomeopàtica de Barcelona.
Per aquest motiu, els pediatres sempre miren i observen les llengües de les criatures, perquè són un escàner. “Una llengua grossa, que té marcades les dents, indica que hi pot haver una infecció, problemes al budell”. Si els petits tenen algun tipus d’al•lèrgia, o fins i tot una atòpia, “tindran una llengua geogràfica, que s’anomena d’aquesta manera perquè hi ha una taca vermella i un voltant de color blanc”. A part dels tipus de llengua, bruta, neta, dentada o geogràfica, també hi ha altres indicadors externs d’una mala alimentació, “les càries, la panxa inflada i problemes a la pell”.
Sigui com sigui, la clau de tot plegat és l’alimentació. “Em trobo molts pares que m’expliquen que els nens no volen menjar verdura. I jo els dic que la necessiten i, per tant, l’han de menjar. Tant se val que no en vulguin. Ho han de fer”. En aquest sentit, el cuiner Joan Roca, pare del Marc, de 14 anys, i de la Marina, de 7 anys, comenta que a ell també li va costar que els seus fills mengessin verdures, però ha trobat una estratègia perquè s’atrevissin a tastar-la i, finalment, menjar-la. “Preparem conjuntament el sopar. I a ells sempre els encarrego alguna tasca important perquè puguem sopar. O bé pelar patates. O bé pelar pastanagues. O netejar l’enciam. O, fins i tot remenar la cassola”. El cas és implicar-los. A més, el cuiner, guardonat amb tres estrelles Michelin, també recomana que els pares facin amb les criatures tot el procés: primer que hi vagin al mercat, en Joan Roca hi va els dissabtes al matí amb els seus fills, i després portar tota la compra junts a casa. “Al mateix mercat de Girona, m’he trobat que els acabat atraient alguna fruita o alguna verdura que, a casa, no havien volgut tastar”.
Per la seva banda, la cuinera Carme Ruscalleda explica trucs perquè els nens mengin pa amb tomàquet, “que de vegades em trobo que no els agrada, quan la combinació del pa amb el tomàquet és saníssim”. El truc consisteix que ells mateixos ho preparin. Que tallin el tomacó, que el suquin per damunt de la llesca de pa, que hi posin l’oli, “en forma de cercles, i que, mentre ho facin, que vagin dient dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge”. Si els infants manipulen els aliments, se’ls acabaran portant a la boca. Començar amb el pa amb tomàquet és un bon primer pas.