Es defineix com a dona, mare i bloguera (www.ninyacolorita.com). La Carlota Sala té trenta-tres anys i tres fills de sis, quatre i un any, que educa a casa juntament amb en Jordi, la seva parella. Fa un any i mig que viu envoltada de natura, a Sant Sadurní d’Osomort, Osona. El seu interès per la criança i l’educació lliure, juntament amb l’experiència personal, l’ha portat a impartir el taller “Mares felices, fills feliços”, en què dedica un apartat exclusiu a parlar d’energia, salut i alimentació durant la maternitat.
Ets dona, mare, bloguera i també et defineixes com a vegetariana no estricta...
Sí, menjo carn només quan el cos m’ho demana. He après a escoltar-lo i el respecto! És el meu mitjà de transport en aquesta vida i l’haig de cuidar…
I com el cuides?
Amb una dieta que em generi l’energia que necessito per poder criar els meus tres fills amb la màxima plenitud.
La carn no et dóna aquesta energia?
Al revés. Me la resta, perquè el meu cos necessita molt temps per pair-la. Els dies que en menjo, haig de fer migdiada. I mentre a mi se’m tanquen els ulls, els meus fills em reclamen per jugar. Per a ells el dia continua…
Una dieta basada en els cereals, doncs?
He anat elaborant la dieta que a mi em funciona, i crec que tothom hauria de fer el mateix, dins uns paràmetres que siguin coherents, esclar! Cada cos és únic i irrepetible. Quines necessitats tens? Detecta-les i et trobaràs millor!
I la teva fórmula màgica, en què consisteix?
Faig quatre àpats al dia, compro aliments ecològics, de temporada i de proximitat (amb les mínimes toxines possibles); consumeixo cereal integral, verdura (en gran part crua o poc cuita) i llegums. La proteïna, un cop al dia, gairebé sempre vegetal. I a mig matí o a mitja tarda, una peça de fruita. Els germinats i les llavors també hi són presents.
I a casa tots feu el mateix?
Des que sóc mare, la nutrició s’ha convertit en un pilar bàsic de la meva vida. He comprovat que, si jo m’alimento bé, em trobo en condicions per donar el millor de mi als meus fills. I la d’educar no és una tasca que faig perquè “toca” perquè ara sóc mare, sinó perquè realment em ve de gust i em sento feliç gaudint d’aquesta etapa vital. A més, he comprovat que la meva dieta és un model per als meus fills. Si jo menjo bròquil, ells mostren interès per tastar-lo; si no ho fes, segurament no el tindrien.
No tenen problemes amb la verdura l’Ot, l’Aran i l’Auró?
Com a la majoria dels nens, els encanta la pasta amb tomàquet, però mengen de tot i –el més important– tenen interès per tastar aliments nous! A casa no comprem ni carn, ni peix, ni lactis –en consumim de manera excepcional. Apostem pels cereals, llegums, proteïna vegetal, fruita i verdura.
I com ho aconsegueixes?
La fruita la solen menjar a mig matí o a la tarda. Tenen un bol a l’abast per agafar la peça que més els vingui de gust. Durant els àpats, la verdura sempre és a taula. Els deixo que escullin la textura que prefereixin: a l’Ot li encanten els triturats (cremes, bullits, etc.), mentre que l’Auró és amant de tot allò que sigui cru, com pastanaga o amanida! És curiós, però això també diu molt de la seva manera de ser!
Els horaris també són importants?
Sí! Acostumem a fer horaris més europeus que mediterranis! Esmorzem fort i d’hora: cereals integrals, fruita, fruita seca, llets vegetals, patés vegetals, guacamole casolà, sucs de fruita naturals, ous, pa integral… Ens encanta esmorzar! A mig matí, si hi ha gana, una mica de fruita i cap a la una dinem (arròs, mill, cuscús, pasta d’espelta o integral) amb alguna verdura d’acompanyament i proteïna vegetal. Sense postres! A mitja tarda, berenen pa amb olivada, fruita seca o fruita de temporada. El sopar el fem lleuger i mínim dues hores abans d’anar a dormir.
Sembles nutricionista...
Ha, ha! No ho sóc però he après a autoregular-me simplement observant els meus fills. Són el millor exemple. Quan un nen té gana, menja; quan el seu cos necessita moure’s, es mou; i quan està cansat, dorm. Els adults hem perdut aquesta sensibilitat perquè hem oblidat escoltar el nostre cos.
I, ara mateix, què et diu el cos?
Que em vull nodrir d’aquest sol tan fantàstic que fa avui. Això també és alimentar-se! Al taller explico que ens hem d’alimentar per nodrir-nos físicament però també espiritualment, a través del que ens agrada i ens proporciona energia. Dic a les mares que dediquin una parcel·la a elles mateixes, a fer el que més els agrada, a omplir-se! Els nens també capten aquestes coses.
I si no es pot?
La criança és esgotadora i molt desgastant. Per donar, t’has d’omplir. L’energia la incorpores a través de l’alimentació, però el cap també necessita moments per evadir-se i desconnectar. Qui no ho hagi fet encara, que ho provi. Que vagi a nedar, caminar o a cosir aquella bufanda que tant li agrada, i ja veurà com després gaudeix dels seus fills amb una altra mirada. Mares: cuideu-vos!
