Fem la primera parada als horts, on encara es recullen els últims fruits de l’estiu i on sobretot es preparen els cultius de tardor. A l’Espigall, al Vallès Oriental, aviat començaran la collita de la patata tardana, de les mongetes seques, de les carbasses del violí i, per descomptat, dels moniatos vermells de l’Etern Verdaguer. En Jordi i la Cristina ens expliquen que estan molt contents perquè les pluges han estat regulars, suaus i no ha caigut pedra, fet que els ajuda molt a tenir els cultius de tardor i d’hivern en plena forma. Aquest any, seguint el calendari secular del Vallès, han plantat el bròquil de Santa Teresa, la col de paperina, la de pell de galàpet, la xicoira de l’àvia Virgínia, l’escarola perruqueta d’en Joan Plumé, l’enciam llarg de Serinyà, l’enciam escaroler, l’enciam nano i un llistat encara més llarg de les més de vint varietats de mongeta que hi ha al Vallès. Una meravella de la biodiversitat conreada que podeu conèixer o bé fent-vos cistellaires o bé apuntant-vos al curs pràctic d’horta ecològica amb varietats antigues que tindrà lloc aquesta tardor.

Origen_Espigall

A Sambucus, Osona, aquesta setmana ja han començat a collir les primeres verdures d’hivern: cols i porros. A més, estan treballant de ple en la collita de patates. Ja han collit les varietats Red Pontiac i Kennebec, i ara estant començant amb la patata del bufet, més tardana i pròpia de la comarca d’Osona. La coneixeu? És molt i molt bona per cuinar, i amb unes propietats organolèptiques que són una meravella! La tardor també és el moment de la carbassa i, com a bona part dels horts del país, segueixen amb les últimes collites d’estiu: tomàquets, mongeta tendra, pebrots, albergínies, etc. Com ja sabeu, a Sambucus també conreen i assequen plantes aromàtiques i medicinals. En aquests moments estan fent les collites tardanes de tarongina, menta, marialluïsa i orenga. Aquestes varietats passaran pel fantàstic assecador solar per poder-vos-les presentar en forma d’infusions i condiments.

Origen_Hortanic

També hem visitat els camps d’horta, vinya, cereal i fruita d’Hortanic, al Penedès. A final d’agost van donar per acabada la campanya del préssec de vinya, al mateix temps que van començar a plantar les cebes de calçot en els que ja han fet la primera calçada. Això vol dir que està tot a punt per començar una temporada nova de calçotades durant la qual els nostres amics d’Hortanic ens tenen preparades algunes sorpreses! De moment us avancem que estan collint els últims tomacons, que són els que faran servir per a la famosa i espectacular salsa de calçots, que aquest any portarà el segell local de la recepta original de la salvitjada. A Hortanic, durant el setembre, també han fet els primers passets per donar valor afegit a un producte nou al qual estan abocant molta il·lusió: el raïm moscatell. Uns ramells preciosos i dolços com la mel, una joia, una tradició oblidada que aquesta colla de joves volen fer ressorgir. “Ja que som al Penedès i la comarca ens dóna molts fruits diferents, li hem de donar més valor. Per això, a Hortanic apostem per aquests productes, uns productes que coneixem bé i que hem mamat des de petits”, ens explica la Sílvia amb entusiasme. I el cert és que tots aquests productes de secà fets al costat de casa, sempre tenen l’empremta de la vivacitat del terrer penedesenc, una meravella per als amants del bon menjar.

Origen_Hostanic

Del Penedès saltem cap a la Conca de Barberà i l’Anoia per saber com han passat l’estiu els camps d’en Pep Mestre. Ja diu la dita que “mai plou a gust de tothom”, i és que mentre que a alguns racons de Catalunya aquest estiu ha caigut moltíssima aigua del cel, les terres de l’interior s’han vist afectades per una sequera poc usual. Així és que la collita de cereal no ha anat gaire bé a causa de la manca de pluges del mes de maig i la calor de la primera setmana de juny, que va accelerar la maduració dels cereals. Durant aquests primers dies de tardor, les tasques principals de la Maria i en Pep són netejar el gra per poder fer farina i també els llegums per poder servir els clients. Com a novetat, aquest any han collit espleta petita, que encara no han començat a comercialitzar, però aviat ho faran. Els podeu trobar a diferents botigues i d’una manera regular al mercat de Slow Food de Sitges que es fa el primer dissabte de cada mes. Al mateix temps que recullen i venen, també estan preparant la terra per a la propera sembra. Passen el cultivador o bé la grada de discos, depenent de l’alçada de les herbes. Aquesta passada serveix per fer perdre les herbes i llavors que han quedat de la collita anterior. Segons com siguin les pluges de la tardor, faran una altra passada per netejar les herbes que tornin a sortir abans de sembrar. Així que el proper dia que mengeu un bon plat de cereals o llegums, penseu en les persones com la Maria i en Pep que dediquen, amb molta cura i estima, bona part de la seva feina a preparar tot el cicle del conreu perquè finalment ens arribi a taula.

Origen_Pep Mestre

Del cereal i els llegums, passem a l’oli. En primer lloc visitem els camps d’oliveres d’Orgànicfruit, entre el Baix Camp i el Tarragonès. Les terres han passat un estiu amb una sequera acusada que s’ha vist alleugerida durant les últimes setmanes, en què ha plogut alguns dies, sobretot al vespre o nit. El color de la terra delata la manca d’aigua, tot i que també ens mostra una bona quantitat i qualitat de matèria vegetal. Tota la que produeix la finca, com les herbes i la rama fina dels olivers, s’incorpora a la terra. Segons ens explica en Sebastià, “després de la poda, entre febrer i març, vam recollir la rama grossa i tota la resta la vam trinxar amb una picadora per aportar-la a la terra com a matèria vegetal”. Els camps encara demanen més aigua, i com que falten unes quantes setmanes per a la collita, les oliveres tenen temps perquè l’oliva es pugui fer més grossa i aportar més oli. Tota l’aigua que arribi ara podrà convertir-se en oli quan sigui collida, a primers de novembre, com cada any.

Origen_Organicfruit

A l’Urgell, als camps d’en Magí, l’estiu sembla que s’ha tornat una mica boig. Pluges, pedregades, ventades… i fins i tot alguna riuada han fet que la pagesia d’aquelles contrades anés de bòlit durant tota l’estació. Això fa que la campanya d’oli d’aquest any sigui fluixa. La falta d’aigua sempre es tradueix en una manca de fruits i, per tant, en menys oli. D’altra banda, sembla que les ametlles, de la classe marcona, sí que estan tenint una bona temporada. Aquests dies n’ha començat la collita i en Magí està content perquè, aquest any, tant el preu com la qualitat, seran de primera! I pel que fa al raïm, ja s’han començat a recollir les varietats blanques. Les negres encara hauran d’esperar uns dies per arribar al grau òptim de maduració, tot i que s’ha d’anar molt en compte perquè la humitat no malmeti els fruits.

Origen_Magi

Al Tarragonès, els amics de Dasca Vives, l’Alba i en Josep, ho tenen tot a punt per començar a recollir els fruits de la feina de tot l’any. A causa de les baixes temperatures que han tingut durant l’estiu i de les pluges que han anat caient, la maduració dels fruits ha estat lenta, a diferència d’altres anys. Pel que fa a la vinya, tot i que les pluges dels últims dies fa preveure un ambient humit que pot afectar la correcta maduració final del raïm, la verema es preveu d’una bona qualitat, fet que es traduirà en un bon vi. Pel que fa a les olives, es preveu una molt bona collita a principis de novembre, sobretot gràcies a les pluges dels últims dies. Ai, la pluja! Sempre a punt per acompanyar o bé per destarotar el ritme de la terra!

Origen_DascaVives

I de vinyes, també en tenim a l’Empordà, on la Bàrbara ens posa al dia dels camps de Can Torres. El setembre i l’entrada de la tardor són moments clau per qui treballa la vinya. La verema està en el seu punt òptim i tot depèn del temps per poder recollir i elaborar el vi. Així que dia a dia s’han de controlar les vinyes i el nivell de maduració del raïm, comprovar el grau alcohòlic, la consistència de la pell, el color dels pinyons, l’acidesa, etc. Tota aquesta feinada per arribar a decidir quin és el millor moment per collir cada parcel·la. Penseu que cada anyada és diferent i, aquest any, fins al juliol, les vinyes estaven sanes i carregades de bon raïm. Tot i així, les pluges, la falta de sol i les humitats insòlites de l’agost han canviat molt les coses i ara sembla que caldrà elaborar vins poc alcohòlics i, sobretot, seleccionar molt el raïm que ha sofert de la falta de sol. La Bàrbara desitja una “tardor assolellada que acompanyi els nostres vins fins a les barriques”. Al mateix temps, també hi ha la feina al celler, on, els raïms ja veremats, fermenten als cubs. Cal remuntar el suc, mollar la pell i controlar la densitat de sucre per verificar que la fermentació continuï sense problemes. I malgrat la feina que emanen els camps, no s’ha d’oblidar que la verema és també un moment de festa: la casa s’omple de gent, d’idiomes i de bons sopars amb molt bona companyia!

Origen_Can Torres

A l’Empordà també trobem la Vaca de l’Albera i uns camps d’oliveres fantàstics! La Marta ens explica que a Baussitges encara és estiu. Pràcticament totes les vaques estan pasturant a dalt de les muntanyes, on van pujar al començament de la primavera. Fins que no arribi el fred, el bestiar espera una mica més a baixar a les valls, on passaran l’hivern. Per anar a buscar-les, cap a mitjan octubre, hi pugen amb els cavalls i també a peu per recollir les que encara no han baixat. Els camps d’oliveres han d’agrair les pluges dels últims dies, que els han anat molt i molt bé. Fins que no arribi el novembre i es comenci a recollir el fruit, es preparen els camps per poder estendre les xarxes. Com? Doncs amb un petit grup de cavalls i les primeres vaques que baixen de la muntanya, que s’encarregaran de deixar l’herba ben tallada per evitar enganxades a les xarxes. “Molta feina, però el resultat sempre compensa… Quin goig quan veus l’or líquid, com deien els grecs, sortir del molí!”, exclama la Marta amb molta alegria. I fins que no vinguin els primers freds a la finca cal acabar les feines de l’estiu: fer les últimes melmelades i conserves amb els productes de l’hort, reparar el galliner perquè no se l’emporti la tramuntana de l’hivern, refer els murs de pedra seca reconstruïts, repassar les tanques refetes, fer les remodelacions a la granja, treure la llenya dels boscos que hem netejat per a les vaques i sobretot preparar-se per rebre les vaques.

Origen_Albera

I també a l’Empordà, els amics de Mont-Soliu i del projecte Eco’s continuen amb alegria i perseverança la feina de recuperació de granges en desús per iniciar activitats agràries de futur. Fa tres setmanes van recuperar i obrir una granja nova a Pujals dels Cavallers, al costat de Cornellà del Terri, i a final d’any també tenen previst obrint-ne una o dues més a l’Empordà. Les gallines continuen fent feina i regalant-nos uns ous d’una qualitat excel·lent, que cada vegada arriben a més botigues del país. Quina sort!

Bé! La tardor ens espera i els camps ja donen els fruit propis de la temporada nova. Ens hem passejat per les terres que ens alimenten per conèixer el treball de les persones que es lleven cada dia per tenir cura de la nostra alimentació. M’emociono quan penso que, ara mateix, tota aquesta pagesia nova es dedica en cos i ànima a oferir-nos el millor de la seva vocació: aliments saludables al costat de casa. Gràcies per la vostra gesta quotidiana, gràcies per nodrir-nos des del cor.

Neus Monllor
Neus Monllor

Doctora en Geografia i Medi Ambient
Consultora a Arrels a Taula