La història de la família Parera es remunta a l’avi d’en Jordi, en Faustino, que ja conreava vinyes a finals del segle XIX. Del besavi Faust, les terres varen passar a en Joan, l’avi d’en Rubén, qui conjuntament amb en Jordi, varen fer el gran pas de reconversió a la fruita dolça. A la vinya, eren els anys seixanta quan la Revolució Verda començava a obrir les portes a Catalunya. La novetat era la modernització, la mecanització, l’especialització i la intensificació de les tasques agràries, sense miraments, sense massa prejudicis. I així és com en Jordi va passar d’una agricultura tradicional a una de cada vegada més industrial, amb comercials, viatges a Mercabarna i guerres de preus cada vegada que començava la nova campanya. És a finals dels anys noranta quan en Rubén, un jove enèrgic i molt format, s’ensuma el futur de les terres familiars i albira una nova manera de treballar la finca, gràcies al fet que el seu pare també té clar que vol deixar de vendre quantitat i que vol prendre el rumb cap a la qualitat, des de les tècniques de maneig fins a la comercialització. Volen tornar al que feia en Faustino, amb l’avantatge dels temps moderns, de les xarxes socials i la proximitat del nou consumidor conscient. “Fent tones de quilos no te’n surts, tot això és un suïcidi arcaic. Mercabarna no és per nosaltres”.
Avui el Celler Finca Parera és considerat un dels capdavanters a Catalunya pel que fa a l’elaboració de vins ecològics. Des del 1999 que elaboren vi viu, tot un regal d’unes vinyes en consonància amb la terra que els dóna vida. En Jordi i en Rubén ens expliquen amb detall el dinamisme de la finca, la realitat d’un organisme viu que cuiden amb atenció total i sense malmetre’l. És un espai on es respira harmonia, on cada petita parcel·la té la seva funció, on cada element té sentit perquè forma part d’un tot. “Aquesta finca s’ha fet rústica, ara és un organisme viu. Hi ha un equilibri que la manté sana i forta”. El capvespre ens acompanya a entendre molt millor aquesta virtuositat que expressa la terra, aquesta amalgama que han aconseguit, en Rubén i en Jordi, per portar a taula uns vins excel·lents en consonància amb l’entorn que els ha conreat.
“Aquesta finca s’ha fet rústica, ara és un organisme viu. Hi ha un equilibri que la manté sana i forta”
En Rubén és enginyer agrícola i enòleg. Aquesta formació li ha donat una perspectiva molt oberta de les tasques al camp i al celler. “Faig de pagès, i també d’enginyer… aquesta combinació em dóna molta llibertat, m’ho puc fer jo gairebé tot”. Descobrim que en Rubén és un apassionat de la seva feina i de tot el món que l’envolta. Des de fa més de deu anys que la família Parera fa producció ecològica i des de fa un parell que comencen a introduir accions biodinàmiques, tant als camps com al celler, fent molt intensiva l’acció al camp. Aquest pas els està obrint un món ple de nous matisos, de coneixements per descobrir i de múltiples connexions amb una nova manera d’entendre la producció ecològica. “Integrem la saviesa del cosmos bio a través de preparats, compostatge, calendaris lunars, feines ancestrals, etc. i l’apliquem a la nostra manera de fer. Cada dia és un aprenentatge nou i excitant”.
En Rubén, al costat del “revolucionari” del seu pare, fa anys que aposta pel seu projecte emprenedor com a pagès i enòleg, i mentre l’escoltem ens adonem que el viatge tot just acaba de començar. El seu desig és fer un celler a la finca. “Hi ha una masia abandonada on m’agradaria aixecar el celler nou, enmig dels camps, com s’havia fet sempre”. Ens explica que ara és inviable, que està en un moment en què cal assentar bé el teixit financer, en què cal donar a conèixer la tasca que està portant a terme i en què necessita posicionar-se al mercat amb la seva proposta especial de valor. “Els anys i l’experiència ens han d’ajudar a esdevenir més transcendents, a dotar els vins que elaborem de més terrer i emoció”. Intuïm, per la manera com té d’explicar-nos els seus projectes futurs, que d’aquí uns anys el Celler Finca Parera es mudarà a conviure entre els camps de vinya.
Els vins que trobareu al Celler Finca Parera us traslladaran a la rusticitat moderna fruit d’una nova manera d’entendre la producció de raïm i l’elaboració del vi. A la finca hi ha unes onze hectàrees i deu varietats de raïm diferents, cadascuna amb la seva personalitat i el seu ritme de maduració. Aquesta característica els dóna molta autonomia perquè allarguen el temps de recol·lecta del raïm durant uns quants mesos, fet que els permet fer-s’ho gairebé tot ells. Aquesta diversitat de varietats també és la que els permet fer uns cupatges únics en cadascun dels vins. Aquest any podeu tastar els dos joves de 2012, el Clar i el Fosc, amb un caràcter ric ens tonalitats i suggeriments al paladar. Si us ve de gust tastar un vi negre més descansat i clàssic d’envelliment, obriu el Faust 2007, tota una delícia de color intens que de ben segur us transportarà a les arrels de les vinyes ecològiques de Sant Llorenç d’Hortons. I per als amants del blanc reposat, us aconsellem el Sassó 2010, que caldrà decantar-lo amb cura, ja que és el vi més viu, literalment, que elaboren.
Si voleu conèixer la família Parera, i sobretot si us ve de gust tastar-ne els vins, us hi podeu posar en contacte a través de la seva web, o bé escrivint un correu a ruben@fincaparera.com, us atendran encantats!
Per a més informació: www.fincaparera.com
El vi biodinàmic: natural i ple d’energia
L’agricultura biodinàmica neix de les bases filosòfiques que creà Rudolf Steiner (1861-1925) a través de l’Antroposofia, una manera d’entendre el món més enllà d’una visió materialista de la natura en què s’integra una part espiritual i relacionada amb la força de l’univers.
El conreu biodinàmic té en compte l’energia del Cosmos i l’entén com un element rellevant al llarg de procés productiu. Comparteix amb l’agricultura ecològica el respecte per a l’entorn i la cura per mantenir la terra com un organisme viu, sense agressions externes que perjudiquin la seva estructura.
Pel que fa al vi biodinàmic, el que trobem és un aliment viu capaç de transmetre l’energia i el caràcter del lloc on s’ha elaborat. Aquesta capacitat li ve donada pel respecte que s’ha mantingut en tot moment envers el ritme natural del cultiu i la seva relació amb l’entorn, i per la dedicació conscient de la persona que l’elabora.
