Arribem una tarda de transició dels cultius d’hivern als d’estiu. El contrast del verd intens amb el blau del mar converteixen l’espai (entre Llavaneres i Mataró) en un lloc privilegiat; a més, la proximitat amb el mar fa possible unes condicions molt favorables per conrear tota mena d’hortalisses de temporada. Ens rep en Martí Rosell, un pagès experimentat que combina la feina al camp amb la gestió de botigues de consum ecològic. Ens comenta que té molta sort de treballar la terra; és el que ha fet sempre i el que més li agrada. Mentre passegem per l’hort m’explica que li sap greu que, dels camps agrícoles del voltant, només n’hagin quedat quatre o cinc. “Les terres aquí són de lloguer i molt cares, per això, en aquesta zona predomina la planta ornamental, que dóna més rendiment”. Aquest home tranquil i pausat parla de la seva terra i dels seus cultius amb orgull. La feina al camp és cansada i molt dura, ho sap prou bé, però gaudeix del que fa i de la manera com ho fa, perquè treballa en consonància amb la manera que té d’entendre la vida.
A la Torre Dorda s’hi fa horta de temporada i, ara, a la primavera, els camps viuen un moment àlgid. Els productes que més cultiven són els característics del Maresme: la carxofa a l’hivern, i el tomàquet i la maduixa a l’estiu. Ens ensenya algunes de les varietats de tomàquet que podem veure ara a l’hort, la majoria encara verds. “En tenim dotze de diferents, algunes d’antigues com aquest més arrugat que és el cor de bou, el tomàquet negre, el tomàquet blau, que té moltes propietats antioxidants, o la pometa, una espècie molt coneguda aquí al Maresme”. Ens aturem a mirar les coliflors, els bulbs de fonoll o la colrave, una crucífera poc present a la cuina actual malgrat que és molt versàtil.
En Martí sempre ha estat conscient que cal fer molta pedagogia, ja que els primers anys de fer cultiu ecològic havien d’enviar pràcticament el 70% de la producció a França i Alemanya, perquè aquí no hi havia mercat. Amb aquesta finalitat, a la finca s’organitzen jornades de portes obertes, es fan visites guiades per a escoles i també es conserva una “petita parada” per vendre productes de l’hort i contribuir, així, a recuperar la tradició d’anar a omplir el cistell a pagès. La Belén, trempada i decidida, és qui té cura de la parada i atén la gent que hi va a treure el cap; sap traslladar, com cap altra, els canvis que setmana rere setmana es van produint a l’hort.
Si alteres el cicle biològic de la terra comencen a sorgir problemes que d’altra manera no hi serien.
Tot i la vocació d’home de camp d’en Martí, l’any 2001 va decidir ampliar l’oferta de fruita i verdura que tenien a La Parada del mercat de Mataró i es va embrancar a obrir Món Viu, un supermercat de productes ecològics i de granja. Comenta que no va ser pas una visió de negoci, sinó el fet d’oferir un establiment amb aquestes característiques als seus clients. Quan va sortir l’oportunitat, s’hi va llençar de cap. Ara ja són dues les botigues Món Viu que hi ha a la ciutat i també tenen una carnisseria ecològica: Tocats de l’Ala. “Quan ens ajuntem per Nadal amb la meva companya i tots els treballadors no ens ho creiem; és tota una responsabilitat”, comenta.
El respecte i compromís d’en Martí amb el medi ambient es remunta als anys setanta. En aquell moment, els tractaments que s’aplicaven als camps eren molt agressius perquè van sorgir plagues noves i es van començar a comercialitzar les llavors híbrides, que rendien molt, però que eren poc resistents. Per als pares d’en Martí, i per a la majoria de pagesos, introduir aquests productes va ser una millora. Llavors, ara fa més de vint anys, i després de diverses intoxicacions derivades d’aquelles substàncies, va decidir canviar de rumb. “Volia tornar als inicis, a cultivar com ho feien els meus avis i rebesavis. Volia recuperar un sistema que no forcés tant les plantes i que fossin resistents per si mateixes. De fet, si alteres el cicle biològic de la terra comencen a sorgir problemes que d’altra manera no hi serien”.
Després de tants anys, parla d’aquella època amb un somriure i amb certa nostàlgia, però van ser anys molt durs perquè això de fer agricultura ecològica els venia de nou. “Vam haver de fer de tot per guanyar-nos la vida: netejar boscos, recollir llenya… Després de llegir molt, de fer cursos, d’intercanvis amb altres pagesos, vam anar experimentant i aprenent”. A més, en aquell moment no hi havia el mateix grau de consciència sobre el menjar saludable com ara. “Imagina’t la reacció dels pagesos de la zona quan vam arribar nosaltres. Ens van batejar amb el malnom ‘Els de la sènia de l’herba’. Ara, per sort, les coses han canviat i molts fills d’aquells pagesos volen fer cultiu ecològic”.
Si voleu conèixer en Martí i veure què té a l’hort, podeu anar directament a comprar a finca de la Torre Dorda. El telèfon de la finca és el 93 796 47 19. També podeu trobar carn ecològica a la parada Tocats de l’Ala (Plaça Gran, 8 – Mercat) o visitar les botigues Món Viu (carrer Santa Maria, 9, o carrer Thos i Codina, 51).
Recuperació d’espècies: el mussol comú
En les últimes dècades, la transformació del paisatge a Catalunya ha estat evident. Les pràctiques agrícoles han anat disminuint i les zones urbanitzades i boscoses han guanyat terreny. Si a tot això, hi sumem la pràctica poc respectuosa que fa l’agricultura convencional amb el medi, els ocells que tradicionalment han viscut en zones agrícoles n’han patit les conseqüències. Tot i que no és només un fenomen local, a la zona del Maresme es fa palesa la davallada del mussol comú. El zoòleg Hugo Framis és un dels experts que més ha estudiat aquest fenomen i és un dels habituals de les nits a les Cinc Sènies per comptabilitzar el nombre de mussols que hi viuen i estudiar-ne el comportament.
El mussol comú ha format part de l’ambient de pagès durant segles. El seu cant era habitual, atès que troba en els espais agrícoles un bon hàbitat. Malgrat tot, avui en dia a aquest rapinyaire li és cada cop més difícil trobar aliment i espais per refugiar-se. Gràcies als anys que fa que en Martí practica l’agricultura ecològica als seus camps, quan fosqueja i no hi queda ningú, s’hi torna a sentir el cant dels mussols. Lluny del que pugui semblar, la presència d’aquest animal és molt beneficiosa per als conreus perquè actua com a depredador de petits mamífers i invertebrats, i fa costat, sense ser-ne conscient, al pagès i a la pràctica ecològica.
Podeu visitar l’entrada que ha fet en Martí sobre aquest tema al seu bloc.
