Sopes d’all reparador

Aquesta sopa era un dinar molt freqüent en l’antiguitat en molts llocs d’Espanya; a mig matí, es prenien les sopes d’all per agafar forces i se’ls afegien un ou o dos, que es cuinaven amb l’escalfor de la sopa. En certs llocs d’Espanya és un dels plats típics de la quaresma, d’acord amb els costums religiosos de no incloure carn. La recordo especialment com a reconstituent després dels balls de cap d’any al fred Lleó. A més, aquest plat té el seu punt intel·lectual, ja que algunes obres literàries en fan esment. El dramaturg Ricardo de la Vega va fer un poema dedicat a les set virtuts de les sopes d’all: ” Siete virtudes tienen las sopas quitan el hambre y dan sed poca. Hacen dormir y digerir. Nunca enfadan y siempre agradan… ”

L’ingredient estrella d’aquestes sopes és l’all: una de les plantes de cultiu més antic i que es troba entre les vint hortalisses més usades al món. El seu sabor i olor penetrant és degut a l’al·licina, un oli eteri molt ric en sofre, capaç de combatre els bacteris i els processos inflamatoris. És, a més, un antisèptic natural contra l’acumulació de metalls pesants i resulta beneficiós per als diabètics i útil en les dietes sense sal. Conté hidrats de carboni, proteïnes, lípids, calci, fòsfor, ferro, magnesi, vitamines del grup B i vitamina C.

La base liquida d’aquesta sopa podria ser aigua mineral, però si es fa amb un bon brou vegetal el gust millora considerablement. Els beneficis d’un bon brou són nombrosos: són sans, digestius, nutritius i reconfortants; admeten una infinitat de varietats i són la base de cremes i sopes per a tots els gustos, a més de ser econòmics i fàcils de preparar; resulten una alternativa per aprofitar sobrants d’altres plats i són ideals per cuinar en més quantitat i tenir a mà sempre un plat saludable; a més són un ingredient imprescindible per aportar sabor i vida immediatament a qualsevol plat de llegums, cereals o verdures.

Per mi, els ingredients base d’un brou vegetal que mai fallen són l’all, la ceba, el porro, l’api, la pastanaga i alguna fulla verda com la col, els espinacs o les bledes. A partir d’aquí es pot afegir qualsevol altra verdura que tinguem al fons de la nevera. I si volem un toc més depuratiu, es pot afegir un nap daikon ratllat, unes herbes aromàtiques com el julivert o la menta i, al final de la cocció, un raig de llimona. Espècies com el pebre, el cardamom, el llorer, l’anís estrellat, o fins i tot la canyella, li aporten un toc personal i un valor terapèutic. A mi m’encanta posar-hi un parell de claus d’olor, tant per les seves qualitats culinàries com medicinals.

Els ingredients de les sopes d’all que feia la meva àvia eren molt simples: brou vegetal, pa rodó reposat del dia anterior, pebre vermell, llorer i alls. A aquesta recepta jo li he afegit un parell d’ingredients més que vaig aprendre d’un amic cuiner francès i que li aporten, a més d’un sabor espectacular, propietats medicinals. Són dos ingredients d’origen mediterrani i molt comuns a la nostra cuina: la farigola i el romaní, que, tot i no aparèixer en cap piràmide alimentària, tenen una aportació, tant medicinal com nutritiva, significativa. Tenen propietats antioxidants, antiinflamatòries i són un dels ingredients més rics en potassi, un mineral especialment indicat per millorar la hipertensió, la salut del cor i dels ossos.

L’altre ingredient extra i que m’agrada fer servir de tant en tant és la mantega, sobretot que sigui de qualitat, artesanal i d’animals saludables amb segell biològic. És un aliment que ens nodreix moltíssim prenent-ne poca quantitat, cosa que el fa ideal per a nens, esportistes, persones amb poca gana, en èpoques de fred, etc. L’intens gust de la mantega ens ajuda a enriquir moltes receptes i, consumida amb moderació, no augmenta el greix corporal, ja que els àcids grassos que conté no s’emmagatzemen. La mantega conté sobretot seleni i iode, però també manganès, crom, zinc i coure, entre d’altres. Destaca pel seu contingut en vitamines A (20 g de mantega cobreixen el 20% de l’aportació diària recomanada), bona per als ulls, la pell i el creixement, i conté una bona aportació de vitamina D, essencial per ajudar-nos a absorbir el calci.

Una altra opció en lloc de mantega seria el ghee o mantega clarificada, recepta de la cultura ayurvèdica de l’Índia i que podem comprar feta o preparar nosaltres mateixos amb la mantega habitual. El procés d’elaboració permet que la mantega no tingui lactosa i hi hagi menys greixos saturats, motiu pel qual és més lleugera i digestiva. Un cop elaborada, la podrem fer servir fins i tot per cuinar, ja que resisteix altes temperatures sense perill de toxicitat. L’únic truc que té aquesta sopa és trobar la proporció que més agradi entre brou i pa. A mi m’agraden espesses, però es poden fer com es vulgui. La resta és tan fàcil que sembla increïble que quedi una sopa de sabor tan espectacular i amb tants beneficis.

Cristina Arroyo

Creadora de Poderosamenta
Dietista i naturòpata
Alimentació ConCiència & Salut

    @poderosamenta