Aquesta és una època daurada per a les persones que estem especialitzades en problemes digestius o que en tenim, i és que en les últimes dècades es fan cada vegada més estudis científics relacionats amb el microbioma, la genètica i les analítiques que permeten obtenir més informació.

Salut digestiva

El grup Cinusa és un petit grup de nutricionistes que investiga des del sector privat –dada important, ja que en molts estudis no hi ha dietistes-nutricionistes– i publiquen unes dotze comunicacions anuals que ajuden a confrontar mites antics de nutrició i pràctiques molt habituals, com que els pacients es poden tractar sense complements –digestivament és gairebé impossible fer-ho– o sobre la comparació entre les dietes qualitatives i les quantitatives –les que encara s’ensenyen a la carrera–, o temes molt confrontats com el gluten, els lactis o els dejunis, o malalties tan complexes com l’Alzheimer, la fibromiàlgia o el TDAH.

Durant l’últim curs que van impartir a Barcelona, ​​no només vam poder veure tot tipus d’estudis científics, sinó també d’aplicacions pràctiques de tractaments i resultats per part de nutricionistes.

Voleu saber les conclusions més importants que vam aprendre?

1- Professionals actualitzats

Per saber què passa al sistema digestiu hem de confiar en professionals actualitzats –en la teoria i en la pràctica– i invertir en proves. Val la pena.

  • Un bàsic és el test de microbioma funcional: bacteris, paràsits, virus, protozous, fongs… Sí, fongs. Que cap metge més us digui que la candidiasi intestinal no existeix!

Pensem que tenim 10 vegades més microorganismes que cèl·lules. Pesen uns 2 kg i els seus gens són 150 vegades més que els propis i interactuen entre si. Necessitem conèixer-los i cuidar els que ens interessen. L’estudi d’aquest metagenoma ha vist que afecten en fermentació de carbohidrats, biotransformació de xenobiòtics (els primers que metabolitzen la medicació són els nostres bacteris), patògens, immunitat, energia, síntesi de compostos bioactius que poden arribar a modular hormones… S’ha vist, per exemple, que la microbiota és completament diferent entre pacients amb Crohn i colitis que entre pacients saludables, i entre persones amb un bon pes o entre persones amb obesitat. S’estudien organismes com el Toxoplasma gondii, que és capaç de canviar el comportament de l’hoste per sobreviure (regulació de la por i del perill) i hi ha alguns estudis que el relacionen amb ansietat i fins amb trastorns de conducta alimentària (anorèxies i bulímies). Podeu veure els estudis aquí i aquí. La Giardia, d’altra banda, es relaciona amb artritis i fins i tot amb càncer. Sol situar-se entre la vesícula i el jejú i impedeix que es produeixin els àcids grassos de manera correcta.

El gluten no és necessari per viure; una dieta sense gluten no genera cap dèficit ni patologia

  • Per analitzar correctament la celiaquia (es calcula que hi ha, encara sense diagnosticar, el doble de la població diagnosticada) se solen mirar els IgA en sang, diferents anticossos (no només antigliadina) i es fa una gastroscòpia agafant cinc regions i mirant genètica en sang (DQ2, DQ3 i DQ8). La sensibilitat al gluten no celíaca o la sensibilitat al blat no celíaca es diagnostica quan es descarten els anteriors i passen sis setmanes sense prendre blat en què s’anoten bé de l’1 al 10 tots els símptomes. Primer es descarta blat, ja que els cereals amb gluten, a més de gluten, poden tenir altres components irritants com FODMAP i ATIS (inhibidors de la tripsina i l’amilasa). Si hi ha una variació del 30% en els símptomes, és que hi ha sensibilitat. Ismael San Mauro Martín ens ensenya també investigacions que mostren que no cal tenir celiaquia o sensibilitat perquè el gluten pugui interferir en problemes com la depressió, hiperactivitat, cefalees, autisme, dermatitis, fibromiàlgia i esclerosi múltiple. Els pèptids de la gliadina (part del gluten) que no es digereixen augmenten la zonulina i això fa que s’obri el canal (permeabilitat intestinal). Quins motius hi ha per no treure’l si s’està estudiant una possible relació? El gluten no és necessari per viure; una dieta sense gluten no genera cap dèficit ni patologia. Molts mitjans es van aprofitar d’un tema molt de moda per treure titulars sense cap suport ni professionalitat, tenint en compte el gran impacte que tenen, i fins i tot metges i congressistes que no tenen temps de revisar els estudis s’ho van creure. Quan un pacient creu emocionalment que alguna cosa és dolenta, no hi ha estudis que serveixin. En alguns casos, el gluten empitjora o perjudica el pacient, però tampoc és el dimoni. La dieta sense gluten no és ni pitjor ni millor per a la salut, ni engreixa ni aprima. És una peça més i no podem deixar de banda tota la resta que interfereix en l’ésser humà (ambientoma).
  • És important mirar el grau d’irritació, inflamació o permeabilitat de la mucosa digestiva. Podem mirar-lo per PCR o calprotectina fecal (sobretot en el tram descendent; quan hi ha Crohn o colitis sol estar a més de 1.000). Si aquesta mucosa està irritada, empitjorarà, perquè una de les seves funcions és protegir-nos de l’àcid clorhídric que ve de l’estómac, i si no, aquest àcid la pot irritar més. També podem mirar l’estat de la zonulina en un test de microbioma especial.
  • Cada vegada es parla de més casos de SIBO (sobrecreixement bacterià de l’intestí gros que puja cap a l’intestí prim a causa de la vàlvula ileocecal entre aquests dos per hiperestimulació hormonal o inflamació de la mucosa o permeabilitat). Els símptomes de SIBO són ​​molt semblants als de candidiasi intestinal, perquè es tracta de sobrecreixement d’un microorganisme en un lloc que no li pertoca. Quins problemes genera el SIBO més enllà de distensió abdominal amb dolor i un excés de gasos? Dany de la mucosa per la seva toxicitat, malabsorció de greixos i hidrats de carboni i competència d’absorció de nutrients (es mengen la vitamina B12 i produeixen B9 o B6, per exemple) i molts altres símptomes de malestar. En aquests casos, es recomana un test fecal de microbioma i un test de lactulosa amb hidrogen i metà (aquest últim no se sol mirar, però és clau per mesurar els bacteris metanogènics o arqueges que es mengen l’hidrogen). És important recordar que hi ha moltes persones amb intolerància a la fructosa o la lactosa que segueixen amb símptomes fins i tot sense prendre el que els produeix el problema, perquè pot ser que hi hagi una mala absorció de fructosa associada a una fermentació per SIBO; s’ha de tornar a mirar quan s’hagi arreglat.

2- Visió integrativa

Com a professional de la salut, és clau tenir una visió integrativa, global o holística, i ser-ho no vol dir ser hippie o alternatiu o no tenir evidència o estudis científics. (Un exemple és que l’equip d’Ismael San Mauro Martín treballa amb metges en hospitals públics). Els humans no som éssers que només mengem o només ens posem malalts. El cos humà és molt complex i tots els processos que intervenen tenen relació entre si. Ens sembla imprescindible, doncs, que els professionals de la salut obrin la ment, s’actualitzin i vegin els pacients amb una visió completa i que es parli d’activitat física, ambient i emocions per poder tractar patologies i prevenir-les.

L’ambient és realment important. Més enllà de la genètica, interaccionem i ens posem malalts a causa de l’estrès, del son, de les radiacions, dels vicis tòxics i de l’alimentació, encara que hi hagi molts metges que no creguin en això que anomenem ambientoma.

  • Estem rebent més de cent milions de vegades més de radiació en els últims cent anys i per això cada vegada més hi ha més casos d’intoleràncies a l’electromagnetisme (no, aquestes persones no estan boges). Com pot ser que hi hagi tants metaanàlisis de la relació entre la contaminació i la salut i que els polítics no facin res, ni tan sols per conscienciar i que els que parlem del tema seguim sent titllats de hippies i radicals? Fa cinquanta anys que s’ha prohibit el DDT i encara es troba en placenta i greix; podeu veure articles interessants aquí i aquí). És un gran problema! Deixem de mirar cap a un altre costat! Ens queixem d’obesitat, de cicles menstruals problemàtics, de males digestions, de problemes amb les tiroides, però no serveix de res que ens desintoxiquem si ens passem la resta del temps prenent alcohol, abusant de processats, sense fer esport i amb molt estrès. No es pot compensar tot. Cal ingerir un mínim d’aliments ecològics. Moltes vegades comencem a prendre més verdura i ens fa mal. Potser no és la verdura, sinó els tòxics que porta (sobretot ous i patates). L’aspecte social és bàsic per a l’ésser humà, però hi ha gent que dona prioritat a la seva vida social o a d’altres despeses de qualsevol tipus abans que donar-la a la salut.
  • La microbiota cada vegada és menys diversa. Els antibiòtics que es donen als animals passen també a l’aigua i cada vegada hi ha més resistència (l’any passat van morir més persones per aquest tema que per accidents de trànsit, i es calcula que en 20-30 anys serà un dels principals motius de mort). A més, s’ha vist que el microARN que hi ha en vegetals afecta els gens dels humans (i fa que “s’activin” o expressin els relacionats amb patologies, funcions hepàtiques, obesitat…).

3- Sobrepès i obesitat

Tenim un problema de sobrepès i obesitat? Les últimes investigacions no només parlen de l’excés de quantitat d’aliment i de sedentarisme (recordatori: es pot seguir sent sedentari i fer 1 h d’esport al dia), sinó dels processos inflamatoris de l’organisme i de la capacitat que té el cos de metabolitzar els midons. Això últim ho podem esbrinar, per exemple, amb el test de genètica d’amilasa salival, que ens permet saber si tenim més o menys resistència a la insulina i si utilitzem bé aquests midons. Així doncs, a algunes persones no se’ls posa bé prendre hidrats de carboni a la tarda per culpa de les hormones que intervenen en el metabolisme de la glucosa i la resistència a la insulina. Pel que fa als processos inflamatoris, els darrers estudis genètics mostren que l’eficàcia de la complementació en omega-3 en la salut cardiovascular o de la cúrcuma en els processos inflamatoris depèn del polimorfisme -75G/A.

Neus Elcacho

Dietista integrativa i coach nutricional

  @NeusElcacho   @healthy_neuselcacho
Neus Elcacho

Ara pots demanar cita amb la
Neus Elcacho a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic