Segons la medicina tradicional xinesa, el nostre esperit habita a l’intestí prim, i gran part del que som, o del que podríem arribar a ser i a materialitzar, depèn del que puguem absorbir a través seu. Si el cor es coneix com “l’emperador”, l’intestí prim representa “l’ésser”. Partint que les malalties en general són sempre multicausals, crec que seria important acceptar-les com a part d’un procés d’autoconeixement físic, emocional, mental, espiritual i transgeneracional. Seria bo, doncs, viure-les com una oportunitat per fer un treball de creixement personal. En concret, la malaltia celíaca, vista des d’una perspectiva holística, potser hauria de servir per buscar l’essència del veritable ésser i no només per conformar-se a minimitzar els símptomes físics.
La malaltia celíaca és un trastorn genètic autoimmune i afecta aproximadament 1 de cada 133 persones. Són les proteïnes riques en prolina i en glutamina del gluten les que el sistema immunitari identifica com a antígens, vaja, com a enemics. Aquestes proteïnes es troben al blat, sègol i ordi, i ocasionalment, a la civada, i la seva concentració ha augmentat al llarg de la història per l’interès a obtenir varietats més riques en gluten, ja que és el que proporciona flexibilitat a la massa. El blat dels romans contenia molt poc gluten en comparació amb l’actual i moltes cultures van prosperar alimentant-se de mill, arròs o blat de moro, tots sense gluten. Una bona part dels humans s’ha adaptat per poder tolerar el gluten, però em pregunto si el problema amb el gluten també ha augmentat pel consum excessiu actual en forma de pa, pasta, pastisseria, galetes, pizza…
Si ens comparéssim amb una planta, entendríem que els intestins són com les arrels, que s’encarreguen d’absorbir els nutrients de la terra per garantir la vida. El 90% dels nutrients s’absorbeixen a l’intestí prim i, per aquesta raó, cal mantenir-lo sencer, net i flexible, i per això dietèticament, siguem celíacs o no, és aconsellable evitar o reduir aliments com margarines, embotits, carns vermelles, farines, sucres refinats o lactis. L’intestí prim té músculs que, quan es mouen, fan que els nutrients dels aliments avancin, però per dins no és llis: té molts “pèls” anomenats vellositats intestinals, irrigades per vasos sanguinis i amb una estructura realment complexa malgrat la mida tan petita que tenen.
Símptomes
La funció de les vellositats intestinals és primordial, ja que augmenten la superfície d’absorció dels nutrients i ajuden a conduir-los al torrent sanguini perquè arribin als òrgans i en cobreixin les necessitats. Per això, quan estan lesionades, l’absorció no es produeix de manera òptima i apareixen dèficits nutricionals importants com el del ferro, que pot arribar a originar fins i tot una anèmia ferropènica crònica. Altres dèficits vitals poden ser el de les vitamines D i K, l’àcid fòlic, la B12 o el calci. Els símptomes poden ser digestius com diarrea, distensió abdominal, pèrdua de pes o retard de creixement, però moltes persones poden tenir migranyes, infertilitat, síndrome de fatiga, mal d’articulacions, osteoporosi prematura o depressió. Juntament amb la celiaquia és possible, a més, que apareguin altres intoleràncies com la de la lactosa.
Diagnòstic en medicina convencional
La primera prova mèdica per diagnosticar la malaltia celíaca és una analítica que sol incloure els anticossos següents:
- Antitransglutaminasa tissular (tTG)
- Anticossos antiendomisi (EMA)
- Antipèptids de gliadina deaminada (DGP)
Si l’analítica és positiva, es fa una biòpsia intestinal, clau per determinar si hi ha lesió a les vellositats i, sobretot, en quin grau (no s’ha de confondre amb el grau de celiaquia, que no existeix). La biòpsia intestinal és una de les proves més rellevants; de fet, quan hi ha dubtes, sol tenir l’última paraula. El grau de lesió ve determinat per la classificació de Marsh, creada pel patòleg britànic del mateix nom i d’aquest estat es deriven una gran quantitat de conseqüències importants per a la salut.
El diagnòstic per a la sensibilitat al gluten no celíaca
En els últims quinze anys ha aparegut un trastorn relacionat amb el consum de gluten que, malgrat això, no es denomina celiaquia, perquè no en compleix els paràmetres; em refereixo a la sensibilitat al gluten no celíaca (SGNC), que demana també una dieta sense gluten i els símptomes poden anar des de mals de cap, musculars o ossis, fins a problemes digestius. A diferència de la celiaquia, no segueix un itinerari predictible; és a dir, els símptomes poden arribar a ser molt pronunciats o desaparèixer del tot. A més, sol estar relacionada amb intolerància a altres aliments i sovint amb la fibromiàlgia. Quan un pacient arriba a la consulta amb símptomes tan variats, normalment es fan les proves per descartar la celiaquia, ja que, al final, el diagnòstic de la SGNC és per exclusió i mostra absència d’anticossos i una biòpsia sense lesions o lleument afectada amb un grau de lesió Marsh 1. Respecte a les al·lèrgies alimentàries, com la del blat, generalment es determinen a través de RAST o de proves de punció a la pell. La malaltia celíaca, la sensibilitat al gluten no celíaca i l’al·lèrgia al blat són diferents tipus d’hipersensibilitats alimentàries específiques que es tracten convencionalment simplement eliminant el gluten o el blat en cada cas.
Moda o amenaça real per a l’intestí?
L’intestí prim separa el pur de l’impur en el procés digestiu, i emocionalment ens ajuda “a saber discernir entre el que alimenta el nostre ésser i el que no ens correspon”. La seva funció, a més, està relacionada amb la qualitat de la sang, la claredat en objectius i amb l’acció. A vegades em resulta desconcertant com es demonitzen certs aliments moltes vegades a conseqüència de modes passatgeres; com passa amb el blat, que va alimentar durant segles la humanitat i que fa temps que s’ha convertit en el dolent de la pel·lícula. Em pregunto per què alguna cosa o algú sempre ha de tenir la culpa dels nostres problemes de salut i no pensem, en canvi, que potser tenim uns hàbits i un estil de vida poc equilibrats. És evident que, independentment de totes aquestes reflexions que van més enllà de la part fisiològica o genètica, en la malaltia celíaca no es juga amb el gluten. Però el que sí que seria important és aprendre a alimentar-nos amb productes sense gluten de qualitat, no transgènics, enters, naturals, sense additius químics i a combinar-los amb prou verdures, llegums, fruita seca i llavors de qualitat.
El gust que tonifica i regula les funcions de l’intestí prim i el cor és l’amarg, i el trobem en llavors de sèsam, nous, verdures com la xicoira, endívia, camamilla amarga, fulles de canonges, créixens, tota mena d’arrels amb fulles (naps, remolatxa, pastanagues), cebes, pèsols, azukis, cigrons o llenties, així com la quinoa, el mill, el fajol, l’arròs integral, el miso, les algues marines (especialment l’alga nori i l’alga dulse) i els ferments i envinagrats de tota mena. Tots aquests aliments cuinats de manera adequada i ben mastegats afavoriran una bona absorció de nutrients i ajudaran a mantenir i a recuperar l’intestí prim en cas de celiaquia o intolerància al gluten o si simplement es vol tenir un intestí saludable. Com a exercici per tonificar l’intestí prim, recomano enfortir el baix ventre, o hara, fent exercicis hipopressius.
Molta salut!
descobrir si
toleres
bé el gluten
Et regalem la GUIA GRATUÏTA + RECEPTA per aprendre :
- Quines proves cal fer per descartar la celiaquia.
- Entendre quines alteracions hi ha més enllà de la celiaquia, com ara la intolerància al gluten i l’al·lèrgia al blat.
- Una recepta deliciosa de pa mediterrani sense gluten.
