Varietats de tomàquet
Justament al Marroc, l’Observatori del Deute en la Globalització i la revista Soberanía alimentaria han fet un estudi sobre com s’hi produeixen i la conclusió clara és que són tomàquets carregats d’injustícies socials.
Mònica Vargas, investigadora de l’Observatori, que ha estat al Marroc i ha fet entrevistes a testimonis i al sindicat Federació Nacional del Sector Agrícola (FNSA), les enumera una per una:
- Els treballadors tenen salaris mínims, considerats una victòria perquè els sindicats els van aconseguir quan encara eren pitjors; són 69 cèntims d’euro per hora (143 € al mes) per sis dies de feina amb vuit hores laborals.
- Les empreses, de l’Estat espanyol i de França majoritàriament, penalitzen que els treballadors es donin a l’alta al sindicat amb dos sistemes: amb l’acomiadament o posant-los a treballar dins dels hivernacles, on les condicions laborals són molt dolentes per les altes temperatures.
- Els camps de cultiu dels tomàquets estan situats en una zona àrida, a la vall del Souss-Massa-Drâa, cap on traslladen els treballadors en camions, amb poc espai, en un trajecte que dura entre una i dues hores.
- Hi treballen cent mil treballadors –un 65% dels quals són dones– i només quatre mil estan sindicats.
Per cultivar els tomàquets, i també altres hortalisses, com pebrots i cogombres, cal una sobreexplotació hídrica, perquè es conrea en un territori àrid; per conseqüent es deixen de cultivar altres aliments de l’alimentació del país, com per exemple, el blat. “Llavors s’entra en un pou sense fons, perquè el Marroc es veu obligat a comprar el blat de França, perquè no en té”.
Tot plegat provoca el dèficit alimentari del Marroc, amb xifres estudiades i clares segons l’Observatori.
La temporada de tomàquets als hivernacles d’Almeria i del Marroc (que copia el model d’Almeria) comença tot just ara. A Catalunya, ja s’ha acabat o és a punt de fer-ho, segons informen pagesos locals.
