El 2010, les baies de goji van viure uns anys de bogeria. A les empreses que les importaven se’ls acabava l’estoc en qüestió de dies i les trameses des de la Xina es multiplicaven sense parar per enviar-ne als herbolaris. Estava justificat que el goji estigués tan ben valorat? En què van quedar les dotzenes de propietats de la baia dessecada del Tibet?
Llavors de goji
En el món de l’alimentació, com en tot, passem per modes més o menys passatgeres. La dieta de la carxofa de la doctora Montse Folch va ser una revolució perquè la Rociíto la va seguir. Però com diu la doctora, “li vaig donar un complement drenant de carxofa, però la clau era seguir una alimentació equilibrada amb proteïna però també amb cereal perquè li agradava molt l’arròs”. Però del complement de carxofa es va passar a creure i a divulgar que havíem de prendre carxofa en vena. Al doctor Miquel Pros també li va passar amb la civada, i el dia que ho va dir a la televisió, se’n van exhaurir les existències dels herbolaris.
L’origen i la qualitat
Fa més de dos mil anys que l’arbust del goji es conrea a quatre mil metres d’altitud i s’utilitza com a aliment i com a planta terapèutica en la medicina tradicional xinesa i tibetana. L’altitud dóna fortalesa a un arbust que viu més a prop del sol i en unes condicions meteorològiques extremes, fet que l’enforteix. Per això s’entén que és només en un lloc com el Tibet on es conreïn les considerades autèntiques i de qualitat. El govern del país, a través del Col·legi Mèdic Tibetà, en controla la producció i comercialització perquè no hi hagi dubte de l’autenticitat. Per això, l’estat mateix manté un acord comercial amb l’empresa que té l’exclusiva per a Occident, que treballava durant un temps sota la marca Tibet Authentic i que avui té la seva pròpia marca, Yuthog, en referència al pare de la medicina tradicional tibetana, nom que s’indica als paquets que en provenen.
Com en tot, la primera cosa que hem de definir és quines baies vam menjar i/o continuem menjant, perquè no és el mateix comprar baies a granel a tres o quatre euros la safata, que comprar baies empaquetades i amb el segell que provenen d’un productor del Tibet, que estan més inflades per la humitat, que quan les mengem no semblen una roca i que tenen un preu força més elevat. Fins aquí, els consumidors podem fer la prova i comparar sense problema.
El goji de qualitat es ven de collita en collita. Es recull entre els mesos de juliol i setembre i la primera collita arriba aquí per Nadal o gener. La vida útil de les baies de collita i les seves capacitats nutritives és d’uns dos anys des del moment de la collita. Cal adquirir-los amb un mínim de tres mesos de vida útil vigent.
Camps de goji al Tíbet
En el mercat podem trobar baies que tenen un consum preferent, ja al paquet, molt més llarg, de tres o quatre anys. A la Xina hi ha un mercat secundari en què es comercialitzen les sobres que no s’han venut durant la temporada. Les assequen in extremis perquè no es podreixin i poden ser les mateixes que posen consums preferents de cap quatre anys, com comenta Per Björk, responsable de Cien Por Cien Natural, empresa que comercialitza les baies de goji del Tibet. Cal vigilar perquè la majoria de les baies que es comercialitzen són de la província Ningxia, al nord-oest de la Xina, encara que s’indica “Himàlaia” com a origen.
D’aquí que Cien Por Cien Natural, l’empresa que comercialitza les baies de la marca Yuthog a Espanya, doni beques cada any a un grup d’estudiants de Medicina Tradicional Tibetana que continuen estudiant antigues tradicions tibetanes com el goji, que es diu que ja era utilitzat per l’emperador xinès Shen Nung el 2.800 aC.
La polèmica de les goji
El 2010, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va denunciar que el goji del mercat espanyol estava contaminat i va demanar a l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) que retirés deu marques del mercat perquè contenien metalls pesants i pesticides. Immediatament l’AESAN va fer un comunicat manifestant que no hi havia risc per a la salut i que no farien res. De fet, molts dels aliments no ecològics que es consumeixen diàriament són plens de metalls pesants i pesticides i, no sabem en quina quantitat ni tampoc, com a consumidors, controlem els límits que posen els organismes per considerar-los innocus. A més, no es van estudiar totes les marques del mercat i van fer servir el rang de pesticides per a una verdura normal i no dessecada. El límit màxim de contaminants es valora en funció del pes del producte en fresc. Quan s’asseca, el pes de l’aliment és molt més baix i, per tant, el factor límit s’ha de multiplicar per cinc, operació que “l’OCU va passar per alt”, segons comenta Per Björk, responsable de Cien Por Cien Natural.
A part dels suposats pesticides, les baies van ser també objecte de polèmica pels múltiples beneficis. Des d’AESAN mateix es va dir que no es podien demostrar científicament tots els beneficis publicitats i alguna veu com el director de l’Institut de Nutrició i Tecnologia dels Aliments de la Universitat de Granada, Emilio Martínez de Victoria, van determinar que tot es devia a un efecte placebo i que les baies tenien els mateixos nutrients que les fruites i les verdures. Els aliments que són molt beneficiosos sovint generen escepticisme: quan les llistes de propietats són eternes i es diu que ho curen tot, s’està fent malbé la imatge d’aquell producte perquè “l’aliment perfecte no existeix i no s’ha d’exagerar”, reconeix Björk. La nutricionista i naturòpata Jordina Casademunt opina el mateix. No hi ha un únic aliment medicinal però cal ser hàbil i incorporar els que tenen tantes propietats com el goji o la clorel·la o les algues AFA. Segurament els enemics apareixen més fàcilment quan s’exageren les bondats, com va passar en aquest cas.
Què té realment el goji?
-La capacitat antioxidant és extraordinària. En el seu llibre Superfoods, David Wolfe, el guru principal als Estats Units del moviment raw food, recomana el goji de manera entusiasta i l’esmenta sempre que fa llistes d’aliments amb beneficis elevats com la maca o l’espirulina.
-Una llegenda que es va formar és que tenen un contingut de vitamina C 500 vegades més alt que les taronges. Per pes, el goji en té unes cinc vegades més. Un 500% no és el mateix que 500 vegades, però algú ho va entendre així. Ara bé, si comparem el consum de goji amb la taronja, que normalment mengem en més quantitat, és molt possible que n’ingerim més amb les taronges simplement perquè en mengem més (això sí, sempre que siguin taronges de qualitat).
-Les baies poden reforçar el sistema immunitari : el sabor dolç de les baies prové dels polisacàrids, sucres complexos d’absorció lenta; es creu que els efectes positius sobre el sistema immunitari provenen especialment d’aquests polisacàrids.
-Del goji també hi ha estudis sobre el contingut en omega-3 i 6 essencial per a la producció d’hormones i el desenvolupament del cervell. També s’ha vist que té un potencial desintoxicant clar per al fetge i el ronyó i que és molt beneficiós per a la vista.
Arròs amb goji
Un aliment molt complet
-El goji pertany a la família de plantes solanàcies, com els tomàquets, les albergínies i les patates. El seu perfil nutricional és molt diferent d’altres baies, com les maduixes o els nabius. El que motiva al nutricionista David Wolfe quan el defineix com un “superaliment” és que no només conté dues o tres característiques especials, sinó una dotzena. És una font important de proteïnes, ja que conté entre un 12 i un 14% d’aminoàcids, equivalent a la quantitat de proteïna que té un bistec, cosa que no passa amb cap altra fruita coneguda. (En el món vegetal només hi ha més proteïnes en els cereals com la quinoa, alguns llegums, algunes algues i algunes fruites seques com les ametlles.
A més, contenen els ja esmentats polisacàrids que es coneixen com a estimuladors del sistema immunitari, la betaïna, coneguda per la seva capacitat de desintoxicar el fetge, antioxidants com la zeaxantina i la luteïna, més de vint oligoelements, vitamines del grup B i vitamina C, àcids grassos essencials i diversos fitonutrients més.
Com podem prendre’n?
En un dia prenem probablement uns vint grams de goji com a màxim. Així que, per exemple, en un dia, podem ingerir 10-20 grams de goji al matí, tal com raja o barrejats amb cereals i després menjar llegums al migdia, com un guisat de cigrons, si preferim menjar proteïnes de fonts vegetals.
També podem prendre un grapat de baies al matí i a més elaborar una recepta feta amb les baies, com un arròs amb goji o un tàrtar de goji o aquest crocant de la nostra cuinera Montse Vallory. El contrast també combina bé amb una amanida de ruca i formatge blau o en una compota de pomes i fruita vermella. Quan es vol goji en pols, es recomana congelar les baies abans de triturar-les per evitar que el resultat sigui enganxós.
Sorteig de 10 paquets de baies de goji del Tibet
Quins antioxidants menges o prens en complement?
Escriu-nos un correu a info@etselquemenges.cat
Entre totes les respostes dimarts que ve sortejarem 10 paquets de baies de goji del Tibet de Cien Por Cien Natural, que enviarà al domicili dels guanyadors.
Guanyadors: Anna Comas, Clàudia JN, Anna Camats, Gisela Cabré, Àfrica FP, Mònica Elias, Estela Bayarri, Albert Navarro, David Domènech, Montserrat Ribera.
