Avui dia hi ha moltes patologies o afeccions en què prendre probiòtics pot ser una gran ajuda. Però, amb tanta varietat al mercat, com sabem quin és el millor per a cada cas, i com l’hem de prendre? La nostra dietista Neus Elcacho t’explica els seus trucs professionals i personals…

Sabíeu que?

Fins ara es pensava (i jo mateixa seguia repetint gràcies al que vaig aprendre amb en Xevi Verdaguer) que la microbiota ve marcada pel primer contacte del nadó amb l’exterior, és a dir, per pell materna. Així doncs, s’havia vist com el part vaginal aportava bacteris més beneficiosos en l’àmbit inflamatori i immunitari per al bebè (sobretot Lactobacillus), que un part per cesària, en el qual intervenien microorganismes no vaginals sinó més dèrmics de la mare i dels professionals sanitaris (Clostridium, Enterobacter i Klebsiella). Tanmateix, a principi d’aquest any, algunes investigacions marcaven que no era així. En concret, un estudi publicat a la revista Nature Medicine emfasitza que el procés “d’adquisició” del microbioma del bebè es marca molt abans de l’embaràs de la mare.

Segurament algú es pregunta: “Però amb aliments fermentats cada dia no ens cal prendre probiòtics, oi?”

  • No tothom té tolerància (o digereix bé) als aliments fermentats (en la nostra cultura, de fermentats n’hi ha pocs). El xucrut, el quefir, i el kombutxa són molt nous aquí a Catalunya (tot i que els pickles no tant).
  • No són les mateixes quantitats i pot ser que hagin estat uperitzats, cosa que redueix la quantitat de bacteris vius. No aporten les soques que ens interessen ni la varietat. Algunes espècies de Saccharomyces (S. cerevisae) són molt conegudes pel seu protagonisme en la preparació de vi, cervesa i pa, mentre que el Kluyveromyces marxianus es fa servir per fer quefir. Fa poc que he conegut aquesta hiperbeguda probiòtica. 

A la consulta venen cada setmana pacients amb problemàtiques digestives (n’estic especialitzada arran de tenir còlon irritable) que han pres probiòtics i que no han notat millora dels símptomes. Per què? Com us explicaré més endavant, potser cal primer “netejar” bacteris més problemàtics, potser cal millorar el terreny “on viuen” (mucosa digestiva) o potser no ens l’estem prenent en el moment idoni, ni l’hem pres prou temps, ni n’estem prenent un de prou bo per al que ens fa falta.

El primer que hem de saber, doncs, és què hem d’esperar d’un bon probiòtic:

  1. Quantitat de bacteris elevadíssima

Un bon probiòtic hauria de tenir 10.000 milions de bacteris. Penseu que una gran part es perd pel camí durant la digestió (bilis, tipus de pH…).

  1. Gran diversitat de soques

Preferiblement en forma de sobres (per fabricar un comprimit els posen a una gran pressió que eleva la temperatura als 40-50 graus i que disminueix la quantitat de bacteris vius).

Els meus preferits (truc professional)

Vivomixx® és el probiòtic amb la concentració més alta de bacteris beneficiosos per a l’organisme (112.000.000.000 de bacteris vius per càpsula/450 mil milions de bacteris vius per sobre). Conté una combinació de 8 soques bacterianes.

Bio-Kult és un dels complements probiòtics més potents que hi ha. Conté 14 soques de bacteris beneficiosos en una concentració de 10 mil milions per gram.

Pearls IC-Fórmula Intensiva ofereix la combinació de 6 soques de cultius actius vius clínicament reconeguts que colonitzen de manera natural l’intestí i formen un complex ecosistema conegut com a microbiota o flora intestinal. 1.000 milions d’UFC garantits!

Els trobareu a les farmàcies.

En coneixeu cap altre que segueixi els requeriments que comento? Feu-m’ho saber als comentaris (i amb el nombre de soques i la quantitat) i entre tots podrem fer una llista que ajudarà molta gent.

  • Probiòtics per a nens: Lactibiane Enfant i Darmocare Infantis.
  • Probiòtics per les gastroenteritis vacacionals (canvis de dieta), per bacteri, virus o paràsit de viatge: Ultralevura.
  • Per a la candidiasi: En els últims anys s’han estudiat diferents soques que tenen una gran força per millorar els símptomes contra la càndida: són el Lactobacillus rhamnosus i el Lactobacillus reuteri

Jo, en aquests casos, recomano un probiòtic oral (Aquilea Intimus els té tots dos, per exemple) i un de vaginal (els òvuls Candinorm) a més d’un bon antifúngic (que òbviament pot ser natural). Més informació al meu curs en línia Com combatre les càndides de manera natural.

Sabíeu que la micobiota és el conjunt de microorganismes fúngics que viuen en un mateix hàbitat? La Candida i el Saccharomyces es troben en gairebé tots els individus.

Per al còlon irritable

Actualment posem dins del carro de “còlon irritable” o sistema digestiu irritat* qualsevol persona que fa més de sis mesos que té irritació intestinal (femtes molt toves o desfetes o alternació amb restrenyiment, distensió abdominal (panxa inflada) amb dolor o no, i gasos.

El síndrome d’intestins irritats* (SII) té una prevalença d’un 10% en la població occidental. L’origen? 50% nerviós, 50% inflamació, sensibilitat i hiperpermeabilitat de la mucosa intestinal més una alteració de la microbiota intestinal. D’aquí que sigui tan important repoblar el terreny amb uns bons probiòtics.

Cada vegada hi ha més estudis que demostren que els probiòtics són una ajuda grandíssima per equilibrar la microbiota i millorar els símptomes del còlon irritable.

Les soques estudiades fins ara amb més beneficis per aquests casos són: Bifidobacterium infantis, Sacchromyces boulardii i Lactobacillus plantarum.

Tanmateix, tots aquests anys passant consulta i per la meva pròpia experiència amb la malaltia puc explicar-vos que, en alguns casos, els probiòtics poden anar pitjor o no fer absolutament res (és el cas de panxa inflada i gasos, en què cal primer “netejar” una mica la proliferació bacteriana que no és tan interessant amb bons antibacterians o antibiòtics naturals).

Sense dubte, però, els probiòtics fan un gran canvi quan hi ha femtes més desfetes i diarrea.

Per al tractament de l’Helicobacter pylori

Aquest bacteri, quan es descontrola, pot donar molts problemes d’irritació, males digestions, acidesa i cremor. Mentre fem un bon tractament amb el metge, seria bo acompanyar-ho amb probiòtics (en l’última conferència de Conscens de Maastricht V/Florència sobre el maneig de la infecció per Helicobacter pylori abordaven específicament el paper de la microbiota i els probiòtics) que continguin Lactobacillus i el llevat Saccharomyces boulardii.

Dona tocant-se la panxa

Per al restrenyiment

El restrenyiment és un problema multifactorial. Cal beure prou aigua, moure’s més, fer una dieta rica en verdures, fruites i integrals, eliminar al màxim sucres i refinats, netejar suaument els intestins amb gel d’àloe o carbonat de magnesi o fer una bona hidroteràpia de còlon, i repoblar la flora amb un probiòtic com els que hem comentat al principi, dels que tenen una miqueta de tot!

Probiòtics per a l’halitosi?

Sí, la manca d’higiene, l’acumulació de placa i la periodontitis són les causes principals d’halitosi. Atès que el desequilibri de la microbiota oral pot estar involucrat en la patogènia de moltes malalties bucodentals, els probiòtics són també una molta bona opció en aquests casos. Quins bacteris són els més recomanats?

Streptococcus salivarius i Lactobacillus salivarius. També recomano fer gàrgares d’oli de coco amb una gota d’arbre del te.

Obesitat i bacteris

Una cosa que em va sorprendre molt mentre aquestes últimes setmanes feia investigació per al meu primer llibre, és la relació que té una soca de bacteris en concret amb l’obesitat: En concret l’Akkermansia muciniphila. S’ha observat en investigacions recents que aquest bacteri no és gaire present en persones amb obesitat o malalties cardiometabòliques.

Probiòtics i mil malalties més

Cada vegada es veu més la relació que hi ha entre l’estrès oxidatiu (increment de radicals lliures) i malalties com el càncer, la diabetis, malalties cardiovasculars, digestives i immunitàries.

S’ha relacionat l’estrès oxidatiu causat per l’increment dels radicals lliures amb molts processos patològics: alguns càncers, diabetis, patologia cardiovascular, processos reumàtics, patologies digestives, afeccions broncopulmonars, cataractes, deteriorament del sistema immune, etc.

La soca Lactobacillus fermentum, donada en probiòtics, ajuda a disminuir el peròxid d’hidrogen i òxid nítric*, que actuarien com a radicals lliures (Kaizu et al.). També el Bifidobacterium lactis, amb activitat antioxidant i que podria disminuir el risc d’acumulació de radicals lliures.

*S’anomenen ‘posbiòtics’ les substàncies produïdes pels probiòtics que exerceixen efectes metabòlics i/o immunomoduladors.

Moment per prendre els probiòtics

Com que l’acidesa de l’estómac redueix l’eficàcia dels probiòtics perquè n’elimina una quantitat molt important, es recomana prendre’ls en dejú, quan el pH de l’estómac és més neutre, i no prendre’ls amb una beguda gaire calenta ni gaire freda perquè arribin bé fins a l’intestí, on ens interessa que es quedin.

Per altra banda, recomanem que es prenguin un mínim de 3-4 setmanes i fins a 2-3 mesos depenent del tractament o necessitat.

Neus Elcacho
Dietista integrativa i coach nutricional

Neus Elcacho

Ara pots demanar cita amb la
Neus Elcacho a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic