Avui dia hi ha moltes patologies o afeccions en què prendre probiòtics pot ser una gran ajuda. Però, amb tanta varietat al mercat, com sabem quin és el millor per a cada cas, i com l’hem de prendre?

La nostra dietista Neus Elcacho t’explica els seus trucs professionals i personals per escollir el millor probiótic en cada cas…

Productes fermentats, grans probiótics per guanyar salut

L’adquisició de la microbiota intestinal és anterior al part

Fins ara es pensava (i jo mateixa seguia repetint gràcies al que vaig aprendre amb en Xevi Verdaguer) que la microbiota ve marcada pel primer contacte del nadó amb l’exterior, és a dir, per pell materna.

Així doncs, s’havia vist com el part vaginal aportava bacteris més beneficiosos en l’àmbit inflamatori i immunitari per al bebè (sobretot Lactobacillus), que un part per cesària, en el qual intervenien microorganismes no vaginals sinó més dèrmics de la mare i dels professionals sanitaris (Clostridium, Enterobacter i Klebsiella).

Tanmateix, a principi d’aquest any, algunes investigacions marcaven que no era així. En concret, un estudi (link en anglés) publicat a la revista Nature Medicine emfasitza que el procés “d’adquisició” del microbioma del bebè es marca molt abans de l’embaràs de la mare.

Què podem fer per incloure probiòtics naturals a la dieta?

Segurament algú es pregunta:

“Però amb aliments fermentats cada dia no ens cal prendre probiòtics, oi?” 

És cert que algunes espècies de microorganismes com la Saccharomyces (S. cerevisae) són molt conegudes pel seu protagonisme en la nostra alimentació: per la preparació de vi, la cervesa i el pa, mentre que el Kluyveromyces marxianus es fa servir per fer quefir.

Però cal tenir en compte per que aquests bacteris pot ser que no ens serveixin com a probiòtics:

  • No tothom té tolerància (o digereix bé) els aliments fermentats. En la nostra cultura, de fermentats n’hi ha pocs.
    • El xucrut
    • El quefir
    • La kombutxa
    • Els encurtits, aquest si que és habitual en la nostra cultura.
  • Els aliments no presenten les mateixes quantitats de microorganismes que el probiòtics sintetitzats.
  • Habitualment han estat uperitzats, cosa que redueix la quantitat de bacteris vius.
  • Pot ser que no aportin les soques que ens interessen ni la varietat.  

Fa poc que he conegut la beguda BIO Concentrada de fermenatción del Dr. Stevi una beguda probiòtica que conté 16 cepes de bacteris diferents.

Per què no em funcionen el probiòtics que estic prenent?

A la consulta venen cada setmana pacients amb problemàtiques digestives (n’estic especialitzada arran de tenir còlon irritable) que han pres probiòtics i que no han notat millora dels símptomes.

Com us explicaré més endavant, segurament abans de res cal “netejar” bacteris més problemàtics, potser cal millorar el terreny “on viuen” (mucosa digestiva) o potser no ens l’estem prenent en el moment idoni, ni l’hem pres prou temps, ni n’estem prenent un de prou bo per al que ens fa falta.

El primer que hem de saber, doncs, és què hem d’esperar d’un bon probiòtic:

  1. Quantitat de bacteris elevadíssima

Un bon probiòtic hauria de tenir 10.000 milions de bacteris. Penseu que una gran part es perd pel camí durant la digestió (bilis, tipus de pH…).

  1. Gran diversitat de soques

Preferiblement en forma de sobres (per fabricar un comprimit els posen a una gran pressió que eleva la temperatura als 40-50 graus i que disminueix la quantitat de bacteris vius).

Trucs profesionals: els meus probiòtics preferits

Aquests són els tres probiótics genérics que més m’agraden. Els trobareu tots a les farmàcies.

  • Vivomixx® és el probiòtic amb la concentració més alta de bacteris beneficiosos per a l’organisme (112.000.000.000 de bacteris vius per càpsula/450 mil milions de bacteris vius per sobre). Conté una combinació de 8 soques bacterianes.
  • Bio-Kult és un dels complements probiòtics més potents que hi ha. Conté 14 soques de bacteris beneficiosos en una concentració de 10 mil milions per gram.
  • Pearls IC-Fórmula Intensiva ofereix la combinació de 6 soques de cultius actius vius clínicament reconeguts que colonitzen de manera natural l’intestí i formen un complex ecosistema conegut com a microbiota o flora intestinal. 1.000 milions d’UFC garantits!

En coneixeu cap altre que segueixi els requeriments que comento? Feu-m’ho saber als comentaris (i amb el nombre de soques i la quantitat) i entre tots podrem fer una llista que ajudarà molta gent.

1. Probiòtics per al còlon irritable

Actualment posem dins del carro de “còlon irritable” o sistema digestiu irritat qualsevol persona que fa més de sis mesos que té irritació intestinal (femtes molt toves o desfetes o alternació amb restrenyiment, distensió abdominal (panxa inflada) amb dolor o no, i gasos.

El síndrome d’intestins irritats (SII) té una prevalença d’un 10% en la població occidental. L’origen? 50% nerviós, 50% inflamació, sensibilitat i hiperpermeabilitat de la mucosa intestinal més una alteració de la microbiota intestinal. D’aquí que sigui tan important repoblar el terreny amb uns bons probiòtics.

Cada vegada hi ha més estudis que demostren que els probiòtics són una ajuda grandíssima per equilibrar la microbiota i millorar els símptomes del còlon irritable.

Les soques estudiades fins ara amb més beneficis per aquests casos són:

  • Bifidobacterium infantis
  • Sacchromyces boulardii
  • Lactobacillus plantarum

Tanmateix, tots aquests anys passant consulta i per la meva pròpia experiència amb la malaltia puc explicar-vos que, en alguns casos, els probiòtics poden anar pitjor o no fer absolutament res (és el cas de panxa inflada i gasos, en què cal primer “netejar” una mica la proliferació bacteriana que no és tan interessant amb bons antibacterians o antibiòtics naturals).

Sense dubte, però, els probiòtics fan un gran canvi quan hi ha femtes desfetes i diarrea.

2. Probiòtics per al tractament de l’Helicobacter pylori

Aquest bacteri, quan es descontrola, pot donar molts problemes d’irritació, males digestions, acidesa i cremor. Mentre fem un bon tractament amb el metge, seria bo acompanyar-ho amb probiòtics que continguin Lactobacillus i el llevat Saccharomyces boulardii.

En l’última conferència de Conscens de Maastricht V/Florència sobre el maneig de la infecció per Helicobacter pylori abordaven específicament el paper de la microbiota i els probiòtics 

Dona tocant-se la panxa

3. Probiòtics per al restrenyiment

El restrenyiment és un problema multifactorial.

  • Cal beure prou aigua.
  • Moure’s més.
  • Fer una dieta rica en verdures, fruites i integrals.
  • Eliminar al màxim sucres i refinats.
  • Netejar suaument els intestins amb gel d’àloe, carbonat de magnesi o fer una bona hidroteràpia de còlon.
  • Repoblar la flora amb un probiòtic com els que hem comentat al principi, dels que tenen una miqueta de tot!

4. Probiòtics per a l’halitosi

Sí, la manca d’higiene, l’acumulació de placa i la periodontitis són les causes principals d’halitosi. Atès que el desequilibri de la microbiota oral pot estar involucrat en la patogènia de moltes malalties bucodentals, els probiòtics són també una molta bona opció en aquests casos. Quins bacteris són els més recomanats?

  • Streptococcus salivarius
  • Lactobacillus salivarius

També recomano fer gàrgares d’oli de coco amb una gota d’arbre del te.

5. Probiòtics per a nens

  • Lactibiane Enfant
  • Darmocare Infantis

6. Probiòtics per les gastroenteritis vacacionals

Per a la gastroenteritis causada per canvis de dieta o per infeccions per bacteri, virus o paràsit de viatge recomano el següent probiótic de viatge:

  • Ultralevura

7. Probiòtics per a la candidiasi

En els últims anys s’han estudiat diferents soques que tenen una gran força per millorar els símptomes contra la càndida: són el Lactobacillus rhamnosus i el Lactobacillus reuteriJo, en aquests casos, recomano un probiòtic oral:

  • Aquilea Intimus, té totes dues bactéries.
  • Candinorm, òvuls vaginal.
  • Un bon antifúngic (que òbviament pot ser natural).

Trobareu molta més informació al meu curs en línia Com combatre les càndides de manera natural.

Relació entre la obesitat i els bacteris intestinals

Una cosa que em va sorprendre molt mentre aquestes últimes setmanes feia investigació per al meu primer llibre, és la relació que té una soca de bacteris en concret amb l’obesitat: en concret l’Akkermansia muciniphila.

S’ha observat en investigacions recents que aquest bacteri no és gaire present en persones amb obesitat o malalties cardiometabòliques.

El probiòtic per reduir l’estrès oxidatiu i reduir mil malalties

Cada vegada es veu més la relació que hi ha entre l’estrès oxidatiu (increment de radicals lliures) i malalties com el càncer, la diabetis, malalties cardiovasculars, digestives i immunitàries.

S’ha relacionat l’estrès oxidatiu causat per l’increment dels radicals lliures amb molts processos patològics: alguns càncers, diabetis, patologia cardiovascular, processos reumàtics, patologies digestives, afeccions broncopulmonars, cataractes, deteriorament del sistema immune, etc.

  • La soca Lactobacillus fermentum, donada en probiòtics, ajuda a disminuir el peròxid d’hidrogen i òxid nítric, que actuarien com a radicals lliures (Kaizu et al.). S’anomenen ‘posbiòtics‘ les substàncies produïdes pels probiòtics que exerceixen efectes metabòlics i/o immunomoduladors.
  • També el Bifidobacterium lactis, amb activitat antioxidant i que podria disminuir el risc d’acumulació de radicals lliures.

Quin es el millor moment per prendre els probiòtics?

Com que l’acidesa de l’estómac redueix l’eficàcia dels probiòtics perquè n’elimina una quantitat molt important, es recomana prendre’ls en dejú, quan el pH de l’estómac és més neutre, i no prendre’ls amb una beguda gaire calenta ni gaire freda perquè arribin bé fins a l’intestí, on ens interessa que es quedin.

Per altra banda, recomanem que es prenguin un mínim de 3-4 setmanes i fins a 2-3 mesos depenent del tractament o necessitat.

Neus Elcacho

Dietista integrativa i coach nutricional

  @NeusElcacho   @healthy_neuselcacho
Neus Elcacho

Ara pots demanar cita amb la
Neus Elcacho a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic