Us agrada el menjar ben picant? Sobretot ara a la primavera? Trobeu que millora alguns plats que prepareu? Llegiu el que el doctor Jorge Pérez-Calvo em va explicar el dia que li vaig preguntar per aquests condiments.

L’alcohol és un picant

L’alcohol és considerat un picant calent, com el romaní, l’all, la ceba, el clau, l’arrel seca de gingebre, el bitxo, el pebre negre, els pebrots picants, el pebre de Caiena, el fonoll, l’anís, l’anet, els grans de mostassa i la nou moscada.

“Un consum excessiu de picant calent provoca mal de cap, i a més pot agreujar les inflamacions, les vermellors, els èczemes, les picors”, explica el metge Jorge Pérez-Calvo, que afegeix que “els primers efectes de l’abús del picant calent els notarà el fetge i el pulmó.

Ara bé, és cert que hi ha persones que confessen que necessiten prendre alcohol o menjar amb espècies. “Si és així, és perquè segueixen una alimentació rica en carn i sal”, assegura el doctor. A més, l’alcohol, ja se sap, “en un primer moment, relaxa i desinhibeix, però quan desapareix el primer efecte, la fogositat de l’alcohol escalfa el fetge, en crema la substància i el deixa contret i tens”.

Només les “persones amb una bona constitució” haurien de menjar picants com el pebre i el pebre vermell, i, tot i això, “amb moderació”, conclou el metge.

Per a més informacióNutrición energética y salud. Bases para una alimentación con sentido. De Bolsillo

Per començar, el doctor Pérez-Calvo comenta que la primavera és la millor època per consumir-ne, perquè és “quan l’organisme necessita més foc”. Per això, si en mengem, ens sentirem més vitals i, a més, eliminarem les toxines acumulades durant l’hivern.

Ara bé, no tots els picants són recomanables. N’hi ha de quatre tipus: el calent [vegeu desglossat], el tebi, el fresc i el neutre. La llista de picants tebis està formada pel gingebre, el comí, el cardamom, el tabasco i la canyella (dolça i amarga); la de picants frescos, per la menta, el marduix, la flor de saüc, el rave japonès (wasabi) i el ravenet; la dels neutres, pel taro, el nap i la colinap, l’alfàbrega, la cúrcuma i el safrà.

Els picants freds milloren la digestió en general, i també la dels greixos en particular. “És adequat per a les persones amb constitució molt seca, que justament no han de prendre mai picants calents”. Més. El picant fred obre els porus i ajuda a destapar el nas.

Vegem alguns exemples de les virtuts dels picants suaus (el tebi, el fresc i el neutre): “el safrà actua preferentment sobre el cor, perquè n’harmonitza l’energia, i, en conseqüència, fomenta, entre d’altres, sentiments de compassió”.

Altres picants, especialment els d’arrel, mouen els intestins mandrosos; és a dir, són ideals per tractar restrenyiments, per exemple. En canvi, els calents poden provocar morenes i també sequedat en els intestins, fet que acabaria agreujant el restrenyiment.

Per tot plegat, “és millor triar els picants freds, tebis o neutres”.

 

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert